Bolitx, Bolitxe o Bolixe....oficialment "solta bonitolera"

L’Art anomenat Bolitx o Bolitxe, i també, d’una manera mes oficial, “Soltes Bonitoleres”, rep el seu nom de la derivació del mot Bol : “Acció que consistia a tirar la xarxa per pescar”. La gran quantitat de topònims a la nostra costa que inclouen el terme “Bol” dona fe de la importància de la pesca a l’hora d’anomenar els accidents geogràfics costaners.
Com quasi tot, la historia comença al sol. La foguera còsmica escalfa la terra, a l’hemisferi nord ens escalfa mes a l’estiu, i l’aigua mes calenta propicia l’aparició de larves, alevins, petits crustacis… Diríem que la sopa mediterrània es mes nutritiva a l’estiu, a l’hivern es mes aigualida… Hi ha moles de peixos, pandilles que neden d’una manera semblant a com volen els estols d’estornells, que aprimats per un hivern a dieta volen recuperar greix aprofitant l’abundància estival d’aliment, tot resseguint la costa. I com arreu, el peix gran es menja al petit, aquestes moles de sardines, anxoves etc, atreuen depredadors en forma de tonyines, bonítols, dofins... Aquest procés, que es repeteix cada any des de fa mil·lennis, òbviament ha estat observat pels intel·ligents humans, i d’aquesta observació han sorgit varis determinis: m’agradaria pescar molts bonítols per tenir menjar a l’hivern, hauria d’inventar un tipus d’art que em permeti pescar-los, i finalment quin lloc es el millor per calar l’art.
En el cas del bolitxe, el paper de la xarxa no es tan actiu com en el cas de l’Art Gros, que envolta i arrossega el peix, sinó que el pescador que cala el bolitx, se’n va desprès tranquil·lament a esmorzar, i si pot ser a la Cala Prona, millor. ¿ I perquè millor a Cala Prona ? Doncs perquè al tram de costa immediat a la cala, entre els llocs anomenats “La Corba” i “El Sorgidor” es a on es pesca mes bonítols de tota la mar d’Amunt. Els pescadors ho saben des de fa segles, i per això es un lloc molt cobejat. Tant es així que, per evitar problemes entre ells, ja tradicionalment existeix el costum de sortejar a quin pescador li toca pescar a cada cala del terme. El sorteig de cales mes antic del que hi ha document escrit data de l’any 1792, tot i que hem de pensar que es tracta d’un costum molt mes antic.. A l’acta, signada pel subdelegat de Marina a La Selva de Mar, es detalla el nom dels pescadors que poden pescar a cada una de les 7 cales sortejades, amb l’advertiment a qui no respectes el resultat de que seria multat amb 30 rals i la pèrdua del peix capturat. Encara avui dia es sortegen les cales, però qui no es agraciat amb l’adjudicació de Cala Prona, normalment ja no va a calar a la cala que li ha tocat, perquè sap que el resultat no serà atractiu.
El bolitxe que varem tenir ocasió de visitar el passat 22 de novembre gracies a la gentilesa dels pescadors de El Port de la Selva , els senyors Miquel Puignau, Francisco Nadal i Ramon Esparoner, consistia en una xarxa d’uns 250 metres de llargada i 25 metres d’alçada, col·locada de manera que el peix que ressegueix la costa a tota velocitat, com si fos una autopista litoral, es troba de sobte amb la xarxa als morros i , per esquivar-la , gira cap a mar obert, però allà es troba dins d’una espiral de la que ja no pot sortir. Periòdicament, el pescador va a inspeccionar la xarxa per veure quants bonítols, verdaders torpedes gracies a la seva musculatura i al seu disseny hidrodinàmic, s’han estampat contra la xarxa, i aniran a omplir primer la panxa de la barca, i mes endavant, altres panxes com les nostres. Tot i que el descens de captures es generalitzat a tot el sector de la pesca, encara aquest any, en el millor dels dies, amb l’Art del Bolitxe a Cala Prona es va pescar la respectable quantitat de 275 bonítols.
Conscients com som de que hem assistit en directe a una de les darreres representacions d’aquesta obra, que desprès de segles a la cartellera, es troba en el tràngol de desaparèixer substituïda per mes noves tecnologies, nomes podem desitjar que, per molt anys encara, tant per part dels pescadors com per part nostre, puguem repetir la cita del bolitxe a Cala Prona. El preu de l’entrada es baratíssim, nomes palejar poc mes d’una hora, tot travessant el Golfet. Tirat de preu.

• El cap de setmana es presenta mogut. Hores d’ara, diríem que pel diumenge es podrà fer alguna cosa.
  Si els sopars d’empresa, quines i altres actes socials nadalencs ens ho permeten, programem una sortida pel diumenge 20 de desembre per la mar d’avall (Roses-Norfeu) i, en cas de força major podem anar fins al Fluvià. Qui vulgui venir a respirar l’atmosfera hivernal que hi haurà.: Un bon abric i bona cara!