--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 28 de febrer de 2011

Congost de Fet. Pantà de Canelles.

Avui tenim tot el dia per palejar i ens ho agafem amb calma. Desprès d’esmorzar a la fleca d’Àger ens dirigim a Corçà. El cel està enteranyinat per “cirroestratus” i la temperatura és baixa, però sembla que lluirà el sol.
Abans d’entrar a l’aigua farem una visita a l’ermita de la Pertusa (s.XI-XII), ubicada en un punt estratègic per la defensa de la vall i espectacular per les cingleres que corona. Realment és un lloc que cal visitar.
A les onze estem a l’aigua, sortim direcció sud, cap a l’estret de Fet, tot i que no té l’anomenada de Mont-rebei, aquest congost és d’un gran bellesa. Té una longitud de més de cinc quilòmetres. A la nostra esquerra hi ha un penya-segat de més de 100 metres de paret absolutament vertical coronat amb la torre de les Conclues. Aquesta construcció data del s.XIII i tenia la funció de controlar la ribera del Noguera Ribagorçana en el seu pas per l’estret. Aquí també s’hi guardaven els ramats afectats per la malaltia infecciosa anomenada tinya.
En aquest punt el pantà fa un gir de quasi 180 graus i, hi emergeixen unes roques que quan el nivell del pantà és molt baix són d’una gran bellesa. A partir d’aquest gir hi ha una llarga tirada abans d’arribar a la part ampla del pantà. Les parets són molt espectaculars i podem gaudir de les seves formes reflectides a l’aigua que, ens ofereixen un espectacle suggerent i canviant.
Just abans d’arribar a la sortida del congost el crit d’un falcó peregrí ens ha cridat l’atenció. S’ha posat sobre una roca i, a sota seu hi havia un grup de voltors que esperaven l’escalfor del sol per sortir a prospectar. Alguns s’han enlairat, els altres, més mandrosos, s’han limitat a vigilar-nos des de les seves talaies.
Ja fora del congost ens hem arribat fins la presa i allí hem pres la decisió de fer un descans. Molt a prop hi ha un embarcador que ens ha facilitat la maniobra. Just en aquell moment ha sortit un reconfortant sol, el poc ventet que hi havia s’ha calmat i tot el paisatge s’ha reeixit de color i bellesa.
La tornada ha estat espectacular, l’hem feta sense dir-nos res, de tant en tant alguna exclamació trencava el silenci.




A l’arribar al punt de sortida i animats per la bellesa de l’entorn hem decidit tornar a fer l’itinerari de Mont-rebei, teníem el temps just i ens sobraven les ganes de continuar palejant. La tarda és agradable, fins i tot hi ha molta activitat d'insectes, podem observar un fenòmen de disperssió de milers d'aranyes volant per sobre de l'aigua del pantà i s'hi ha insectes hi ha insectívors, també hem observat un rat-penat caçant amb ple mes de febrer.

2 comentaris:

  1. Com us ho munteu, cunyats! Compte amb el dimoni, però!

    ResponElimina
  2. Qui és un dimoni és en Joan!
    Em va deixar fet pols!!!
    Quina canya de tio!
    Està en plena forma i té corda per molts anys. Ens haurien d'empeltar d'ell.

    ResponElimina