No s’ha pogut complir l’objectiu d’anar i tornar a Port lligat des de Port de la Selva. La prudència s’ha imposat per davant de la testosterona. Les condicions meteorològiques amb la seva traducció en forma d’onades ens han fet avortar la travessa un cop estàvem a mig camí del Cap de Creus. Properament farem un segon intent.
A les set del matí (de la matinada per més d’un) d’aquest diumenge, nou caiacs i els seus respectius palistes entraven a l’aigua de la badia de Port de la Selva. L’onada que trencava a la platja era senyal de que a fora hi havia mar de fons de nord. A la platja no teníem tramuntana, tot i que les previsions eren de que fos de força 3. Això sí, una vegada vàrem estar a fora de la badia, de camí cap al CdC, va fer-se patent primer en forma d’una lleu brisa que més tard va anar pujant de força. El pas pel Puig Gros tenia una mar creuada molt desagradable, et fa estar vigilant de reüll les onades que et poden venir pels dos costats. Travessem el Golfet i a l‘alçada dels Farallons hi fem una reunió, és allí on s’ha de prendre la decisió de si continuem fent camí o girem cua. El raonament és senzill, si continuem endavant i les condicions empitjoren podem quedar aïllats en aquesta zona que no té sortida per terra. Sobre la serra de Vardera s’estan formant uns núvols negres i s’escolten els primers trons...Davant de la nostra poca experiència en condicions dolentes i els nostres recursos limitats, hem decidit tornar cap a Port de la Selva. En aquests primers set quilòmetres, dos companys havien girat cua, la resta de flota estava dispersa. Hi havia naus que havien soferts danys importants: 1 timó doblegat, 1 reposapeus trencat, faltava 1 coberta de banyera, etc. Els palistes també estàvem tocats: poques hores de descans nocturn, estómacs remoguts i altres efectes inconfessables conseqüència de la nit anterior.
Tot hi haver preparat la sortida amb il•lusió, cal saber tirar enrere. En tots els esports de contacte amb la natura, cal avaluar molt bé els riscos de les condicions meteorològiques, de les nostres capacitats i les del grup. En aquest punt sempre és millor pecar de prudència, que haver de maleïr no haver-ho fet en el moment just. Penseu que el fons d’aquestes costes estan plens de naufragis.
La tornada la vàrem fer d’una forma ordenada, forca més agrupats i més atents de la resta del grup. El pas per Puig Gros va ser delicat i el vàrem fer allunyats de la paret, així minimitzàvem els efectes del rebot de les onades. El cumulonimbus format sobre la serra de Verdera ens va enviar un vent fort de sud, vàrem prémer les dents i palejar amb energia per poder avançar. La tornada ha estat èpica i fins i tot còmica. Algú s’ha jugat la vida i ser engolit pel mar al respondre la trucada de la seva parella que s’interessava pel seu estat en ple vendaval. Quan de perillosos són els mòbils!!
He de confessar i reconèixer públicament que com la testosterona no l’havia cremat, vaig voler fer-me el xulo i, davant de l’espigó, aprofitant l’onatge de popa, vaig voler surfejar però, en el primer intent vaig acabar a l’aigua davant de les riotes dels meus “amics”. Amb l’orgull ferit, moll com un ànec i amb la cua entre les cames, vaig veure clar el llarg camí que em queda per recórrer en el domini de la tècnica del caiac.
Farem la sortida un altre dia. Ha de ser una sortida lúdica i esportiva amb l’objectiu d’anar a passar-ho bé. Ha de cabre-hi tothom, sigui quin sigui el seu nivell i el seu equipament ha de ser el mínim per poder navegar amb condicions òptimes. En aquest punt podem millorar tots una mica ;-)... Properament farem la convocatòria pel blog.
.JPG)
)
Entrades
