--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 6 de juliol de 2010

Un rescat...

Es tracta del rescat d'un comentari que no volem que passi desapercebut i quedi en el pou de l'oblit. Les paraules del nostre amic reflecteixen amb una exactitud i una exquisidesa literària digna de ser ressaltada un sentiment que tenim molts dels que practiquem el caiac de mar...:

"Abans de cap altra cosa, us vull agrair, Manel i Eduard, aquestes fantàstiques 24 hores que hem passat. També m'agradaria descarregar-me del pes que suposa el qualificatiu de “consumat” tant pel que fa al caiac com a la pesca. De “consumat” a consumit (per l'auto complaença) només hi ha una lletra de diferència. Deixem-ho en aplicat!

És difícil explicar amb un recurs tan lineal com el llenguatge les situacions viscudes durant aquesta sortida. Així com en un castell de focs artificials el so es solapa amb la imatge, quan els colors, les textures i les olors es barregen amb sensacions i emocions, només l'art té prou recursos per aconseguir-ne una representació fidel. No pot ser d'altra manera en un punt en el que coincideixen el mar, el cel i la terra; o, dit d'una altra manera, el vèrtex a on conflueixen els elements essencials: la terra, l'aigua, l'aire i el foc (el sol), creant uns paisatges en el que l'home, des d'una posició empetitida i vulnerable, només pot retre homenatge a la natura amb la fascinació, la sorpresa, el respecte i l'admiració.
I quin mitjà de transport permet la perspectiva des del mar i la possibilitat de transitar per aquest temple sense pertorbar el seu equilibri d'imatges i sons? Com el bes de l'amant, el caiac llisca entre les mil tonalitats blaus de l'aigua i les ombres en moviment de les roques més antigues del planeta amb la subtilitat, l'excitació i el respecte que cap altra forma de moure's pot oferir.
Bé companys, moltes gràcies! "

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada