Excavacions subaquàtiques al cap de Creus

Com a cloenda de les Jornades del Patrimoni Natural i Cultural del Parc Natural del Cap de Creus, hem pogut assistir a una interessantíssima xerrada a càrrec d’en Xavier Nieto, director del Centre d’Arqueologia subaquàtica de Catalunya ( CASC ), i que ha versat sobre la importància de l’Empordà en el tràfic marítim de l’antiguitat en la Mediterrània occidental, i del Cap de Creus com a accident geogràfic provocador de nombrosos naufragis.

Un cap de setmana instructiu

Aquest cap de setmana ha estat especialment instructiu. Tal i com vàrem anunciar en el nostre “post”, hi havia una conferència que es feia al mas de Caials, sobre les excavacions del Cap de Creus i, que us resumim per compartir el coneixement sobre aquest entorn que naveguem.

"Illes del Cap de Creus", un llibre per l'any que ve.

La xerrada sobre les illes del Cap de Creus ha estat un tastet del llibre que està preparant l’Arnald Plujà. L’ha iniciat amb una imatge del Cap de Creus cap per avall per denotar la semblança que té amb Grècia i com la seva costa està esquitxada d’illes, el Cap de Creus també en té un bon nombre, exactament 22 illes, centenars d’illots i milers d’esculls. Com a tastet ens ha parlat de cinc d’elles.:
Illa del Castellar de Llançà, actualment unida a terra desprès d’una polèmica decisió presa fa uns anys, encara ara i quan el llevant entra fort sembla que volgués tornar-la a separar per la seva gola, i retornar a la població la platja de les Piedraltes, que va quedar enterrada i amb ella els records dels que s’hi van banyar de jovenets. D’aquesta illa es van extreure les pedres utilitzades per la construcció de les primeres cases dels pescadors, el nom local d’aquest material és el “turo”, és molt lleuger i per tant fàcil de transportar i molt fàcil de tallar. El poblament vegetal esta representat per una vuitantena d’espècies, algunes d’elles al·lòctones. Al costat del Castellar hi havia un illot anomenat el Palandriu, aquest illot era molt interessant per tenir diversos túnels enfonsats que el travessaven i que feien les delícies dels amants del busseig, actualment l’illot es troba sota del que és l’edifici de la cofradia.
Una altra illa amb el nom de Castellar estava localitzada davant de Port de la Selva, surt dibuixada en antics mapes elaborats pels francesos que han ocupat repetidament aquesta zona. Actualment l’illa ha desaparegut, també està sota la cofradia dels pescadors del Port de la Selva, es va unir a la ribera del poble amb l’abocament de runes i, el llevant se’n cuidava de retornar-li la condició d’illa, això va passar durant el segle XIX.
S’Encalladora és una de les illes més grans del Cap de Creus, amb una longitud de 600 metres i una amplada de 160 m, està formada per quatre promontoris, amb un a alçada màxima de 33 m. Aquesta illa era de propietat privada, tal i com passa amb altres illes i que actualment han passat a ser propietat de la Diputació de Girona. A S’Encalladora s’han trobat destrals neolítiques. Està poblada per més d’una vintena d’espècies vegetals lligades als ambients salats. Existeix un bassal d’aigua dolça al seu interior que és aprofitat per les aus marines. Al ser reserva del parc natural l’accés és restringit .
Una altra de les illes privades i d’una dimensió important és l’illa del Port Lligat, un quilòmetre de llarg per 300 d’ample i una alçada màxima de 22 metres. Havia estat habitada durant molt de temps, de fet hi havia tres edificis. Durant els anys setanta es podien veure encara tots els elements de les cases de pagès.: el bestiar com les vaques, cavalls, aviram, la truja, etc. Eren els animals domèstics que poblaven l’illa. Durant els anys vuitanta i durant els mesos de bonança, va ser un lloc ocupat per gent jove de diferent procedència, fet que va escandalitzar a més d’un, fins que es va decidir “sanejar” l’espai. D’aquell temps queda avui el darrer vestigi amb un “cancerber” anomenat Juan que es dedica a facilitar l’accés a la gent que vol entrar a l’illa des del punt més estret. Malauradament l’illa es troba coberta per l’ungla de gat, i no hi ha una vegetació remarcable, sembla que aviat s’ha de fer una actuació per extreure-la.
L’Illa de s’Aranella és la darrera que ens va parlar, també és una illa edificada i que havia estat durant un temps propietat d’en Federic Rahola. En aquesta illa possiblement s’hi havia arribat a conrear vinya. Va haver-hi un projecte per fer-hi una fortificació militar amb la funció de defensar l’entrada de la badia de Cadaquès. Dins l’illa hi queda una barraca de pedra seca molt peculiar pel nivell que assoleix aquesta construcció amb escales que donen accés a la part alta de l’edificació. També hi ha un amagatall utilitzat en l’època del contraban del tabac, d’entrada molt estreta, dins té una única cambra d’uns quatre metres de fons, on s’hi podia emmagatzemar una gran quantitat de material.
Estarem a l’espera de la publicació d’aquest llibre i així poder-nos documentar i conèixer una mica més bé part de l’historia de les illes. Per part nostra, continuarem posant tota la informació a l’abast lliure de tots els amants de la “mardamunt”.

La pesca artesanal ja té data d'extinció!!!

La pesca artesanal al Cap de Creus té data d’extinció. Si segueix evolucionant com ara, d’aquí tres dècades hauran desaparegut tots els pescadors que atresoren un coneixement adquirit amb la pràctica de la pesca al llarg dels segles i, que s’ha transmès de pares a fills. Aquesta era la conclusió final de la xerrada feta per l’antropòloga social Sílvia Gómez i, que va ser organitzada pel Parc Natural del Cap de Creus. També varem poder escoltar a un dels darrers pescadors, en Miquel Puignau com ens explicava d’una forma contundent, amb un allau d’exemples, de com era la pesca fa uns anys, quines eren les arts, com eren fetes, la seva durada, les quantitats i varietats de captures, les condicions del treball, l’aprofitament dels fets extraordinaris com els temporals de llevant o de l’arribada dels dofins darrera de les sèpies, per recollir-ne les sobres, ja sigui peixos abocats a la platja o, “paperines” desaprofitades per aquests populars mamífers marins. De com s’adquiria el coneixement dels bons llocs per parar l’art, mitjançant l’experiència del treball diari, de totes les senyes per la seva localització, de tantes i tantes coses que ara senzillament es perdran per una simple evolució natural i induïda per unes circumstàncies que ara hi ha, com ara la globalització, el mercat, el turisme, etc. Vist i sentit això, i després d’assistir a unes xerrades on hi havia 5 persones i cinc tècnics del parc natural, vist el poc interès que ens suscita a tots nosaltres, i que podem estar més interessats en saber la vida que hi ha a milers de quilòmetres i no veure el que passa dins de casa nostra, ens venen al cap moltes preguntes i fins i tot una mica de ràbia i ganes de fer alguna cosa per poder-ho canviar. No?

• Aquest cap de setmana hi hagut entrada d’algunes espècies d’aus marines que ens acompanyaran durant l’hivern. Es tracta d’ocells que fan llargs viatges per venir a trobar la bonança climatològica del nostre hivern mediterrani, això donarà peu a que en propers “post” anem explicant qui són aquests turistes que es mouen de diferent manera que el turisme a que estem acostumats.


• La sortida a la Prona per veure l'art anomenat "soltes bonitoleres" la farem d'aqui quinze dies. Es va fer una sortida pel riu i les fotos estan a l'album lateral.

• Déntol pescat al Cap de Creus aquest cap de setmana desconeixem el nom del pescador. Fotografia cedida per en Ponç Feliu.