--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 2 de desembre del 2009

Canvi de registre!


  • Imatge de l’autor iniciant la inspiració del poema ara fa quatre mesos ;-)
Quan a la mar de d'alt l'aigua és calma,
el cel clar i el sol vol jaure,
davant la mirada imponent de la roca més primigènia
i amb el permís d'una lleu tramuntana,
els colors de l'espectacle no troben paraules.
La mar, a voltes protectora, a voltes engolidora,
avui ens permet d'endinsar-nos-hi i de lliscar-la,
just en eixos precisos i preciosos instants:
a l'opuscle i també a trenc d'alba.
A l'horitzó el sol ja s'amaga,
i al cel esclata una simfonia de colors inenarrables;
La mar, en un silenci serè, en la seva magnànim quietud,
flirteja amb els darrers rajos del sol
tot jugant a mudar les tonalitats de la seva blava pell;
La vella bella roca majestuosa i sàvia,
que des de temps remots tot ho ha vist, que tot ho sap,
contempla l'escena amb una mirada present i profunda,
al temps que ens regala mil figures esculpides en la seva escorça.
Nos, ínfims, absorts i encisats per tanta màgia,
restem en silenci en la joia de la pau més interior;
ningú no diu res, ningú no es mou, ningú no es mira;
i abraçats per la serenor de les nostres ments,
un càlid sentiment de plenitud ens uneix:
Quina bella terra la de l'Empordà!
Quin bell paratge el del Cap de Creus!
A vosaltres!
Romà

2 comentaris:

  1. Ostres Romà, cada dia em sorprens, agradablement per suposat........................ quina sort que ha fet la pubilla ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ en Carles Fages diria "es tant bonic l'Empordà ample, esbatanat i lliç, que l'home que escriu més pla, ha pres el nom de Romà" o aquests altre "en Romà sap treure suc del caic, de les pedres i de l'Empordà".
    Molt i molt bé................ ja en pots fer més.
    fins aviat

    ResponElimina
  2. Majestuós, imponent, august, solemne, imposant, olímpic, regi, magnífic i majestàtic.

    Gràcies !!!

    Dani

    ResponElimina