Donació de sang.

 

Anar a la Prona sempre ha estat una donació altruista de sang que un exèrcit de tècnics sanitaris disfressats de mosquit se’n cuida d’extreure. Feia moltes setmanes que no dormíem al refugi  i, aquest divendres hi hem anat a celebrar l’arribada de la temporada tardor-hivern. Alguns de nosaltres no recordàvem el que representa pernoctar en aquest paradís. En el cas de no portar sistemes de defensa física i psíquica per combatre a aquests xuclasangs, estàs perdut i pots acabar histèric. 

Divendres a darrera hora arribàvem al refugi una colla de bons amics però amb algunes sentides absències. Anàvem equipats per fer un sopar d’altíssim nivell culinari i, així va ser. Un aperitiu de fruits del mar ens van distreure mentre es coïa un suquet d’escòrpora i llagosta. Tot ho vàrem regar amb un extensa selecció dels millors vins d’aquesta terra, al final la llagrimeta va brollar pel plaer obtingut amb aquestes menges.

A la matinada una munió de petits vampirs ens va recordar que s’havia d’anar a tirar la canya, i així ho vàrem fer. Els serrans no van parar de picar i entre ells també vam tocar algun sard. Ja podreu endevinar que és que vam esmorzar, no? ;-)

Satisfets i contents vàrem retornar cap a Port de la Selva desprès de compartir unes hores d’èxtasis que tan sols amb la pràctica del caiac podem assolir.

Al vespre vàrem anar al club nàutic de Llançà on es celebrava l’aniversari del Club Pagaia. Va ser una bona oportunitat per saludar als companys del club i conèixer-ne de nous. Al final del sopar va haver-hi l’entrega de premis del concurs de fotografia. Des d’ara tenim un nou gatget (càmera Gopro) per poder immortalitzar els moments viscuts al mar i que podrem compartir amb tots vosaltres..., ara toca adaptar l’ordinador de casa per poder processar els vídeos i aprendre a fer-ho funcionar tot.