...que té el Sea-yak de Prijon!
Aquest és el model de caiac que utilitzo i és impressionant el que hi
arriba a cabre. Quan surto a dormir a mar, porto tot allò que és indispensable
per les meves necessitats personals (res) però, m’enduc totes les joguines de
platja d’un nen gran, equip de pescar amb tots els seus components, equip de
dormir, equip de cuina, equip de il·luminació, equip de busseig, equip de
fotografia nocturna i crepuscular. No us faré la “check-list” perquè no vull
cansar-vos i no la tinc feta i això és un error, divendres vaig deixar-me l’esquer
a casa! Aquest petit error va ser motiu de no haver de carregar l’equip de
pesca i de cuinar...., això si, vaig haver d’anar a comprar embotit per poder
menjar ;-)
Mentre un cumulonimbus feia estralls al Baix Empordà, en Ricard i un
servidor ens ho miràvem des de la mar d’Avall mentre anàvem palejant i, amb una
certa temença de que ens pogués caure a sobre. Vàrem ser cauts i, a l’alçada de
cala Bona, vam parar per veure com evolucionava tot plegat i ho vam aprofitar
per fer fotografies de capvespre.
Desprès de sopar i aprofitant la desfeta dels núvols de tempesta, vam navegar
amb la llum de la lluna en un mar mogut. La nit va ser dedicada a la fotografia
nocturna d’alguns espais poc trepitjats per l’home i treballats per la
tramuntana i el mar.
També vam cercar aquells organismes que tan sols de nit es poden
observar i vam somiar amb un CdC guarnit d’estelades que cada cop són més
patents.
Desprès de dormir una mica i amb les primeres llums de l’alba vam
reposar forces i ens varem dirigir cap a “la llar d’infants marins”. Allí ens
hem cabussat per disfrutar de tota aquesta munió d’amics que ara es troben en
plena època reproductiva, amb les millors coloracions i comportaments
marcadament territorials. Tot un espectacle. Desgraciadament un nombre massa
alt de pescadors submarins ha espantat a una part dels exemplars més grans que
habiten aquesta zona. Quan veus això desitges que s’acabi l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada