Havia de ser Sau i ha estat La Fosca.

Aquest dissabte havíem planificat fer una sortida fins a Sau, el motiu.., estem una mica farts de tant de vent. En Marc Adroher que segueix les nostres inquietuds caiaqueres, va enviar una OPA amistosa per convidar-nos a navegar pel Baix i la veritat és que l’hi devien la visita.

A les nou en punt (i cinc)  estàvem a la Fosca. El cel era tapat per una translúcida catifa de plom, són d’aquells dies que m’agraden. La platja buida i el mar tot per a nosaltres. Ella, estava planxada arran de costa i fora hi havia mar de fons de nord amb una alçada d’ona de menys d’un metre. El recorregut, el previsible, hem anat de la Fosca a Calella resseguint la costa, a la tornada hem sortit fins les Formigues i allí en Marc no ha resistit fer unes surfejades entre els esculls de l’illot, senzillament impressionant i adrenalínic. Ja de tornada cap a cala Estreta, on hi hem anat per saludar al Quico i companyia, no se li acudeix res més que pescar un bonítol de vora tres quilos, i l’ha tret amb el curri en mà, amb una habilitat digna de tot un mestre pescador..., de fet aquest noi, és un mestre de la pràctica del caiac integral, domina totes les vessants i ho fa fàcil, té una tècnica depurada, no conec ningú de la Costa Brava que surfeigi millor que ell (poder hi ha algú altre però jo no l’he vist) i a més pesca! Avui amb una línia de 0,28 comprada per quatre “xavos” i un peixet del Decathlon, ha tret una bèstia de bonítol. Senyors, hem trec el barret i, espero i desitjo que per a molt  anys segueixi així! (Pi, tu també ets el meu heroi!)