Avui hem fet la
primera sortida caiaquera de l’any junt amb en Manel. Fins l’hora d’anar a l’aigua hem tingut clar
des d’on ho faríem i ha estat des de Roses. L’objectiu era fer una passejada diumengera tot arrossegant els “rapales” i tenint molt clar que no trauríem
res. Un segon al·licient, si és que es pot denominar així, era veure l’operatiu
de rescat muntat a la punta de Norfeu per treure l’ULM enfonsat fa tres
setmanes.
El mar era un plat;
vent zero; el cel ennuvolat es deixava travessar pels feixos de llum solar
hivernal, simplement espectacular. Hem gaudit d’una palejada tranquil·la, d’aquelles
que et pots oblidar absolutament del mar i concentrar-te en tots els detalls de
la costa. Segur que més d’un que conec diria: quin avorriment! ;-)
Pel que fa a l’operatiu de rescat, tan sols dir-vos
que a una milla davant de Norfeu hi havia set embarcacions, entre les de Salvament
Marítim, Guardia Civil, equip de rescat privat i la premsa. Estava tot a punt
perquè un vaixell de rescat marítim enorme (l’hem vist de lluny) hissés l’avioneta
del centenar de metres que es trobava. Fins i tot s’hi ha fet present un helicòpter! En el temps actual són molts
els que treuen profit de les desgràcies dels altres.
El premi l’he
tingut durant la passejada i és que fa molt de temps que no treia res digne de
ser mencionat i, avui sí, avui tocava i, un preciós dentolet ha acabat al forn
de casa per il·luminar el dinar del diumenge.
He de dir que sóc una mala persona i des de fa setmanes que l’enveja em
corrou per dins, veient com el company Marc no para de treure bonítols de considerables
dimensions i, nosaltres ni ensumar-los. Avui m’hagués agradat poder compartir
la taula amb ell ;-)
Bona primera entrada i bon profit, nosaltres dissabte varem veure les tasques de reflotament a formigues, sense exit que sàpiga, esperem no haver de pressenciar més rescats ni reflotaments, salut Eduard i seguidors !
ResponEliminaGràcies Dani, esperem que sigui la darrera desgràcia de l,any
EliminaUna abraçada ben forta Eduard!!!! Jo també sento enveja llegint les vostres aventures i contemplant els plats fantàstics que prepareu. Gairebé puc sentir l'oloreta.
ResponEliminaDiego
Ara ja toca que ens veiem aviat. Una forta abraçada espero veure't
EliminaOstia que bé Eduard! Ja te'l ben mereixes!
ResponEliminaFinalemnt t'he fet cas i vaig utilitzar un peixicu com el teu del dia de Formigues. Thanks!
EliminaEl Manel anava amb el seu gorro? Això us ha donat sort! Una abraçada a tots dos!!
ResponEliminaSempre el porta, sort en tenim d'ell ;-)
Elimina