Entrem al mes més dur

Avui dissabte ha estat un dia d’aquells que m’agrada anar llegint els núvols, que estan més actualitzats i són reals que qualsevol aplicació per mòbil. Teníem una previsió que partia la jornada  en dos meitats molt ben diferenciades, al mati amb vent de component sud i a la tarda amb nord. Hem sortit amb en Manel per fer passejar els “rapales” i esperar que algun peixot s’animés a mossegar-los però, l’únic que hem tret han estat diverses enrocades.

El matí era d’hivern, fred i gris i l’espectacle el teníem al cel, les properes setmanes seran de tramuntanades fortes i de difícil navegació. Aprofitant aquesta excepcional jornada, ens hem limitat a palejar, enraonar de tot i viure.

Des de la finestra de casa es veuen els cims de la serra de Verdera, avui els núvols l’acaronaven empesos pel vent de garbí, aleshores hem escollit el costat nord del CdC per sortir i evitar la mar picada de la mar d’Avall. Un cop a Port de la Selva, hem decidit provar de pescar alguna cosa pel tram de costa entre el Port  i Cap de Ras, d’haver anat cap a Taballera ens jugàvem que la tramuntana ens agafes i, no volíem passar-ho malament.  Mentre palejàvem hem anat comentant el moviment dels núvols i com ens anaven ensenyant el vent canviant. Què important és saber llegir el cel. Al recollir a la platja del Pas, una parella que passava pel costat nostres ha dit, “això és tramuntana”, tot just començava a bufar i, en Manel els ha contestat, “a nosaltres ens agafarà a casa”.  Al mar millor pecar per excés de seny que per defecte.