Dissabte mentre navegàvem
per la mar d’amunt, vàrem constatar altre cop la mortalitat d’abelles que succeeix
cada primavera. Vàrem fer una sortida amb la intenció de pescar alguna cosa i res :-(. Tot
i les previsions de vents forts de sud, la mar era un mirall, dies com aquests s’ha
d’estar alerta amb els ulls ben oberts, és molt fàcil albirar cetacis. Se’n
varen veure a la mar d’avall. El que ens vam anar trobant durant tot el
trajecte eren moltes abelles. Algunes estaven mortes, d’altres encara movien
les potetes i d’altres arribaven amb un vol erràtic i queien sobre l’aigua.
Possiblement que
fossin els exemplars de l’any passat que han passat l’hivern al rusc, i ara, ja
vells i cansats, són substituïts per exemplars joves i més vigorosos que hauran
d’emprendre la producció de mel de l’any. Elles, en un últim vol, s’endinsen en
el mar per "suïcidar-se” d’una forma
digna.
També podria
tractar-se d’exemplars que han entrat en contacte amb flors tractades amb
pesticides. Penseu que aquests dies es fan ús i de vegades abús dels herbicides.
Molts olivets de l’aspre són tractats perquè no creixin les “males herbes”. Poden aquests productes causar desorientació i
debilitat en les abelles?
Prefereixo
quedar-me amb la primera versió, tot i que darrerament s’estan
fent moltes especulacions sobre les elevades mortalitats d’abelles a tot el món
i els efectes dels pesticides.
Per si algú li
interessa, queda dit que cada primavera hi ha dies que milers d’abelles apareixen
mortes al mig del mar, de segur que les que cauen al terra, no són visibles
però, a l’aigua es veuen molt bé, i més en els dies encalmats. Poder seria bo d’agafar-ne
i analitzar-les per veure si es tracta d’exemplars vells o si porten impregnats
restes de pesticides en el seu cos...
Un dels experts amb abelles ens ha donat aquesta explicació.: Be, en resum poden ser neonicotinoides o àcar traqueal, una malaltia infecciosa que fa caure a les abelles en picat en ple vol i les deixa mig paralitzades. Una abraçada,
ResponEliminaJaume Cambra
Hola Eduard,
ResponEliminaTinc (o tenia...) un rusc a la façana de casa, a la Segarra, i hi ha anys en que en prou feines hi ha abelles.
A vegades cauen al jardí i queden escampades pel terra agonitzant.
Tenint en compte l'abús que es fa de biocides en una comarca com aquesta, no m'estranyaria que aquesta fos la principal causa de mortalitat. Enguany, tot i l'hivern tan suau i la calor de les darreres setmanes, encara no he vist ni una abella pels voltants del rusc.
És una llàstima perquè em permetien gaudir dels vols acrobàtics dels abellerols des de totes les finestres (que tot i estar sovint obertes mai han donat problemes amb les habitants de la façana).
De sisons per sort, encara me'n queda algun pel tros...
;)
Salut!