Feia molt de temps que volia veure en viu i en directe a l’orella de mar
(Haliotis tuberculata lamellosa) o sabateta del nen Jesús i finalment ha caigut. Aquestes darreres
cabussades estic pendent de poder observar els animalons que encara em falten a
l’arxiu i vaig estar de sort. Just a l’interior d’una ostra morta vaig
descobrir la clova d’una sabateta. Al ser nocturnes i tenir normalment el cos
cobert d’algues, és francament molt difícil de veure i per tant de fotografiar.
Aquest exemplar es va despertar del seu son diürn i va començar a córrer, cosa
que em va permetre fotografiar-lo amb una certa facilitat. Em va sorprendre les protuberàncies que tenen al mantell, així com els apèndix tàctils que els hi surten pel forats i aquests ulls pedunculats. Una passada de bitxo!
Quan les trobo mortes, lluint el seu nàcar no puc resistir la tentació d'agafar-kles per portar-les per la meva filla i que se'n faci penjolls, a les garotes els hi passa el mateix i es guarneixen amb elles.
Quan les trobo mortes, lluint el seu nàcar no puc resistir la tentació d'agafar-kles per portar-les per la meva filla i que se'n faci penjolls, a les garotes els hi passa el mateix i es guarneixen amb elles.
Jo també les agafo sempre que en trobo i ja m'agradaria veure el "bitxo" en qüestió. Felicitats.
ResponEliminaCal buscar-la en amagatall o sota les pedres. Què hi hagi sort!
Elimina