Quan bufa tramuntana, fluixa o forta, hi ha
alguns companys que sense que calgui fer cap convocatòria, sentim una crida interna que ens porta fins
la platja de Portlligat (l’únic que falta és posar-nos els rellotges sincronitzats :-P). Això és el que
ha passat aquest dissabte, érem deu caiaquistes que hem sortit en línea recta i
amb pressa. Pressa per girar el cap de Creus i trobar-nos amb el mar i les
marons, valorar les possibilitats i decidir fer la volta a l’illa de s’Encalladora. Ahir per uns minuts em vaig sentir com si fos
a la Patagònia, situat entre les illes de Massa d’Or i s’Encalladora, mirant
cap a mar, notant els potents corrents empesos pel vent i envoltat d’estols de
gavians i mascarells que empaitaven les moles d’anxova o sardina que a la
vegada rebien els empaits dels bonítols i les tonyines, Ufff!. En aquests moments et
sents observador en primera línea de la natura en estat pur, i això és un
privilegi que no podem deixar-nos perdre.
Els companys portaven dibuixat un somriure de satisfacció a la cara,
)
Entrades
Que valents aquests fotògrafs que abandonen la pala al bell mig del "jaleo" per desenfundar i disparar ! Va estar una sortida molt agraïda amb el sol, les onades i les moles de peix a tocar. Gràcies Eduard i a tots
ResponEliminaGràcies a tu per tenir la paciència de fer-me de model, que com vas poder comprobar als fotogràfs ens costa seguir el ritme dels altres ! :-)
EliminaRealment som afortunats de pode gaudir de tot això. Genial crònica i fotos, com sempre. Vaig intentar, sense èxit, fer-te una fotografia on se't veies en mig del mar mogudet que vam tenir. Pot ser la propera...
ResponEliminaNo ès gens fàcil fer fotos des del caiac, entre el moviment del mar i els esquitxos cal ser molt ràpid i net :-) Ja m,agrada no ser l.únic que ho fa
Elimina