Aquest
cap de setmana ens hem traslladat més enllà de la Muga, del Fluvià i del Ter! Hem anat a fer un curt però
sucós recorregut entre Tamariu i cap de Begur, un del trams de costa més
preuats de la Costa Brava, hi érem el
Lluís Riera i en Pi. En Lluís era el primer cop que visitava aquest tram de
costa i l'ha disfrutat plenament.
Personalment
feia dies que no tacava l'aigua, crec que és el primer cop amb set anys que he
estat un mes seguit sense entrar al mar! malauradament he tingut una parada
forçada per un petit problema físic d'espatlla, ara caldrà anar afinant el cos
per preparar-nos per les palejades amb Tramuntana que començo a enyorar-les i
molt!.
No
escriure sobre aquesta costa que està tant ben descrita per en Josep Pla però,
tant sols dir-vos que es fa estrany que en ple mes d'octubre un pugui estar
navegant pràcticament en solitari per uns racons tant preciosos com aquests, i que duri! Definitivament som una població
que vivim d'esquenes al mar. Ah! el
títol és perquè en el recorregut d'avui i, com no pot ser d'altra manera, ens l'hem
dedicat a entrar per tots els forats que anaven trobant pel camí.
)
Entrades
Estic totalment d'acord amb vostè, Sr. Eduard!! formem part d'una societat que viu d'esquena al mar... o que en tenim el concepte que el mar està al servei nostre, com si fos un parc municipal. Algun dia acabarem d'entendre que som nosaltres que hem d'estar al seu servei i cuidar-li els cicles.
ResponEliminaOstres, Marti! ja m'agrada sentir-te :-) També penso que tots som culpables del seu estat deplorable, avoquem als rius tota la porqueria en els països menys desenvolupats i en els que ens diem desenvolupats, els que viuen d'ell també tenen un comportament incívic i em refereixo a una bona part dels pescadors professionals i esportius. Tan sols aquelles societats incivilitzades que viuen en els darrers espais verges entenen que l'aigua és la font de la vida i a sobre els denominem salvatges i incivilitzats. Una abraçada ben forta
EliminaEdu, fas unes fotos precioses! Quan les veig m'encantaria tenir tot el temps del món per poder compartir aquests moments tan bonics que deixes plasmats amb tu, i la Laia.
ResponElimina