La tramuntana generadora d’efectes amagats.

Que la tramuntana és el meteor més important de l’Empordà no hi ha cap dubte i ho hem dit molts cops. Però avui encara farem esment d’un efecte que encara no havíem comentat. Aquest efecte succeeix a la Badia de Roses i, ens fa plantejar unes preguntes que són força inquietants. Per un costat tenim els corrents marins transportadors de sorres i dinamitzadors de les nostres platges i per l’altre aquests corrents que poden portar altres elements invisibles però que amb el temps poden tenir un gran impacte sobre els essers vius.
Anem per parts, si observem la línea de costa de la Badia de Roses i concretament mirem els espigons dels ports d’Empuriabrava i el de Santa Margarida, observarem que el dipòsit de sorres es produeix pel costat sud, lloc per on la platja creix. Així tenim que la platja d’Empuriabrava creix perquè l’espigó atura les sorres que porten els corrents marins i sedimenten pel costat sud. A Santa Margarida passa el mateix, però el que creix és la platja de la Rubina que pertany a Castelló d’Empúries. El disseny de l’ espigó no sembla que tingués en compte les corrents dominants. Ignorar-ho provoca que periòdicament la gola s’ennuegui i s’hagi de drenar la sorra que s’hi acumula, un cost afegit que algú ha de pagar per haver anat contra natura. Quin país!

Doncs bé, això que us hem explicat ve motivat per uns corrents marins que circulen en sentit anticiclònic (com les agulles del rellotge) i que els mouen la tramuntana. Aquesta, tot i que bufa en direcció Nord-Sud, en arribar a l’Escala provoca aquest corrent anticiclònic dins de la Badia. Hem d'estar alerta, perquè l'aigua del Golf de Lleó amb els seus continguts (bons i dolents) acaba entrant a la Badia de Roses.

Com a prova us aporto les imatges de satèl·lit d’aquesta darrera setmana i que es veu la evolució de la pluma de concentració de “clorofil·la a” que ve de França (imatge 1) , supera el CdC i quan entra a la Badia gira i penetra direcció Roses (imatge 2) per desprès dispersar-se per tota la Badia (imatge 3). (si cliquem al cim de la imatge aquesta s'obre més ampliada en una altra finestra)

Imatge 1 del 1/11/10 en que es veu les concentracions de clorofil·la "a" a la costa francesa. La desembocadura del Rodan és on hi ha la concentració més extensa. Les concentracions al voltant del CdC eren de 0,1 a 0,2 mgr/m3 

Imatge 2 del 02/11/10 on la tramuntana d'aquest dilluns passat ha fet sobrepassar la pluma de pigments fotosintètics el CdC i entra dins de la Badia de Roses. Les concentracions estan entre 0,6 i 0,9 mgr/m3 i al centre de la Badia de 0,3.

Imatge 3 del 03/11/10 en que no es diferencia la pluma en gir anticilònic i sembla que s'homogeneitzi. Tota la Badia de Roses mostra una concentració uniforma de 0,5 mgr/m3. Destaca les altes concentracions de Chla a la desembocadura del Rodan (2,1 mgr/m3) i a Saint Tropez (3,67 mgr/m3)

Amb aquests corrents també han pogut arribar a casa nostra altres contaminants químics orgànics i metalls pesants procedents de França. Allà l’agricultura ha estat intensiva i se n’ha fet un ús i abús durant molts anys.

Aquests contaminants es pot pensar que es troben al bell mig de la Badia, ja que els corrents anticiclòniques han fet que sedimentessin al centre (més o menys).
Els interrogants inquietants que em venen al cap són els següents:
S’han estudiat els sediments del centre de la Badia? En cas afirmatiu: s’han trobat contaminants com els metalls pesants (molt estables) o els organoclorats procedents de l’agricultura intensiva del segle passat? En cas afirmatiu: Aquesta contaminació pot arribar a la nostra taula en forma de peix contaminat? En cas afirmatiu: Quins efectes sobre la salut de les persones pot tenir?....., ho sento però si segueixo per aquest camí em ve molt mal rotllo.
Un altre dia parlarem de la contaminació difusa, tema interessant, però una mica depriment.

Bandera negra

Cada any a principis d’estiu s’anuncia el repartiment de les “Banderes blaves” per les platges que estan en millor estat per al bany al nostre litoral. Avui farem un exercici contrari i nosaltres anunciarem alguns dels punts més degradats de la costa peninsular. Aquests punts surten en l’informe anual d’Ecologistes en Acció i es fa des de diferents perspectives (mar@ecologistasenaccion.org).

La construcció de zones urbanes s’ha incrementat un 50% en els darrers vint anys, dit així no fa mal, però si ens diuen, que en el període 2000-2005 s’ha urbanitzat a un ritme de 3 Ha per hora, aleshores si que impressiona. El premi se’l emporten els municipis de Fuengirola i Marbella a Màlaga.
L’informe també assenyala que a la majoria de llocs se salten a la torera la Directiva Marc de l’Aigua i dic a la “torera” perquè aquesta pràctica és molt típica de les comunitats espanyoles. La costa cantàbrica és la que està més mancada d’infraestructures dedicades a la depuració d’aigües. Hi ha un lloc tristament famós que es denomina la “cascada de la merda”, és al Parc natural de la Serra Gelada d’Alacant i té la bandera negra de vessaments d’aigües residuals. Si ho fem des de la perspectiva del punt amb aigües més contaminades, hauríem d’anar a Huelva, la zona industrial situada entre les desembocadures dels rius Tinto i Odiel, trobem el punt amb més contaminació química.
Finalment podrem dir que a Catalunya hi ha un punt negre, és la platja de la Barcelneta, lloc on els darrers cinc anys s’han gastat més de seixanta milions d’euros en la mal anomenada regeneració de les platges.

L’altre problema

L’acidificació del mar o la possibilitat de que les llagostes es quedin sense clova!

Fa molts anys que sentim parlar del problema del CO2, de l’efecte hivernacle, de que ens estem polint totes les reserves energètiques (petroli, carbó, etc.), però és possible que no sapigueu que bona part d’aquest CO2, exactament un 50%, acaba absorbit pels nostres mars i oceans. D’entrada un pot pensar que això és bo, ja que aquest gas no passa a l’atmosfera i no participarà en el seu escalfament, i això és cert, però què passa amb aquest CO2 “engolit” pels mars? Doncs resulta que provoca una reacció química, i es forma àcid carbònic, i això vol dir que redueix el pH de l’aigua del mar (pH del mar 8-8,3) acidificant-la.

El plàstic i la Mediterrània

Cala Serena a finals de febrer.

No hi ha res més desagradable que veure un paisatge primigeni i immaculat com el de cap de Creus ple de plàstics. Realment és molt decebedor... i ens recorda l’esforç que s’ha de fer per ser més considerats, el millor es començar per nosaltres mateixos tenint una actitud respectuosa, i no tan sols quan ens trobem en un lloc com aquest, si no en qualsevol situació i lloc de la nostra vida quotidiana.
Aquest és un tema que ens resulta recurrent, que pot arribar a cansar-nos, però que encara ara no hi ha dia que veiem actituds incíviques, tots tenim la temptació d’escollir el camí fàcil i llençar la deixalla a l’aigua-terra.
Tots sabem que el plàstic no és biodegradable, però hauríem de saber que pot anar trencant-se en trossos cada cop més petits fins a fer-se invisibles, i que estaran presents durant segles en el medi ambient. També hauríem de saber, que la temperatura elevada i les radiacions ultraviolades, el descomponen i alliberen substàncies químiques que formen part dels seus components. Aquestes substàncies s’incorporaran a les xarxes tròfiques i per tant tindran uns efectes que en la majoria dels casos seran perniciosos.