La pesca artesanal ja té data d'extinció!!!

La pesca artesanal al Cap de Creus té data d’extinció. Si segueix evolucionant com ara, d’aquí tres dècades hauran desaparegut tots els pescadors que atresoren un coneixement adquirit amb la pràctica de la pesca al llarg dels segles i, que s’ha transmès de pares a fills. Aquesta era la conclusió final de la xerrada feta per l’antropòloga social Sílvia Gómez i, que va ser organitzada pel Parc Natural del Cap de Creus. També varem poder escoltar a un dels darrers pescadors, en Miquel Puignau com ens explicava d’una forma contundent, amb un allau d’exemples, de com era la pesca fa uns anys, quines eren les arts, com eren fetes, la seva durada, les quantitats i varietats de captures, les condicions del treball, l’aprofitament dels fets extraordinaris com els temporals de llevant o de l’arribada dels dofins darrera de les sèpies, per recollir-ne les sobres, ja sigui peixos abocats a la platja o, “paperines” desaprofitades per aquests populars mamífers marins. De com s’adquiria el coneixement dels bons llocs per parar l’art, mitjançant l’experiència del treball diari, de totes les senyes per la seva localització, de tantes i tantes coses que ara senzillament es perdran per una simple evolució natural i induïda per unes circumstàncies que ara hi ha, com ara la globalització, el mercat, el turisme, etc. Vist i sentit això, i després d’assistir a unes xerrades on hi havia 5 persones i cinc tècnics del parc natural, vist el poc interès que ens suscita a tots nosaltres, i que podem estar més interessats en saber la vida que hi ha a milers de quilòmetres i no veure el que passa dins de casa nostra, ens venen al cap moltes preguntes i fins i tot una mica de ràbia i ganes de fer alguna cosa per poder-ho canviar. No?

• Aquest cap de setmana hi hagut entrada d’algunes espècies d’aus marines que ens acompanyaran durant l’hivern. Es tracta d’ocells que fan llargs viatges per venir a trobar la bonança climatològica del nostre hivern mediterrani, això donarà peu a que en propers “post” anem explicant qui són aquests turistes que es mouen de diferent manera que el turisme a que estem acostumats.


• La sortida a la Prona per veure l'art anomenat "soltes bonitoleres" la farem d'aqui quinze dies. Es va fer una sortida pel riu i les fotos estan a l'album lateral.

• Déntol pescat al Cap de Creus aquest cap de setmana desconeixem el nom del pescador. Fotografia cedida per en Ponç Feliu.
  

Cultura i sport no estan renyits

Dissabte dia 7 a les 17:30 i a la sala de ball del Port de la Selva tenim l’oportunitat d’assistir a dues xerrades. La primera la farà La Sílvia Gomez, antropòloga social de la Universitat de Bcn el títol “Aspectes socioculturals de la pesca artesanal al Cap de Creus” i la segona va a càrrec d’en Miquel Puignau, pescador artesanal i armador de Port de la Selva el títol “ La pesca artesanal: com era ahir, com es avui”.
Si les condicions de la “Mar d’Amunt” ho permeten, el diumenge farem una palejada fins la cala Prona i, serem testimonis de com es fa la pesca amb l’art per la captura de bonítols. Tradicionalment es sorteja aquest cobdiciat punt dels farallons de la Prona on es poden fer captures de centenars d’aquest peix blau. En aquesta sortida veurem com treballa en Miquel Puignau que aquell dia li toca parar l’art.

Anticiclons temps de calmes, boires, inversions tèrmiques i alguns animalons.

Hem passat una setmana d’anticicló i això ens ha significat un mar encalmat, temps més propi de l’estiu o de ple hivern (“minves de gener”). Bons dies per poder palejar amb tranquil·litat. Escoltar la pala enfonsar-se dins de l’aigua i el seu degoteig quan surt, un veritable plaer per als sentits. El mar un mirall, la línea que el separa del cel es fon i desapareix l’horitzó. L’únic que ens pot amoïnar és la presència de la boira, per tant caldrà que fem ús del sentit comú i, no arriscar-nos a navegar en mar obert, allunyats de la costa amb el risc de perdre’ns, sempre haurem de tenir la línea de costa a la vista, més ben dit molt propera a nosaltres.
Si vivim a la plana i per saber com estan les condicions a la mar d’amunt, podrem accedir a les webcams i estacions de meteo dels clubs nàutics de Llançà i El Port de la Selva . Sabrem s’hi ha presència de boira, vent, etc.

Als esculls situats entre les poblacions de Llançà i Port de la Selva podrem veure al xatrac bec llarg (Sterna sandvicensis) descansar o pescar peixet petit sobre les aigües encalmades. El podem veure durant bona part de l’any, però a l’hivern hi ha molts més exemplars.
Aquesta espècie que de vegades es barreja amb les gavines rialleres, és un ocell marí, té el bec negre amb la punta groga, plomatge blanc o gris (els joves), amb un capell negre, de potes curtes i cua forcada.
Cria al Delta de l’Ebre, és de costums gregàries i quan vola fa un crit molt peculiar, es llança a la superfície de l’aigua per cabussar-se i caçar els peixets.
Hem vist el primer exemplar (jove) de mascarell !!!

Sortida per al diumenge dia 1 de novembre

Aquest proper cap de setmana tenim bona previsió de temps. Aprofitarem per sortir per la mar d'amunt el diumenge (a les 8 h a l'aigua).
Aquests són bons dies per veure saltar les tonyines!!. Se n'han vist molt a prop de la costa. També hi ha un pas important de l'àliga calçada, és un migrant tardoral tardà. Dissabte en vàrem veure un parell d'exemplars a Garbet. Qui vulgui disfrutar d'aquests regals que es mulli el cul!

Aquesta imatge és d'un exemplar adult d'àliga calçada, es caracteritza pel seu color blanc i té les plumes de la vora de les ales fosques. És una mica més petita que un aligot.

I Travessa al Cap Norfeu

Aquest diumenge s’ha celebrat la “I Travessa de Norfeu”. Els 35 participants han fet uns 6 km, des de la cala Jòncols fins a cala Montjoi. Això de les travesses comença a ser molt habitual entre els nedadors, al pas que van no ens estranyarà gens que molt aviat es faci ‘’la Port de la Selva a Port Lligat’’, temps al temps !!! Aquesta gent són uns craks!
Una tramuntaneta f2-3 ens ha acompanyat a la sortida i ha deixat una mar molt planera; la tirada de Jòncols fins al Gat s’ha fet sense cap problema, tothom ha disfrutat de valent i a la punta de Norfeu hi havia un avituallament (2,5 km). Tot seguit quedava la tirada més llarga, en el primer tram (d’un quilòmetre aproximadament), estaven protegits de la tramuntana, aquesta part hi havia una sopa de meduses que ha molestat a més d’un, al menys s’ha sentit algun que altre renec. Desprès els hi ha tocat un altre patiment, el darrer tram, d’una mica més de 2 km, la tramuntana s’ha animat i ha fet que aquesta última tirada fos realment força més dura i, qui més qui menys, han degut beure una mica d’aigua, ja que el vent aixecava unes onades empipadores.
Cinc palistes els hem acompanyat, no ens han donat gens de feina, això ens ha permès capturar algunes imatges que podeu veure a la barra lateral.
Ha estat un plaer acompanyar-los i s’ha assolit el repte!

Dia del Club Pagaia 2009

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el dia del club Pagaia. Tot i la presencia de la Tramuntana, aquesta no ha pogut tirar enrere l’entusiasme de les pagaies i pagaios i, el dissabte al mati s’han realitzat uns tallers de paleig, segons les modalitats de pala europea i la groenlandesa. Per la tarda s’ha fet uns tallers d’esquimotatges de diferents nivells i de rescat. Per posar fi a les activitats a l’aigua en Marc i en Manolo Pastoriza han fet una exhibició d’esquimotatges...., senzillament espectacular. Al vespre tenien preparades tres xerrades, una sobre la costa gallega (Capelada), una expedició a Grenlàndia i en Javier Knorr ens ha parlat d’una nau de transport Inuit anomenada “umiac”
Ha valgut molt la pena de passar el dia amb ells i aprofitar tots els tallers, la llàstima ha estat que s’ha fet curt i que caldrà esperar un any per tornar a poder tenir una oportunitat com aquesta, o fer-se del club, es clar!...., crec que optarem per aquesta darrera opció i ens haurem de fer socis.
Els integrants del club Pagaia son uns entusiastes del caiac, que a mes, estant disposats a compartir i transmetre els seus coneixements i experiències, i això, en aquestes dies que corren no te preu.
Estem molt agraïts per haver-nos donat aquesta oportunitat!!!
Video a sota d'aquesta plana!!!

L'Empordanet II

El dissabte s’ha despertat amb un cel amenaçador, tots els matisos del gris hi han estat exposats. Hi ha hagut uns núvols foscos, densos, que en alguns moments s’han trencat i han deixat entrar una mica de llum donant al mar una coloració encisadora. A primera hora és planer i al sortir cap a fora, hem notat una mar de fons suau, noble, maternal.
Ha estat un dia per gaudir de les llums reflectides a la superfície de l’aigua! Nosaltres hem anat amb la intenció de veure els penya-segats, les cales, les agulles, les coves, els freus, els túnels naturals, les construccions antigues de barraques de pescadors, però, el passeig realment s’ha fet bonic, al mirar cap a fora, on una espectacular simfonia de tota la gama del gris tenyia l’aigua i el cel. Aquesta mateixa llum filtrada pels núvols ha apagat els color dels penya-segats que s’han fet imperceptibles.
Sortint de Tamariu ens hem encarat cap a al sud, direcció la Musclera, cala Pedrosa i cala Gens, el dia promet, la temperatura és molt agradable, es veuen tempestes mar endins, el paleig és suau i decidit, com sempre i sense dir-nos res, ens hem acostat i hem resseguit el perfil costaner. És clar que promet el dia! Al passar per el Cap de Sant Sebastià sentim un xiulet molt peculiar, poc comú, que ja coneixem molt bé, es tracta de la veu del falcó peregrí!!! Un exemplar passa sobrevolant els nostres caiacs com una exhalació, la seva presència es fugaç, com sempre..., es fa difícil d’identificar pel contrallum potent que tenim, sortosament però, no és el primer cop que el veiem i la seva identificació no ens fa dubtar, té una silueta i un batec d’ales únic. Ràpidament s’esmuny del nostre camp de visió i desapareix... Quina llàstima!!
Girem el Cap i entrem a la badia de Llafranc pel nord i, la visió de l’espigó del port nàutic ens tira enrere per la seva poca gràcia i continuem el periple cap a Calella. Al arribar ens acostem al poble per prendre algunes imatges des de la nostra posició privilegiada, en aquells moments s’estan preparant un grup de nedadors per fer una travessa (deu ser la festa major!?), fem algunes fotografies.

Tot i anar resseguint escrupolosament la silueta de la costa, el nostre ritme de paleig és bo i avancem a una mitjana de 5,5 km/h, aquests gatgets (GPS) són una meravella, ja s’han acabat les discussions de si anàvem massa ràpid o si anàvem poc a poc, de quina distància s’ha recorregut o, quin ha estat el lloc on hem parat a esmorzar, ara tot queda escrupolosament enregistrat i, ja no hi ha discussió que valgui. De què parlarem?
Hem sortit direcció sud i ràpidament ja et trobes davant mateix de Cap Roig, no ens hem d’oblidar però, de gaudir de la Punta de Canadell i Port bo on cada estiu es fa la cantada d’havaneres, ni de la Foradada de Calella o de la idíl·lica platja del Golfet. Els jardins de Cap Roig està considerat un dels espais més exclusius de la costa del mediterrània occidental. Allí hi van viure una parella formada per un coronel rus anomenat Nicolás Woevosky i l’aristòcrata anglesa Dorothy Webster durant un dilatat període de mig segle, actualment els seus cossos i el dels seus dos gossos descansen a la mateixa punta del cap. Nosaltres passarem per sota el Cap Roig i, al enlairar la vista i evocar aquesta història d’altra època, hem topat amb la majestuosa silueta de l’àliga marcenca, estava fent cercles i aprofitava els corrents ascendents d’aire calent, per guanyar alçada i així poder continuar el seu viatge cap a les terres d’hivernada, un llunyà destí que es troba al continent Africà!!!
Fa un hora i mitja que palegem i la gana ens “apreta”, serà bo de buscar un lloc per esmorzar, i quin millor lloc per fer-ho que la Cala del Crit, símbol de la resistència contra el poder de les constructores immobiliàries que han fagocitat gran part del territori costaner. El seu nom bé d’un intent de rapte per part d’uns pirates magrebins, que al emportar-se una donzella de la contrada, aquesta va fer un crit esgarrifós que els va foragitar.
Emprenem el periple i ara farem un recorregut per una zona d’esculls i illes anomenats Cap de Planes i Rocabona, molt a prop tenim les illes Formigues, amb el seu minúscul far que adverteix de la seva presència als navegants. En aquest punt l’any 1285 va lliurar-se una ferotge batalla naval entre les flotes de Catalunya, aquesta comandada per en Roger de Llúria i la flota de l’armada francesa que en va resulta derrotada, què lluny (725 anys!!!) que queden aquests gloriosos temps en que Catalunya era un país respectat a tota la Mediterrània!!!
Passat aquest punt travessem un tram de costa amb unes platges molt freqüentades de sorra i amb línies d’esculls intercalats, el quals, poden posar en perill les nostres petites naus si no estem atents, al final d’aquest tram trobem La Foradada de Castell, amb un arc de roca natural magnífic, per sobre del indret hi ha les restes d’un poblat ibèric que data de segle VI a.c.
Acabem el viatge entrant a la platja de Castell i gaudint de la línea de costa, d’aquest horitzó o “skyline” lliure d’edificacions, darrera platja verge que queda i, que honora el record del que havia estat aquesta Costa Brava que ens han volgut esbravar.

La costa de l'Empordanet

Les previsions de la meteo s’han complert parcialment i ha bufat una mica de Tramuntaneta…., això ens ha fet trair a la nostra zona de paleig i, ens hem anat a veure la costa del Baix Empordà.
Com sempre, la sortida ha estat a primera hora. Ho fem així per molts motius: millor llum per gaudir del paisatge, mar mes tranqui-la (les tornades ja son prou mogudetes), poc transit i, el poc que hi ha es respectuós i no et trepitgen!!!
Algun dia haurem de parlar de la classificació dels trams de costa segons el respecte que tenen els navegants per les altre embarcacions i, fer una mena de categories per la perillositat que comporten, cosa que segons l’estudi que estem fent , les primeres dades que disposem, la perillositat és inversament proporcional al nivell cultural dels navegants i directament al nivell econòmic..., però..., això són figues d’un altre paner!

Hem sortit de la cala Sa Riera (Begur) que està encarada a nord, les Medes centren l’horitzó.

Quedava una mica de mar de fons de nord que ens ha gronxat suaument durant tota la travessa, la sortida ha estat extremadament plàcida. Inicialment es travessa la reserva marina de “Ses Negres”, malauradament des de la superfície no podem apreciar les riqueses biològiques que amaguen aquestes aigües. Els penya-segats d’aquesta zona estan esmicolats, ja que antigament hi havia hagut una pedrera. Al final d’aquest tram s’arriba al Cap Sa Sal, on es descobreix aquest monstre de formigó que ara és un bloc d’apartaments pels “amants” de la Costa Brava, dona la impressió de l’arquitectura de l’estil soviètic, no?
(Foto:La petitesa del caiaquista davant del penya-segat esclafat pel bloc de formigó.)

Amb quatre palades ens posem davant d’Aiguafreda i donem un cop d’ull a Sa Tuna, sense desembarcar, travessem la punta des Plom que actua de protecció natural de les garbinades, enfilem un tram preciós amb grans esllavissades coronades de taques de pinedes ben dretes, aquest tram feréstec ens porta a un dels penya-segats que desconeixíem i que ens ha sorprès molt gratament, és “Es Degotòs”. Aquesta sensacional paret , d’una potencia de més de 100 m, està modelada per l’aigua que forma unes estalactites enormes, que junt amb els colors de les molses que hi creixen i els colors de la roca el fan un lloc encisador.

Si des de la base del espadat mirem cap enlaire i amb l’ajuda del la mar de fons difícilment podrem aguantar l’observació sense que ens vinguin cap ròdols.

Tot i això, hem de remarcar que l’agressivitat i la cobdícia d’alguns desalmats han destrossat part d’aquests paisatges únics. Ens atreviríem adossar un edifici d’apartaments turístics amb el pòrtic de l’església catedralícia de Castelló d’Empùries?
Passat el cap de Begur el nostre itinerari i la costa catalana fa una inflexió amb direcció SW, aquest tram no esta coronat per cap urbanització, tan sols queden els esquelets d’alguna d’il·legal. Aquesta bonica tirada ens portarà fins la platja Fonda i Aiguablava..., que passem de llarg. Tenim neguit per poder arribar a la cova d’en Gispert, límit entre els municipis de Begur i Palafrugell.

Lloc mític de peregrinació per veure sortir el sol i així, poder observar com els raig solars penetrem fins la llosa que hi ha al final de la cova i es reflecteixen en el sostre, per sort l’estiu ha passat i som els únics visitants de la cova. Ha estat impressionant sentir com la mar de fons penetrava al llarg dels més de cent metres del passadís i, rebotia al fons, fent retrunyir tot l’aire humit i dens del seu interior, una experiència que s’ha de sentir.
Sortint de la cova ens hem endinsat en un dels trams més famosos d’aquesta costa, de fet és la imatge icona, postal única de la Costa Brava, fins que els de la Diputació de Girona van creuer amb les platges d’Austràlia ;-). Hi ha moments que et sents dins d’un quadre d’aquelles marines que adornaven els apartaments dels anys 70.

Nosaltres hem trobat un racó, que ha resultat ser el primer bungalow (paraules d’en Josep Pla) construït l’any 1935, lloc on hem esmorzat i hem agafat les forces per continuar el nostre viatge de tornada, tot traient el cap a la platja de Tamariu, que estava plena de gent prenen el sol, i això que estem a l’octubre.