La lleterassa, dòna color als penya-segats.

Quan navegues per la zona de Norfeu, concretament a l’entrada de cala Joncols, podem quedar sorpresos al veure una taca de vegetació d’una coloració d’un verd-blau molt peculiar, al aproximar-nos podrem identificar de quina espècie es tracta, és la lleterassa (Euphorbia dendroides), una de les joies botàniques del Parc.

Excavacions subaquàtiques al cap de Creus

Com a cloenda de les Jornades del Patrimoni Natural i Cultural del Parc Natural del Cap de Creus, hem pogut assistir a una interessantíssima xerrada a càrrec d’en Xavier Nieto, director del Centre d’Arqueologia subaquàtica de Catalunya ( CASC ), i que ha versat sobre la importància de l’Empordà en el tràfic marítim de l’antiguitat en la Mediterrània occidental, i del Cap de Creus com a accident geogràfic provocador de nombrosos naufragis.

Un cap de setmana instructiu

Aquest cap de setmana ha estat especialment instructiu. Tal i com vàrem anunciar en el nostre “post”, hi havia una conferència que es feia al mas de Caials, sobre les excavacions del Cap de Creus i, que us resumim per compartir el coneixement sobre aquest entorn que naveguem.

El Fluvià, un “bon relax”

El Fluvià és l’únic riu de Catalunya que en tot el seu recorregut no té cap embassament, les seves aigües circulen absolutament lliures. Tot i això, no ha estat exempt de patir sobreexplotació dels seus recursos, una de les més greus ha estat l’extracció d’àrids. Milions de metres cúbics de les seves sorres s’han destinat a la construcció d’urbanitzacions i vivendes de la Costa Brava. L’han buidat per dins!

Tauró trobat mor a la Pelosa

Es tracta d’un bocadolç (Heptranchias perlo). Aquest exemplar era un adult d’uns tres metres de longitud i solen pesar cap als 200 quilograms. Es un tauró ovovivípar, el petits quan naixen tenen uns 25 cm de longitud. S’alimenta d’altres peixos (ictiòfag) i sol viure a una profunditat considerable >500 m (bentònic). Solen ser víctimes de la pesca d’arrossegament. La seva carn no es consumeix, però si que s’ha aprofita la seva pell per la industria de la pelleteria.

Cens d'aus marines a la punta del cap de Creus

Resultat del cens d’aus marines comptabilitzades el dissabte 9 de gener a la punta del Cap de Creus (dades facilitades per en Ponç Feliu).:
1994 Baldrigues mediterrànies (Puffinus yelkouan)
49 Baldrigues balears (P. mauretanicus)
49 Mascarells (Morus bassanus)
3 Corbs marins grossos (Phalocrocorax carbo)
1 corb marí emplomallat (Phalocrocorax aristotelis)
4 Parasits grossos (Stercorarius skua)
1 Gavina capnegra (Larus melanocephalus)
12 Gavines vulgars (L.ridibundus)
60 Gavians argentats (L. michaelis)
41 Gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla)13 Xatracs bec-llargs (Sterna sandvicensis)
28 Gavots (Alca torda)

Cabo de Gata. Part 3: De San Jose a L'Almadrava de Monteleva

Finalment diumenge dia 3 de gener teníem unes condicions immillorables per fer la travessa del Cap de Gata. Windgurú ens donava una calma total fins al migdia, després havia d’entrar un ponent de força 3 i, tornava a baixar cap a la tarda. Que més podíem demanar després d’esperar durant una setmana unes bones condicions per la navegació?

Cabo de Gata. Part 2: S. Jose-Las Negras

L’omnipresent ponent va arribar al seu punt més àlgid el 31 de desembre, moment en que l’espectacle del mar enfurismat al emplaçament del Far de Cap de Gata, mentre les onades escombraven les agulles de “las Sirenas” i, la darrera posta de sol al mar d’Alborà, coincidia amb la sortida de la lluna plena a la mediterrània, era un espectacle irrepetible.