Amb tramuntana no naveguem !

La tramuntana ens dona l’oportunitat de fer un parèntesis en la nostra activitat de palejar. Quan estàs molt enganxat al caiac poden sorgir certs problemes de compaginar l’activitat esportiva amb les relacions familiars i socials.

Tots nosaltres, els apassionats del caiac, patim aquesta situació. Compaginar l’esport amb la vida social és francament difícil. Una opció bona és tenir sempre l’ull posat en el windgurú i estar atents a l’aparició d’un cicle de vent del nord. És aleshores, quan tenim una previsió d’entrada d’un tramuntanal de cap de setmana quan s’ha de ser hàbil i organitzar algun d’aquells compromisos que s’estan aplaçant indefinidament . Sempre hi ha aquell treball casolà que fa mesos que ens estem escaquejant de fer, o aquell dinar amb els “plomez” que s’està aplaçant indefinidament, o anar de compres amb la nostra parella per veure aquell electrodomèstic o moble que cal canviar des de fa anys i que no hi ha manera d’anar a escollir. És en aquests moments, i abans de l’aparició d’una crisi en el si del nucli familiar, quan cal tenir el comodí de la tramuntana. El windgurú ens fa les previsions a una setmana d’antelació. Quan hi ha una entrada de vent del nord molt marcada, i que nosaltres haurem de reconfirmar amb les previsions d’un altre centre de previsions meteorològiques ( no fos que ens equivoquéssim), és aleshores, que ens hem d’oferir a fer allò que tanta mandra ens fa. Aquest temps d’antelació pot ajudar-nos a dissimular la nostra obscura intencionalitat en manipular el temps lliure segons els interessos sans de no perdre ni un dia per la pràctica del nostre esport . Les tramuntanes tenen aquesta vessant positiva i no hem de renegar de la seva aparició. Cal positivar aquest meteor i ser hàbils sense que se’ns vegi el llautó. Algun dia farem el llistat de totes les coses bones que té la tramuntana a la mar d’Amunt, i la veritat que són moltes!!!

Toponimia de la costa. Llançà

Línea de la costa de nord a sud.

Si cliques la imatge i te la guardes, la pots imprimir i plastificar per anar memoritzant els noms dels accidents geogràfics i convertir-te en un expert coneixedor d'aquests indrets. Molts dels noms són evocadors de belles històries de mar.

La mar, sempre sorprenent

Sorpreses que venen de França. Aquest cap de setmana, un pescador de Port de la Selva ha trobat surant a la deriva, a la badia, una boia automàtica de grans dimensions, alimentada per plaques fotovoltaiques. Es la que transmetia dades de la Reserva Marina de Cervera i que segurament tenis ganes de fer-se lliurament a la mar desprès de tant de temps ancorada al mateix lloc. No ha estat un gran viatge, i com acostuma a passar, ha arribat a les nostres costes i s’ha quedat. El pescador, recolzat per ancestrals lleis del mar, reclama drets sobre la troballa, i els propietaris de la boia, diuen que de pagar, res de res. Ja tenim un conflicte transfronterer. Al llarg de l’historia, hi ha guerres que han començat per motius mes trivials, però avui dia som molt civilitzats i la cosa s’arreglarà amb euros i un dinar.
Si algun dia, palejant amb el caiac, trobem una boia oceanogràfica a la deriva, ja ho sabem, remolcar-la a port i a negociar. De tota manera, nomes la sorpresa ja val la pena. El dia que la vida no ens sorprengui, estarem fotuts.

Matinal d'esquimotatges

Aquest darrer diumenge hem fruït d’una magnifica sessió de perfeccionament per alguns, i de iniciació per altres, de la tècnica d’auto rescat amb els Pagaies. Tot molt professional, primer teoria, amb un vídeo excel•lent, molt didàctic, tant que hem sortit de la sala de projecció convençuts de que fer esquimotatges era molt fàcil. La segona part, en forma de realitat, ha sigut mes dura. Resulta que no es tan fàcil. Hem d’agrair la paciència i la comprensió amb que els instructors, ficats a l’aigua, ens anaven aconsellant, ens feien observacions , ens animaven i ens explicaven com a ells també els hi va costar d’aprendre. Total, que encara que el resultat no es el somiat, entra dins de l’espera’t. Per altra banda, els intents tampoc es podien repetir indefinidament, ja que l’aigua era freda, i la sensació de desorientació i l’esforç, feien que al cap de 7 o 8 intents el resultat anava empitjorant progressivament i valia mes deixar-ho per un altra dia. Reflexionarem sobre el tema i ho tornarem a intentar.

El matí també va ser assenyalat per una altra raó. La Rosa, desprès de molts dubtes, finalment ja es propietària d’un caiac. Era contenta com un nen amb sabates noves, i francament, ella, el caiac i l’escarabat formen un trio molt conjuntat. Enhorabona.

IV Simposi Internacional de Caiac de Mar

Simposi del 16 al 18 d'abril de 2011

Setmana de paleig del 19 al 24.

Aquest cap de setmana ha servit per posar fil a l’agulla al que ha de ser el “IV Simposi Internacional de Caiac de Mar” . La reunió va tenir una nodrida assistència entre membres de la junta directiva i socis del club. Tot i això, la magnitud de l’esdeveniment és important i caldrà la col•laboració de molta més gent.
L’acurada presentació, va anar a càrrec de l’actual president. Va començar donant unes dades estadístiques bàsiques dels altres tres simposis. A tall d’exemple podem dir que el sostre de participació està en 98 participants l’any 2007 i el de ponents en 31 l’any 2005. El pressupost ha oscil•lat entre els 20 i 30 mil € .
Tal i com evoluciona l’esport del caiac de mar, possiblement el sostre de participació té molt marge per seguir creixent. Pel que fa als ponents, tots els anys hi hagut un nivell molt alt, amb participació d’especialistes de renom i prestigi internacional. De fet és un dels grans atractius que té el Simposi, mantenir-lo ja es tot un gran repte!
Van remarcar la intenció de que tingui un nivell igual o superior en la qualitat dels ponents. Es vol arribar a un nombre superior d’inscrits, i tot això caldrà fer-ho amb una reducció de les quotes d’inscripció en un percentatge significatiu. L’actual conjuntura econòmica obliga a prendre aquestes mesures. També hi haurà un canvi en l’allotjament de l’esdeveniment en el sentit de millorar la qualitat.
Hores d’ara encara està per decidir el contingut del simposi, cosa que cal pensar molt detingudament, d’això dependrà possiblement bona part de l’èxit o fracàs del mateix. Cal tenir una oferta atractiva per un ample ventall de practicants i, per tant de gustos diferents, ja ho diu la dita “tants caps, tants barrets”. Hi haurà ponents de prestigi internacional, però també es vol potenciar la participació de ponents locals. Bona cosa aquesta pensada, ens hem de desacomplexar i potenciar els valors de casa!
Tot està obert i, ara tenim unes setmanes per pensar-hi i aportar-hi propostes. En cas de tenir-ne, estic absolutament segur que aquestes seran escoltades. Us demanem des d’aquest blog, que hi penseu, que penseu en quins aspectes del caiac voldríeu aprendre per evolucionar, i que ho digueu. Segur que hi ha moltes coses que es poden fer, i que tan sols es faran s’hi ha una diversificació de les persones que hi col•laborin des del primer moment.
Tots hi podem aportar alguna cosa, tots tenim algun potencial personal que pot ser de gran necessitat, sigui al nivell que sigui, i es del tot necessari per l’èxit de l’esport del caiac de mar i del Simposi.
Si practiques aquest esport al Cap de Creus, ara és el moment de que facis quelcom per aquest esport que tan ens fa disfrutar.

Minimitçant la petja ecològica

Dissabte al mati teníem dues possibilitats, anar a buscar la mar de fons per poder jugar amb les onades quan aquestes topen contra els penya-segats o anar a la mar d’Amunt, que arrecerada d’aquests efectes eòlics, donaven la possibilitat d’una navegació plàcida i que permetia una matinal de pesca. Resulta que la posició dels astres (lluna i sol) i l’activitat atmosfèrica d’aquest cap de setmana, donaven a priori, unes excel•lents condicions per fer-ho.
L’home ha creat els caiacs per poder sobreviure. El poble inuit ha caçat la foca i pescat per sobreviure. Els Kaweshkar patagons, han viscut del mar, movent-se en embarcacions senzilles fetes de fusta i pell d’animals.
M’he passat tota la vida contemplant i observant l’entorna natural que m’envolta. Amb la practica del caiac i navegant en solitari pel Cap de Creus, m’ha fet aflorar profunds sentiments i sensacions atàviques, que devien estar adormides en un racó amagat de la memòria heretada.
Un repte primari que hom es posa al fer sortides amb caiac, és la possibilitat de practicar la supervivència en una costa inhòspita com és la del Cap de Creus. Si voleu podríem entendre aquest fet com voler emular al poble inuit o kaweshkar, òbviament salvant les distancies i amb tot el respecte. Per fer-ho, la pesca amb curri, és la forma més senzilla de portar-ho a la pràctica.
La pesca, quan és per necessitat fa despertar els sentits, no pots fallar, l’alimentació dels teus depèn de la teva habilitat. Si és per plaer, no té aquest component vital i no provoca ansietat. El plat a taula ja el tens assegurat. Per sort, els pescadors han begut del coneixement i l’experiència dels seus ancestres, el que els hi dona una avantatge molt gran davant dels ignorants, que ens iniciem en un “art”, sense cap més experiència que la intuïció.
Moltes vegades tornes a casa amb un magre resultat, però que un cop posat al plat, és el millor peix que mai havies menjat! El valor nutritiu, calòric o gustatiu, possiblement estarà per sota de la despesa energètica que hi hem invertit, però la compensació psicològica i sensitiva, supera amb escreix, el que t’hagués donat si aquest mateix “producte” l’haguessis adquirit a una peixateria. Aleshores, el balanç global és positiu i per tant molt recomanable pel bé de la nostra salut física i mental.
Matins com el d’aquest dissabte segur que en deuen haver-hi molt pocs. Ara el llistó està molt alt, potser caldrà treballar la qualitat en comptes de la quantitat? La nostra societat competitiva sempre ens fa lluitar per superar els resultats obtinguts. Hem de portar aquesta reflexió fins a l’activitat del lleure? Millor ser sostenibles i que la nostra petja ecològica sigui imperceptible en aquest entorn per on ens movem.
Possiblement que aquest post, o el resultat d'aquest mati de pesca, pot generar enveja, rebuig i fins i tot admiració. No ha estat aquesta la nostra intenció. Senzillament expliquem alló que fem..., els comentaris sou vosaltres qui els podeu fer en l'apartat d'aqui sota:

Activitats pel cap de setmna

Aquest cap de setmana al sortir a palejar ens trobarem una mar de fons de sud, és el resultat dels vents dominants que han bufat durant tota la setmana. El dijous, aquests vents van aixecar onades de 270 cm d’alçada a la boia de Roses. Si voleu tenir una navegació més plàcida podeu venir a la mar d’Amunt, on l’efecte de la mar de fons es nota menys.

No us oblideu que el dissabte a la tarda hi ha convocada la primera reunió preparativa del “IV simposi internacional de caiac de mar”. El lloc de la trobada és l’oficina de turisme de Llançà a les 18 h.

També heu de tenir en compte que el diumenge hi ha matinal tècnica del club Pagaia. El tema son els autorescats, s’iniciarà a les 9 h. amb la visualització d’un vídeo d’esquimotatges i posteriorment hi haurà l’apartat pràctic a l’aigua.

El pailebot Santa Eulàlia navega pel Cap de Creus

Dimarts va fer escala a El Port de la Selva el pailebot Santa Eulàlia. Venia de Port Vendres camí de Sant Carles de la Ràpita, en un viatge que organitza l’equip de Thalassa per celebrar el 20 aniversari del programa. El Santa Eulàlia és un dels últims supervivents d'una època en què els gran velers eren la millor opció per al transport per mar. Aquest magnífic veler té 34 metres d'eslora, tres pals i porta una tripulació de 8 persones . La seva història va començar l'any 1918 quan l'armador Pasqual Flores el va construir a les drassanes de Torrevieja i li va donar el nom de la seva filla Carmen Flores. Gracies a la restauració feta pel Museu Marítim de Barcelona va tornar al seu aspecte original, el d'una embarcació de treball sense luxes, que ara, 90 anys més tard segueix solcant la Mediterrània, en aquest cas amb l'equip del "Thalassa" a bord. El proper dijous 10 de juny te prevista la seva arribada a Roses, i divendres 11 a L’Escala. Quan es a port se’l pot visitar gratuïtament.

Vaixells com aquest son els darrers testimonis d’una època heroica de la navegació. Contemplant el seu velam ens podem fer una idea de l’esforç necessari per hissar-lo, de la perícia imprescindible per governar la nau sense l’ajut d’un motor. Temps en els que els mariners feien seva la nau, la sentien palpitar, cada cruixir de la fusta tenia el seu significat, i les tensions de les cordes i les veles eren sentides a la pròpia pell.
El comerç marítim sempre ha sigut una activitat de risc, però també molt lucrativa. Tant que el Carmen Flores, va iniciar la seva vida comercial transportant sal de les salines de Torrevieja cap a Cuba, i nomes amb els beneficis dels 2 primers viatges ja es va amortitzar el preu del vaixell.

Desprès d’una llarga vida en actiu, i amb variades metamorfosi, doncs en el transcurs del seu quasi be segle de vida, ha sigut motoritzat, ha estat desproveït d’un pal, posteriorment dels altres dos, s’ha dedicat al contraban, al tràfic de càrrega diversa, a embarcació auxiliar per a treballs submarins, i ha sigut rebatejat consecutivament com a “Puerto de Palma”, “Cala Sant Vicenç” i “Sayremar Uno”, l’any 1997 es adquirit pel Museu Marítim de Barcelona que el retorna al seu estat original, ara però amb el seu nom actual.
Recomanable visita, amb una tripulació amable i amb ganes d’explicar curiositats del vaixell. Estem davant d’una espècie marina en perill d’extinció.