Darrera matinal tècnica del 2010.

El tema de la instrucció era la navegació. Inicialment m’havia prefixat la idea d’anar-hi amb la llibreta, el llapis, el transportador d’angles, etc. etc., però un cop vaig rellegir la convocatòria no hi deia res d’això i he agafat el caiac i cap a Llançà.
Les previsions meteorològiques eren de vent de S-SE força 5, vent que podia fer pensar en una maregassa forta, però sortosament, Llançà queda a reparo d’aquest vent, protegit pel Cap de Creus. De fet les barques que varen sortir a passeig des de Roses, pel costat sud, a mig mati varen tornar a port.
El mati es va presentar amb una temperatura molt agradable, fins i tot el pantaló curt era millor vestimenta que el mono sec Kokatak amb el que podies quedar rebullit.
En Francesc N. va ser l’instructor de l’activitat, es varen fer tres grups i per cada grup vàrem tenir un monitor, tot un luxe! El meu era integrat per en Jóse C. (el presi del club) que actuava com a monitor i els alumnes erem el José Luis, l’Artur i jo.

A cada un d’ells se li va entregar un exercici que havia d´ estudiar-lo i posteriorment executar-lo. L’exercici era senzill, el nostre constava de diferents ordres que havies d’interpretar:
1- A partir d’unes coordenades (graus, minuts i segons) marcades intencionadament per l’instructor, calia trobar un punt de la costa en una carta nàutica. En el nostre cas l’estimat Sr. Francesc N. ens va enviar a la Punta de Gat i Llepis, situada a l’entrada sud de la Badia de Portbou, una mica més i ens envia fora del mapa...., al Rosselló.
2- Un cop ubicats en aquest punt calia seguir un rumb durant mitja hora. En el nostre cas havíem de seguir el rumb 160º. En cas de que no tinguéssim rellotge, hi havia la possibilitat de fer la conversió de palades a temps i posteriorment a distància (30 palades = 1 minut = 90 metres).
3- Un cop situats en aquest punt del mar calia buscar dos referències o accidents geogràfics i dirigir-se al punt de trobada que era la platja de Garbet.
La primera part de l’exercici va ser molt senzilla, ja que un cop trobat el punt a la carta nàutica jugàvem amb l’avantatge de que coneixem aquesta costa i com arribar-hi pel camí més ràpid. Mentre ens posàvem a l’aigua vàrem començar a notar el garbí i aquest ens empenyeria durant la nostra singladura en direcció nord. Ens varem tornar per guiar el grup una estona cada un dels integrats, tal i com fan els ciclistes. El primer tram va ser d’escalfament, tot i que l’Artur va imprimir un ritme força fort, per mantenir la línea recta, vaig ajudar-me de l’orça i em va sembla que funcionava força bé. El segon tram havia de comandar-lo jo i era el més llarg, com que teníem l’ordre d’anar més ràpid, vaig incrementar la freqüència de paleig i per no cansar-me, no enfonsava tant la fulla de la pala. Cal dir que anava amb el Cetus i amb aquesta tècnica arriba a agafar una velocitat força alta. Finalment el tercer tram va ser fet retallant la línea de costa per sentir l’onatge trencant amb els esculls del Claper.

Arribats a la Punta de Gat-i-Llepis vàrem enfilar els rumb 160º, és un rumb SE, just de cara al vent i cada cop estava entrant amb més força. En Jose el nostre monitor se li dibuixava un somriure maliciós en veure aquesta brisa que anava sent més intensa, veia amb ell l’aliat en convertir aquesta matinal en una oportunitat de fer multitud d’exercicis que en mar planera tenen poc sentit i que fets amb marejol evolucionant a maregassa es fan molt interessants. Per moments la intensitat pujava, poc després baixava, era una mica irregular i tots sabem que aquest mar nostre en qüestió de pocs minuts pot fer canvis sorprenents.
Un cop situats mar enfora i més o menys davant de Garvet, vàrem buscar les referències geogràfiques i varem dirigir-nos cap a la platja. Durant aquest recorregut i amb el vent lateral es produïa una deriva força notable, això ens va obligar a fer diverses correccions de rumb, d’altra manera haguéssim acabat estavellats en el penya-segat de l’illa gran.

Evolució de l'onada significant durant el diumenge a la badia de Roses.

Aquest exercici pràctic d’orientació ha estat força interessant, més que res, és que hem tingut l’oportunitat de navegar sota un itinerari prefixat, cosa que mai havia fet. Quan surto normalment tinc prefixat on vull anar, però per anar-hi passo per allà on em ve de gust. També s’han hagut d’introduir alguns càlculs i observacions visuals, els quals el vent ens ha tergiversat i amb la seva força ens ha recordat que al cap i la fi són els elements naturals els qui governen aquestes aigües.

Matinal d'esquimotatges

Aquest darrer diumenge hem fruït d’una magnifica sessió de perfeccionament per alguns, i de iniciació per altres, de la tècnica d’auto rescat amb els Pagaies. Tot molt professional, primer teoria, amb un vídeo excel•lent, molt didàctic, tant que hem sortit de la sala de projecció convençuts de que fer esquimotatges era molt fàcil. La segona part, en forma de realitat, ha sigut mes dura. Resulta que no es tan fàcil. Hem d’agrair la paciència i la comprensió amb que els instructors, ficats a l’aigua, ens anaven aconsellant, ens feien observacions , ens animaven i ens explicaven com a ells també els hi va costar d’aprendre. Total, que encara que el resultat no es el somiat, entra dins de l’espera’t. Per altra banda, els intents tampoc es podien repetir indefinidament, ja que l’aigua era freda, i la sensació de desorientació i l’esforç, feien que al cap de 7 o 8 intents el resultat anava empitjorant progressivament i valia mes deixar-ho per un altra dia. Reflexionarem sobre el tema i ho tornarem a intentar.

El matí també va ser assenyalat per una altra raó. La Rosa, desprès de molts dubtes, finalment ja es propietària d’un caiac. Era contenta com un nen amb sabates noves, i francament, ella, el caiac i l’escarabat formen un trio molt conjuntat. Enhorabona.

Matinal de rescats

Al club Pagaia hem tingut matinal tècnica. Avui hi havia rescats assistits. Des del Club s’insisteix molt amb la seguretat i sol ser un tema que provoca una certa mandra als que ens iniciem en aquest mon del caiac. Quan et treus el carnet de cotxe sembla que si més corres més en saps, desprès l’experiència t’ensenya que no és així. A la vida sempre ens hem de fixar amb els que tenen més rodatge. Els companys que porten actualment el Club, diria que estan molt rodats i la seva experiència els porta a insistir recurrentment amb la seguretat i això no és gratuït. Pensar que mai tindrem problemes, que sempre navegarem amb mar plana, és una solemne equivocació i més a la Mediterrània.
Al començar la sessió a la platja hi ha hagut una primera pregunta de la qual m’ha sorprès el resultat de la resposta. Un percentatge molt alt dels que érem allí havien estat rescatats alguna vegada. Sincerament, sempre he pensat que caure a l’aigua és un fet molt esporàdic i poc probable. Doncs gran equivocació per part meva!
Si volem sortir a navegar hem de tenir recursos tècnics de tota mena que ens donaran seguretat i confiança amb nosaltres mateixos i al grup. Aquests coneixements ens faran créixer i podrem assolir un bon nivell com a palistes. No evolucionar en l’aprenentatge de les tècniques, és una temeritat i, va en contra de la pròpia seguretat i la del grup. Quina sort que tenim de tenir un Club com aquest a casa nostra!
Avui la sessió tècnica l’han portat tot els membres de la junta i la veu la posat l’Anna. Cal felicitar-los a tots i permeteu-me que ho faci a l’Anna, per la seva capacitat pedagògica, ha fet les explicacions molt clares i entenedores, fins i tot el company d’Elna no li ha calgut cap traducció! ;-).
Hem realitzat tres rescats assistits per parella i, un de nivell més complexe, que era un rescat d’un nàufrag inconscient entre quatre. Les bones explicacions teòriques de la platja, junt a les magistrals demostracions pràctiques a l’aigua de l’Anna i en Francesc, han fet molt fàcil l’exercici posterior.
Realment ha estat una matinal molt profitosa, inicialment semblava una temeritat i provocava molta mandra, però que recomanaria des d’aquí a tots els meus companys que sortim a navegar junts i, que encara no han fet el pas d’aprofitar aquest recurs tant magnífic que és fer-se soci del CLUB PAGAIA amb majúscules. Companys no us ho podeu perdre!!!

Un cap de setmana intens.

Far de s'Aranella.

Dissabte 6 h del mati, d’una forma automàtica els ulls s’obren i miro la finestra. Encara és fosc, els bioritmes són com un rellotge suís, pocs dies fallen... Sortir d’hora per anar al mar és un regal pels sentits, veus com de mica en mica la intensitat de la llum va pujant i tot es va despertant. És com una simfonia creixent i que hores després quedarà trencada pel brogir dels motors dels dormilegues que tenen pressa per arribar no sé on...

Avui provaré de pescar per la zona de S’Aranella. M’estic iniciant en aquesta pràctica, en tota la meva vida tan sols he practicat la recol•lecció de bolets i ara em surt el gen “pescador”. Tinc un antecedent familiar llunyà (besavi) que era pescador de llagostes. Desprès d’un parell d’hores de retallar la costa i els esculls m’emporto el premi d’un magnífic sorell.

Pagaia: BCU3 i BCU4 Nigel Dennis

Matinal tècnica: Recolzaments

Aquest dissabte s’ha fet la segona matinal tècnica del club Pagaia. Aquest club ha iniciat el 2010 amb un programa d’ensenyament pels que comencem en aquest mon del caiac i pels que vulguin perfeccionar. El programa es progressiu i inclou des de la millora del paleig, fins l’esquimotatge (en piscina climatitzada), passant per meteorologia i seguretat. Els instructors (avui eren en Jose, en Joan, en Francesc i en Xavi) són membres experimentats del club i avui tocava un instructor per alumne, tot un luxe!
La única condició que hi posen és ser membre del club i la veritat es que, si teniu ganes de progressar, ja podeu fer-vos socis ara mateix!!!