El fadrí és aquella persona jove (o no) que encara
no s’ha casat, però en el mar també és el nom que se li dona a un peix molt
vistós i llampant que darrerament s’ha fet molt comú pel Cap de Creus.
Possiblement estiguem parlant d’un dels peixos amb colors més cridaners i inconfundibles que
composen la ictiofauna d’aquesta costa.
Té les dimensions d’una juliola, els mascles,
més grans, poden arribar als 25 cm, però, normalment ens trobem amb femelles i
joves d’uns 15-20 cm. El seu cos és extremadament acolorit, té el que s’anomena “dicromatisme
sexual”, les femelles i els mascles són de colors diferents. Les femelles són
pardoverdoses amb una línia vertical fosca en cada escata i cinc bandes
verticals blavoses, el cap està jaspiat de blau. Els mascles en canvi tenen el
cap vermell fosc jaspiat de blau celeste i el cos és verdós. De segur que si
aquest estiu us heu cabussat amb la intenció de gaudir del ric i diversificat
fons marí del cap de Creus l’haureu vist.
La distribució geogràfica d’aquesta espècie,
de nom científict Thalassoma pavo, és
d’aigües calentes (termòfil). A l’Atlàntic es troba des de Portugal fins al
golf de Guinea i, a la Mediterrània és comú a la part més meridional, per
exemple se’l coneix molt bé, per la seva abundància, a les Illes Balears.
Tal i com hem dit, es tracta d’una espècie
termòfila, la seva presència i abundància poden anar lligades a l’escalfament
de les aigües degut al canvi climàtic. El Cap de Creus té les aigües més fredes
del litoral català i darrerament el fadrí és molt comú trobar-lo pels
roquissars i alguers de la costa, podríem estar, doncs, davant d’un signe
inequívoc d’ escalfament global.
Té una forma de desplaçar-se molt peculiar, és
mou utilitzant les aletes pectorals, que les bat molt ràpidament. Si el vols
fotografiar, t’ho posa francament difícil per aquests moviments frenètics i exasperants.
El títol de l’article té a veure amb el canvi
de gènere que fa aquest peixet al llarg de la seva vida. Resulta que són “hermafrodites
seqüencials” . Què vol dir això? Doncs que hi ha exemplars que neixen femelles i
al llarg del seu desenvolupament es transformen en mascles. D’aquí que a l’observar
aquesta espècie en les cabussades estiuenques, veurem moltes més femelles que
mascles. Per aquest motiu potser seria més encertat denominar-los “pubilles” en
comtes de “fadrins”. La penetració del masclisme arriba a tots els nivells de
la societat i el filològic no s’ha escapat. Tanmateix, en el cas dels peixos
sembla que hi ha una certa equitat de gènere. No és gens rar trobar moltes de
les espècies més comunes del Cap de Creus que tenen una denominació comuna
femenina, com ara és el cas de l’escorpora, l’aranya, l’agulla, la morena, la
mòllera, l’escurçana, la tremolosa, l’oblada, la verada, l’orada, la salpa, la
càntera, la juliola, la vaca serrana, la forcadella, la castanyola, la
llambrega, les bavoses, la llissa, la sèrvia, l’agulla, la tonyina, etc, però
en aquest cas i degut a que la ciència va anar per darrera de la denominació
popular, aquesta va denominar al Thalossoma
pavo com a fadrí, quan poder hagués estat més encertat dir-li pubilla, per
la major proporció que hi ha d’exemplars femella enfront dels mascles.
Per aquest mateix motiu i, com que hi ha
tantes femelles, té una taxa de reproducció molt alta. Els mascles solen tenir
uns harems molt ben assortits. Quan l’espècie arriba a un lloc nou, ràpidament el
colonitza i s’hi fa molt comú, fins i tot podríem dir que abundant. Possiblement
és el que pot està passant a hores d’ara a les aigües del Cap de Creus amb els
fadrins que haurien d’haver estat pubilles.
.JPG)
)
Entrades
