Problemes en la comunicació dels rorquals.

Segons un estudi de L’Universitat Complutense,  els rorquals de la Mediterrània tenen problemes de comunicació degut al tràfic marítim i les prospeccions geològiques marines (recerca de petroli).

Com tots sabeu els rorquals es comuniquen mitjançant uns cants que es transmeten a centenars de quilòmetres sota l’aigua, doncs resulta que s’ha comprovat que aquests cants els han de modificar per poder-se comunicar.

El so dins de l’aigua es transmet a molt llarga distància, sense anar més lluny, aquest estiu vaig poder-ho comprovar. Em trobava dormint a l’illa Messina i en plena nit, serien per allà a les quatre de la matinada, que  podia sentir perfectament (de fet em va despertar) la fressa dels motors dels transatlàntics que passaven mar endins a unes quantes milles d’allí. Puc imaginar-me als pobres rorquals intentant comunicar-se entre ells i no poder-ho fer. Deu ser el mateix que intentar parlar en una discoteca que estigui sonant el “gangnam style” a màxima potencia decibèlica. No?

Vols anar ben equipat?

La boina.

Dissabte passat quan estàvem palejant pel litoral de Roses i a l’alçada de cala Murtra vàrem poder veure diversos exemplars de boines (Codium bursa) flotant.  

Aquesta alga que pot arribar a assolir més de 30 cm de diàmetre té un aspecte d’esponja però realment es tracta d’una alga. Viu a més de 10 metres de fondària i té un aspecte de bola i està plena d’aigua, fins que en arribar a la maduresa, queda deprimida per la part central i s’aplana, i és en aquest moment que pren el nom de boina.

Un segon aspecte més sorprenent encara és la seva constitució,  es tracta d’una sola cèl·lula gegant amb nombrosos filaments ramificats i entrellaçats que formen un teixit dens i ben consistent.

No perdeu l’ocasió de passejar per les cales del Cap de Creus , amb una mica de sort podreu tenir a les vostres mans una supercèl·lula vegetal d’aquestes dimensions. Sort!

Abans de que arribi l’hivern...

....haurem d’aprofitar aquest llarg període de batibull per anar acomiadant-nos de la Mardamunt.  El “bat” és la dominància dels vents de component sud i, el “bull” és l’onatge de la mar d’avall”.

Aquest dissabte hem fet el recorregut entre Port de la Selva i Tavallera. La mar de fons es feia notar i superava el metre d’alçada, era un mar noble però, l’aspecte amenaçador del cel feia d’aquest matí, un dia una mica tenebrós, semblava que algú d’allà dalt  estigués força emprenyat.

En aquest tram de costa el punt més crític sempre és el pas de Puig Gros, allí on hi ha el “Còdul”, o el “Pensador”, en aquest punt sempre hi trobes el ball de bastons, és un punt que faci el vent que faci, la mar bull i l’onada es creua i el fa especialment  delicat. Avui era un dia per passar-lo una mica allunyat del penya-segat, i així, evitar l’onada traïdora que pugui desestabilitzar-te.  Com que portava el “cetus”, havia d’anar fent recolzaments baixos per mantenir la posició.  

Hem fet el curri fins Tavallera sense cap resultat positiu. Avui la cala estava pràcticament deserta i dic pràcticament perquè sempre acaba passant-hi  algun excursionista.

A la tornada hem tingut la sort de trobar-nos a un company caiaquista i pescador, que amb tot el seu equip al complert, anava temptant diferents punts per veure si pescava alguna cosa. Hem parlat i la veritat que ens han quedat les ganes de conèixer-lo més a fons. Esperem tenir algun dia (o dies) l’oportunitat de iniciar un intercanvi cultural ;-). 

Haurem de vigilar...

Què menja la foca leopard?

Aquesta foca és el terror dels pingüins de l’Antàrtica, fins fa poc es pensava que tan sols menja aquest tipus de presa, però això ne és així, resulta que és capaç de menjar preses més petites succionant-les. Aquí teniu un vídeo i un article que ho demostren

Oceana-news

Un altra píndola d'en Noé

Noè Font - A Little Session After School from Noè Font - Tabung Productions on Vimeo.