Consells per poder navegar a l’agost i no morir en el intent

A. Abans de sortir carrega’t de paciència..., la necessitaràs.

B. Revisa el teu caiac que tot estigui a punt i en bon estat.

C. És imprescindible portar aquests dies.:

1. Taps per les orelles per no sentir la cridòria de la gent i de les seves màquines.

2. Sacs per recollir tota mena de plàstics, gots, plats, llaunes, ampolles, peles de xíndria, meló i tot un llarg etcètera que t’anirà apareixen al llarg de la navegació.

3. Roba de recanvi per poder posar-te desprès de que el teu caiac bolqui al pas d’una embarcació que no t’hagi vist.

4. Sistema de petició d’auxili (emissora VHF, telèfon) per demanar ajut en cas que l’accident hagi produït danys importants a la teva nau i el “capu...” de torn hagi fugit (cosa ben normal en aquesta tipologia de “llops de mar”).

5. Ves vestit amb roba de colors llampants. Fer-se visible és molt important.

6. Fins i tot pots afegir un pal, com més alt millor, i una banderola de color groc, que també et farà visible des de lluny.

 7. Perquè et sentin (i et vegin) les naus tripulades per patrons que van “encegats”, cal utilitzar algun so potent. Aquest any es porta la “babusela” dels mundials.

D. Surt molt d’hora al matí, a punta de dia..., d’aquesta manera podràs evitar trobar-te amb majoria de capitans de banyera. Solen ser amants de la nit i no gaire matiners. Es posen a l’aigua a partir del migdia.

F. Intenta estar en el teu destí abans que ells surtin de port, t’estalviaràs molts esglais i possiblement allargaràs la teva vida.

G. Molt millor estar de tornada a les onze del migdia. Amb cinc hores de navegació es poden fer moltes rutes guapes i moltes milles A un ritme d’anar-hi anant pots fer 10-12 milles tranquil•lament.

H. Si per algun contratemps no pots evitar-ho i et creues amb ells.: PREPARAT i fes-te visible ràpidament.:

1. Observar la trajectòria de la nau del “capu...”, si creus que pot impactar amb tu, primerament fes ús de la banderola groga de tres metres que portes a la popa del caiac.

2. Si la banderola falla, aixeca el rem paral•lel a l’aigua i fes-lo rodar com si fossis una majorette.

3. Si el rem falla, agafa la “babusela” del mundial i comença a bufar com un posés.

4. Si la “babussela” falla, encomanat a Deu i comença a buscar una sortida ràpida, rema amb força i que Neptú t’ajudi.

Per no emprenyar-te amb la massificació que estem sotmesos durant aquests dies:

• PENSA QUE ETS UN PRIVILEGIAT QUE NAVEGUES AMB UNA DE LES NAUS MES MARINERES QUE HAN EXISTIT (tot i ser considerat legalment com un objecte que sura, esperem que duri molts anys i no ens emprenyin). AMB ELLA POTS ACCEDIR A LLOCS ÚNICS I EXCLUSIUS.

• PENSA QUE POTS NAVEGAR DURANT TOT L’ANY, o per ser més exactes el 95% de les setmanes si exceptuem les tres setmanes fortes d’agost.

• PENSA QUE HI HA GENT QUE PAGA UNA BURRADA DE DINERS PER ESTAR AQUESTS DIES A LA NOSTRA TERRA I TÚ HI VIUS DOTZE MESOS.

• PENSA QUE AQUESTES SETMANES SÓN LES PITJORS DES DEL PUNT DE VISTA NATURALÍSTIC. Les plantes estan estressades per l’estiatge, les aus marines han migrat cap al nord per niar. Ara ens queda l’observació dels fons marins.

• PENSA QUE PASSAR AQUEST SUPLICI QUE REPRESENTA L’ESTIU ÉS UN SACRIFICI QUE POTS FER. TENIM TOT EL MAR PER NOSALTRES LA RESTA DE L’ANY!!!

Què l’agost se'ns faci curt!!!!!

Entrenament de natació a mar obert

Acompanyar als nedadors ofereix postals com aquesta.

 Aquest dissabte es realitza un entrenament de natació a mar obert. Es pretén fer una travessa des del Cau del Llop a Llançà fins la platja de la Vall, el recorregut té una longitud d’uns 3.350 metres, i pels més agosarats hi ha l’opció de fer-ho de tornada.

El recorregut per distància no té gaires problemes, al menys per aquests devoradors de quilòmetres dins de l’aigua, el que si pot ser una complicació és l’estat de la mar. Les previsions són d'entrada de tramuntana forta el divendres al matí i posteriorment anirà baixant fins el dissabte al matí, moment en que pot quedar amb F3. Això ens podrà deixar una mar de fons de nord. Aquest onatge entrarà per estribord i tindrà tendència d’enviar-nos cap a les esculleres. Hi ha dos punts crítics que són el pas pel cap de Bol i la Punta del Far de s’Aranella. Posteriorment la mar de fons (de popa) pot ajudar-nos a arribar fins la platja de la Vall. Malgrat tot fora bo que l’organització tingui preparat un pla B.
Davant d’aquesta perspectiva amb la meteo es fa més que imprescindible la nostra col•laboració per la seguretat dels nedadors. Qui pugui i vulgui venir pot inscriure’s enviant un correu a nedaelmon@gmail.com . Més informació al blog de neda el mon.

Blènids, uns petits terratinents

Si vas amb caiac per la nostra costa has de cabussar-te entre remada i remada. Seria pecat no fer-ho. No cal tenir un físic superdotat, ni baixar a grans fondàries, per poder gaudir d’un univers que allí s’amaga. La inversió és baixa, amb unes ulleres, un tub i unes aletes en fem prou. Si t’agrada remenar (amb molta cura) i passar-hi una llarga estona, també és aconsellable portar uns guants i un vestit de neoprè i així evitarem les reaccions de la nostra pell amb les substàncies irritants que alguns organismes tenen.
A mi m’agrada anar a veure quantes més espècies millor, per poder fer-ho s’ha de menester una bona guia. Per començar en farem prou amb una fitxa plastificada que venen a les llibreries locals, botigues de pesca, i fins i tot, les som vistes a les benzineres. Tot i que si ets un assidu del CdC, has de tenir la guia d’en Toni Llobet Flora i fauna del CdC de Brau edicions. Al quiosc de Vilajuïga la pots trobar, junt amb molts altres llibres de la cultura local difícils de trobar en llibreries més grans.
M’agradaria presentar-vos a una de les famílies de peixos que és més freqüent en aquesta primera franja que hi ha a trenc d’ona. Es tracta dels blènnids, també anomenats bavoses, dormilegues o banyuts. Es tracta d’uns peixets de mida petita (3-30 cm), sense escates, tenen el cos cobert d’una secreció mucosa. Tenen una forma molt característica que tot seguit descriurem: L’alçada màxima és al cap i disminueix cap a la cua. Té les aletes dorsals unides en una de sola. Les aletes ventrals estan en posició jugular i proveïdes d’uns radis durs que li permeten recolzar-se sobre el fons . L’aleta pectoral és ampla i l’anal té uns radis simples. Al cap té uns apèndix cutanis molt vistosos que és un caràcter únic d’aquesta família. Tenen dimorfisme sexual que és més marcat durant l’època de la reproducció.
La gran majoria de les espècies viuen en els primers tres metres. Es mouen ondulant el cos i fent recorreguts més aviat curs, utilitzen qualsevol petit forat per amagar-se dels seus enemics. Tot i això són molt curiosos i sempre estan atents a qualsevol cosa que succeeixi dins del seu territori, que és de 50 cm a 2 metres. Els mascles s’encarreguen de la seva defensa. S’alimenten pel fons ja sigui sobre les roques o a la sorra entre els prats de posidònia, poden ser carnívors, herbívors o omnívors. A les costes dels Països Catalans en tenim unes 18 espècies.

Pulpi

Estarem d’acord en que com a nom per a un pop es francament millorable, però quan hi ha mainada a casa s'han de fer certes concessions. En Pulpi va arribar a les nostres mans, bé, als nostres peus, a la platja del Borró, se’ns va quedar enganxat, vàrem jugar amb ell i, com que teníem un aquari d’aigua de mar a casa, ens el vàrem endur per observar-lo millor. Era jove, feia uns 30 cm de punta a punta de les potes, i ràpidament es va fer l’amo del seu nou habitat. Dit sigui de passada, un aquari d’aigua marina no es tan difícil de mantenir com podria semblar, i proporciona grans alegries. Als primer metres de la costa i a poca fondària viu una gran varietat d’espècies que estan acostumades a grans fluctuacions de la temperatura de l’aigua, i fins i tot alguns peixos com Gòbids i Blènnids acostumen a sortir momentàniament de l’aigua, son territorials i s’adapten bé a la vida en captivitat. A l’aquari, abans de l’arribada d’en Pulpi, hi vivien gran varietat d’organismes que, llevat d’anemones, cogombres de mar i eriçons, varen servir un darrera l’altre d’aliment al pop. Alimentar-lo era molt fàcil, musclos i cloïsses li encantaven, un escamarlà, d’aquells que encara son vius a la peixateria, era una festa, i en general no li feia fàstics a res, fins i tot el xoriç i el pernil eren benvinguts. Ben aviat ens vàrem adonar de que el pop es un animal fascinant. Te uns moviments delicats, elàstics, i ràpids quan cal, la seva mirada es intel•ligent, te els ulls mes complexes de entre els invertebrats, i una força descomunal per la seva mida, però el mes sorprenent es la seva capacitat de canviar de color i de textura de la pell de forma instantània. Amb el temps varem poder identificar els colors i les protuberàncies de la pell amb els estats d’ànim del mol•lusc. Es feia curosament el seu cau, treien sorra de sota de una pedra gran, i adornava l’entrada amb pedretes i cloves, amorosament disposades. Animal dotat de gran curiositat, de seguida treia el cap quan detectava moviment a fora de l’aquari, sempre volia saber el que passava. La mainada, com que s’hi estaven força estona contemplant-lo, van acabar establint una comunicació amb ell. Per la part exterior del vidre elles passejaven lentament un dit, i el pop, des de dins, anava resseguint-lo delicadament. La cosa va evolucionar, i mes endavant, pel petit forat per a on li donàvem el menjar, en Pulpi treia una pota per tocar el dit de la mainada. Alguna vegada havia requerit la nostra atenció llençant un xorro d’aigua pel petit forat, amb gran precisió, a la taula a on sopàvem, a 3 metres lluny. Encara que sembli absurd, puc afirmar que es un magnífic animal de companyia.
Clar, la manca d’estrès i els bons aliments fan miracles, i al cap d’uns mesos ja feia poc menys d’un metre de punta a punta de les potes. Com que l’aquari feia un metre de llarg, havíem de prendre una decisió sobre el seu futur. Entre fer-lo a la gallega i tornar-lo a mar, la decisió va ser unànime, i un dia el vaig posar dins d’una galleda amb aigua de l’aquari, la vaig tapar, vaig posar la galleda als peus del seient de l’acompanyant del cotxe i me’n vaig anar cap a la platja del Borró, de on havia sortit.
Vaig deixar el cotxe al pàrking de la carretera i vaig fer el camí dificultós que porta a la platja, i , en arribar i treure la tapa de la galleda se’m va quedar la cara de tonto al veure que la galleda era buida.
Una mica espantat pel destí del pobre bitxo, vaig refer el camí costerut mirant pel terra no fos cas que hagués caigut en algun sotrac però no el vaig trobar. Potser era al cotxe ? Ni al davant ni al darrera. Ja desesperat vaig obrir el maleter, i allà era, tant pinxo i ben viu. Això em recorda que havia oblidat de constatar alguna de les seves característiques mes famoses ( a part d’encertar resultats de partits de futbol ), com la seva prodigiosa resistència fora de l’aigua i la capacitat d’esmunyir-se per forats petits. El vaig tornar a la galleda, i ara si, desprès d’un entranyable comiat vaig tornar-lo al mar.
Hom podria pensar que desprès d’aquesta estreta relació amb un pop m’hauria convertit en un aferrissat defensor d’aquests animals, però la realitat es ben diferent ja que soc conegut per la meva afició a pescar-los i fer-los a la gallega, i es que els essers humans som així de contradictoris. Nomes espero que una de les meves víctimes no sigui en Pulpi, i que aquest pugui envellir explicant als seus congèneres les coses tan estranyes que ha viscut, com que ha vist la tele i ha menjat xoriç.

Com el veus ara?

Roques amb formes suggerents

L'Àliga del pla de Tudela és una de les més famoses del CdC

D'altres no tenen ni nom, ni s'han ressenyat mai. Aquesta em suggereix una bruixa. Els núvols i els gavians ajuden a fer-la més tenebrosa. La trobem a prop de Punts Falconera.

Aquest troç de pegamatita em sembla un cap de tortuga amb la boca oberta.

La forma de camell es repeteix, aquest està a prop dels Furallons.

Quantes vegades hem passat per sota del còdol de Puig Gros amb mala mar i sense esma de mirar la silueta de "l'home pensant".

L'Illa de Portaló amb forma de drac vigila l'entrada d'aquest mítica cala de la mar d'Amunt.

La Punta de Furallons és una clara silueta d'indi. Es fa estrany que no sigui coneguda per aquest fet.

Pegamatites amb forma de gàrgola fantasmagòrica a prop de s'Arenassa.

El Gat de Norfeu una de les roques més simpàtiques i conegudes per tothom.

El Lleó que presideix l'entrada del Golfet.

Sa Rata just al vèrtex de la divisòria entre la mar d'Amunt i la d'Avall. 

El Cap del Voltor a tocar la punta dels Furallons.

La tramuntana de les tomateres

Amb aquest nom denominem a casa la tramuntanada de juliol i és que té uns efectes contundents amb les tomateres, les pot deixar ben pelades si no estan a reparo.
De forma implacable la Tramuntana escombra el Cap de Creus durant aquests dies. La seva entrada ha estat progressiva i el dissabte al migdia el temporal s’ha reflectit en el mar amb una forta maror que encara dura. L’alçada de les onades i la força del vent ens ha fet abandonar la idea de poder fer alguna travessa per les aigües del CdC., i mira que n’hi havia d’activitats organitzades! (Club Pagaia, Escola d’en Mar...,) . Si a l’hivern el pla “b” és anar al riu, a l’estiu no paga la pena. El riu està en hores baixes i no es pot gaudir amb el mateix “nivell naturalístic” que ho fem en els mesos freds.
A la Tramuntana se li ha de donar la cara, de no fer-ho ens pot ser molesta. La seva força, la càrrega electrostàtica que ens aporta, la llum neta que ens envolta quan bufa, ens han d’omplir d’energia per poder desenvolupar les nostres activitats, ja siguin intel•lectuals ò siguin físiques. Busquem-li la part bona!

Per part nostra aquest cap de setmana ens hem dedicat a la contemplació de la vida que hi ha sota l’aigua i, així conèixer tots els seus habitants, l’estat de conservació dels indrets i poder contemplar els tresors que allí s’hi amaguen. Us aconsello les imatges publicades en un blog amic. S’ha de tenir en compte que la temperatura actual de l’aigua s’apropa als 23ºC i això ens permet fer unes cabussades llargues.
També hem fet proves amb una càmera fotogràfica submarina amb uns resultats decebedors. Durant la setmana ho comentarem. També hem practicat l’esquimotatge amb l’amic Josep Cors.

Bateig de mar d'un ornitòleg

El fet de que les tardes siguin llargues i que habitem a prop del mar ens permet poder-nos fer a la mar desprès de la jornada laboral. Avui ha estat un dia d’aquest i l’hem aprofitat per sortir amb un company de la feina. Ells és un entusiasta de l’estudi i seguiment de l’ornitofauna de la comarca, pertany a una generació que puja amb molta força, treballen amb molt de rigor científic i s’han integrat molt bé a la nostra terra. Respecten per davant de tot a les persones i a partir d’aquí desenvolupen la seva activitat naturalística. Els podreu trobar en aquest ENLLAÇ.
Avui el nostre company Àlex ha fet el seu bateig de mar. Per part meva l’estava pressionant feia molts de dies perquè provés això del caiac, estic segur que ràpidament trobarà les aplicacions per poder fer el seguiment de moltes de les espècies que viuen a la nostra costa.
La passejada-bateig ha estat curta, desprès de les explicacions bàsiques s’ha embotit dins del seayak i a remar. La mar estava arrissada i bufava una tramuntaneta de F3, hem sortit de Garbet, donant-te- li la volta a la badia, passant per davant del Burró i després hem anat cap a la punta Grossa i la cova d’en Xocolata. A les puntes les onades que venien de gregal eren una mica grosses, l’Àlex estava absolutament tranquil. com si fes anys que navegues. Al travessar la badia de Garbet un parell de xatracs han cridat la nostra atenció i a l’aixecar la vista ens hem adonat que estaven acompanyats d’un tercer ocell. La nostra sorpresa ha estat, que tot i ser coneixedors de les aus que visiten aquestes contrades, hem estat incapaços d’identificar l’espècie que ha passat per sobre dels nostres caps. El fet és preocupant, perquè es tracta d’una espècie exòtica, un exemplar escapat d’alguna gàbia d’un particular que no ha prestat la suficient cura i el seu presoner se l’hi ha fugat. Si el convicte es capaç de trobar parella, podrà reproduir-se i formar un nucli de cria d’una nova espècie exòtica-invasora, i així de mica en mica la composició faunística de les nostres terres canvia.
L’home és el màxim responsable de l’estat actual de la nostra fauna, la velocitat dels canvis és vertiginosa, serà el nostre entorn capaç de digerir-los?. La prova també l’estem fent a nivell de composició de la població humana, el fet de ser sers racionals hauria de ser una avantatge i no un inconvenient....Per cert aquesta au que hem vist el més probable és que acabi depredada pel un falcó peregrí que està a l’aguait de les aus que travessen aquestes aigües, lloc de pas de migrants. Benvinguts al nostre mòn!!! Àlex i l’ocell desconegut.

L'ocell en qüestió possiblement sigui Nymphicus hollandicus. Espècie criada en cautivitat i originària d'Austràlia

Cnidoblast

Aquest és l'aspecte del braç desprès d'entrar en contacte amb una anemona.

Aquest és l’estrany nom que porten les cèl•lules de les meduses i anemones especialitzades en atacar i defensar als seus “propietaris”. Tenen forma de canti i en el seu interior hi ha replegat un filament banyat per una substància urticant. A la part exterior hi ha un opercle amb un dispositiu que quan s’activa per la presencia d’una presa o enemic, obre el porticó i dispara la sageta o filament que es clavarà a la pell de la víctima.

Les conseqüències tots les sabem o les hem patit, a partir d’aquí podem dir que de verins n’hi ha de moltes menes, de suaus i que els seus efectes no passen d’una irritació cutània, fins els més forts, capaços de provocar seriosos problemes de salut, que en alguns casos extrems poden arribar a la mort.
El millor és que ens mantinguem a una certa distància de les meduses i les anemones. També hem de mirar de no molestar-les, encara que semblin inofensives i fràgils!