Travessa a mar obert “Transfronterera 2012”

Aquest diumenge s’ha fet la travessa de natació a mar obert de Cerbère fins a Portbou. Hi han participat uns 150 nedadors de totes les edats i de tots (3) els nivells, amb una característica comuna, són uns màquines.

A les nou del matí ens hem trobat al passeig de Portbou nedadors i caiaquistes, allí ja hi havia l’organització amb els nervis que motiva haver de preparar un acte esportiu a mar obert en un lloc com aquest i tenir la tramuntaneta que ens aclucava l’ull i anava pujant d’intensitat, l’any passat es va haver de suspendre.

Després de molt de mesos de no veure’ns, ens he retrobat amb una colla de vells companys del club Pagaia, ells sempre impecables amb tots els aspectes, simpatia, organització i equipament. També m’he trobat amb bons amics nedadors, alguns que hi són des dels inicis i d’altres de nous.

Hem anat cap a Cerbère amb el caiac i ràpidament en arribar a la punta de Cerbère, s’ha vist clar que la tramuntana podria fer perillar la prova. El vent tenia algun cop de força 4-5 i el mar començava ha estar picat, això convertia el pas d’uns 800 metres per davant del far una mica perillós o poc segur, tan per nedadors, com per caiaquistes.

Un cop a la platja del poble hem fet temps i la sortida ha estat 20 minuts més tard de l’hora prevista, i això, ha estat determinant. L’organització amb l’ajuda de la tramuntana (havien fet una reunió-briefing abans), l’ha encertat i just en el moment en que tot el gruix  de nedadors passaven per davant de la zona del far, el mar i el vent estaven força més encalmats i ha permès que aquesta travessa fos segura. Aquest any ja els hi tocava! Posteriorment els caiaquistes hem tingut una mica de feina, s’ha hagut d’anar reorientant al grup de nedadors que en aquestes alçades de la prova anava molt estirat i, algun una mica desorientat.

Desconec els detalls de les classificacions, però si que puc dir-vos que el darrer classificat, ha fet la travessa en dues hores demostrant una tenacitat admirable.

Una travessa amb tots els ingredients per ser recordada, un bon marc, amb uns penya-segats feréstecs com pocs i, un bufaruts de tramuntana deixant el mar mogut per donar-li emoció.

Felicitats a tots!

Al mar hi ha papallones?

Aquesta pregunta me la feien les companyes de la sortida del divendres. Resulta que van observar com una papallona queia repetidament sobre l’aigua i s’alçava sense gaires dificultats aparents. Que jo sàpiga, aquest comportament no ha estat descrit en el món de les papallones, possiblement que es tractava d’un exemplar amb greus problemes per seguir fent el seu camí.

Diuen que els opistobranquis (mol·lusc) i les planàries (cucs) són com les papallones del mar, la seva morfologia i color els converteix  en uns animalons extremadament vistosos. Aquest és el motiu de que tinguin un nombrós grup d’adeptes dins del món del submarinisme (fotogràfic).

En les nostres sortides amb caiac, ara intentem dedicar una estona a cabussar-nos a pulmó lliure i gaudir del fons marí. Per fer-ho ens equipem de neoprè i fitora, lo de la fitora és per allò de la supervivència, també som uns amants del pop a la gallega i l’arròs negre, de tant en tant ens agrada treure algun pop o sípia, és clar.

Dissabte al matí vàrem creuar-nos amb un animaló d’una bellesa delicada i extrema, es tracta d’un cuc (planària) anomenat “Pseudobiceros splendidus”, resulta que no és gaire comú i nosaltres vàrem tenir la sort de veure’l nedant en l’aigua lliure a molt poca fondària. Més que nedar vola, mitjançant unes ondulacions simètriques i sincròniques del seu cos aplanat, de color fosc violaci i vorejat per una línea taronja . Aquest moviment és d’una plasticitat bestial. Quina sort de poder-ho veure en viu i en directe.

No vaig poder resistir d’agafar-lo amb una cura extrema i engabiar-lo per uns minuts dins de la meva mà. Vaig fer una gàbia tancant la mà i creant una cavitat on enquibir a l’animaló i, així, poder-lo ensenyar als amics que estaven a la cala Serena. Mentre anava impulsant-me amb els peus d’ànec fins la platja, un bocí del cos d’aquella meravella es va despendre. No vaig suportar el mal fet,  i immediatament el vaig alliberar  per procurar no fer-li més mal.

He de confessar que em va donar molt mal rotllo el que havia succeït. Sortosament en arribar a casa i cercar de quin animaló es tractava, vaig llegir que tenia la capacitat de regenerar les parts trencades del seu cos... Quin descans!

Lliçó apresa, a partir d’ara, la fitora en una mà i, en l’altra la càmera de fotografiar..., i res de tocar a aquestes bestioles tant delicades que guarneixen els fons marins de la mar d’Amunt.

Els falciots

Sabies que al Cap de Creus hi podem veure tres espècies de falciots? ja sé que alguns de vosaltres m’acolloneu i, sempre dieu que els ocells n’hi ha de dues menes, els petits i els grans i, que es fa molt difícil diferenciar-los, però estic segur que cada cop us hi fixeu més i que de mica en mica comenceu a veure algunes altres diferències...

Les dues espècies més comunes i abundants són els falciot negre i el pàl·lid. Es tracta de dues espècies migrants i nidificants, tant ho fan als penya-segats com als pobles. Com el seu propi nom indica, el pàl·lid és de coloració més clara i té una taca blanca més grossa a la gola que el negre, però la idea de l’entrada d’avui ve, perquè l’altre dia  quan palejava per sota dels penya-segats que hi ha entre la punta de sa Figuera i Jòncols vaig veure els vols cridaners del tercer falciot en qüestió, es tracta del ballester, és imponent, força més gran que el altres, vola arran dels penya-segats i fa el crit característic dels falciots. El podreu diferenciar per la silueta típica dels falciots, però molt més gran i perquè té la panxa blanca. Encara que de forma escassa i molt localitzada, a Norfeu hi té una colònia de cria.

Bonellia, dimorfisme sexual extrem.

Divendres mentre estàvem fent fotografia nocturna a cala Bona vàrem (en Manel) descobrir que el fons de l’aigua era cobert d’uns organismes estranys,  es tractava d’una mena de “filaments” llargs i verdosos ,els quals es bifurcaven en el seu extrem i que semblaven pertànyer a un cuc. Quina bitxo més rar aquest!

Després d’haver-lo manipulat i comprovat la seva capacitat d’estendre aquesta mena de tentacle i, veure com els seus pigments verdosos taquen la pell quan els toques, vàrem estar elucubrant, l’ interès per a la ciència (biomecànica) que podria tenir la propietat elàstica  dels teixits d’aquesta meravella marina.

En Manel ja l’havia vist fent immersió i jo el coneixia vagament dels llibres. Arribat a casa, vaig agafar la guia d’en Toni Llobet (Flora i fauna del CdC) i allí estava, es denomina Bonellia viridis. Posteriorment  tiro de wikipèdia i algun altre enllaç i, resulta que el bitxo en qüestió és molt més famós del que ens pensem. La característica que l’ha fet estrella en el món de la natura ha estat l’extraordinari dimorfisme sexual, resulta que tots els que vèiem a la cala Bona eren femelles, els mascles són paràsits interns d’elles, són minúsculs. La seva petitesa, ho és d’un valor de 100.000 vegades! de fet, estan reduïts a la mínima expressió del que pot arribar a ser un mascle, un petit òrgan amb la funció de produir espermatozous. Èxit evolutiu? El darrer pas abans de l’extinció? Qui lo sà!

El millor del cas,  i la gran aportació que han fet aquests organismes pel bé de la humanitat, és què els seus pigments verdosos tenen propietats biocides (desinfectants i desinsectants) i han ajudat al desenvolupament de medicaments antitumurals. Un 10 per la Bonellia!!! Sí senyor, que trempada que és. Trempada ho és i molt, el seu cos té forma de pera, no gaire estètic per una femella, i el seu nas (probòscide) és el que té la propietat d’estirar-se més que el nas d’en Pinotxo, fins assolir vora dels dos metres de longitud !

Viu entre els 10 i 100 metres de profunditat i són la gent que fa submarinisme, els que normalment l’han de veure, és força comú. Esporàdicament pot aparèixer a prop de la superfície i, és aleshores, quan podem gaudir de la visió d’aquesta estrella del dimorfisme sexual. 

Fotoidentificació de la Costa Brava

Pregunta de la quarta setmana .: Nom de l'arxipèlag del fons?

La resposta de la setmana passada era “Coua de l’Infern”. Aquesta cova queda sota el far del CdC. Diuen que té una volta de catedral gòtica. La visió de l’entrada marítima i de la terrestre és una delícia pels sentits. Si fas la travessa del CdC és un lloc de visita obligada, senzillament espectacular. A primera hora del dia, al mig dia o a la tarda no té pèrdua, la plasticitat de tots els seus racons plens de transparències, cromatismes i reflexes són encisadors. 
Classificació general.:

NOM	TOTAL
Rosa S.	3
Sergi B.	2
Joaquim V.	2
Santi P.	3
Dani U.	3
Dani G.	3
Marc A.	3
Rosa B.	3
Artur A.	3
Daco	1
Xavier Ars	3
Ernest P.	3
Joan Pujol	3
Toni Ll.	2
Natamor	3
Manel O.	1
Marc Vilà	3
DiegMestre	3

Apassionats

Què el mar enganxa és una veritat com un temple i nosaltres en som uns addictes, això sí, ho fa d’una forma diferent per a cada persona que s’hi aproxima per conèixer-se’l.

Aquest divendres hem sortit de Port de la Selva un grupet de  7 caiaquistes (L’Edurne, La Rosa S. i la Rosa B., en Martí, en Pi, en Manel i un servidor), tots nosaltres tenim l’afinitat de ser uns apassionats del mar i possiblement que les particulars maneres de veure’l són plenes de matisos diferents.

Personalment al mar hi trobo la llum, una llum que sempre que m’hi aproximo, té una lectura nova. No entenc com s’ho fa per oferir aquest espectacle de cromatismes amb una infinitat de matisos tan rics i encisadors. No podeu negar que és un dels valors que més apreciem els amants de la mar. Divendres, la llum era filtrada per una capa de boira alta amb diferents espessors, això li configurava una riquesa de tonalitats grises enorme i, feia les delícies dels que solcàvem les aigües de la mar d’Amunt.

El mar et dóna aïllament, actualment són comptats els llocs on pots gaudir del silenci. En arribar al golfet cap a les vuit de la tarda ja no hi quedava ningú, tot aquest enorme espai era per a nosaltres i convidava a la introspecció. Prefereixo fer-ho en aquest espai obert que en els predeterminats espais religiosos.

No hi ha dia que vagi a la mar i empri uns minuts en l’observació naturalista i que no m’emporti una sorpresa.  Dissabte al cabussar-me a la cala Serena vaig creuar-me amb un cuc anomenat Pseudobiceros splendidus que em va deixar “ “anonadado” per unes quantes hores, però això us ho explicaré en una altra entrada del blog. M’he de guardar alguna cosa per anar escrivint i intentar mantenir-vos informats.

Tanta bellesa, tanta serenor, no pot despertar en nosaltres res més que bones sensacions i posar-nos amb el “karma” de molt bon rotllo. Ja quan tornàvem vaig anar per recollir un plàstic que surava al mig del golfet, resulta que hi havia un nàufrag aferrat a ell...., li anava la vida. Es tractava d’un escarabat, d’aquells que tenen unes coloracions d’un verd metal·litzat molt vistós i lluent.  El vaig posar sobre el caiac i durant una bona estona vàrem navegar plegats. Ell ho va aprofitar per refer-se de l’esglai ,i posteriorment va iniciar la neteja de tot el seu cos, primer les potes i peces bucals, posteriorment el secat de les ales membranoses, finalment, un cop estava net i polit, es va aproximar cap a mi, com si vulgues agrair-me l’auxili prestat,  però en realitat dins d’aquell illot que era el caiac, jo era el promontori més alt, aleshores el vaig fer pujar a la mà i me’l vaig dipositar sobre el cap. Desprès de fer-hi un parell de voltes va arrancar la volada per anar al penya-segat que hi ha abans d’arribar a la Meda i el Carbó, tot passant per sobre la Rosa B. que navegava a uns metres a la meva esquerra i és la que va poder certificar que l’aterratge va ser correcte i sense cap més incidència . Quin decans i quin plaer vaig tenir!

Com voleu que no ens apassioni la mar?

No entraré en els detalls de la convivència del grup humà, això quedarà en la nostra memòria i, estic segur que ho farà per un llarg temps, si no pregunteu a l’Edurne de Donosti que li ha semblat la seva visita al Cap de Creus o, a la Rosa i en Martí que van canviar els seus fills per uns altres nens de més entremaliats. 

Transfronterera 2012

El seguent cap de setmana se celebrarà la tercera edició de la transfronterera, si vols acompanyar als nedadors a mar obert en aquesta travessa tan guapa estàs convidat a fer-ho. Per més informació clica AQUI.
Data.: 08/07/12
Hora.: 11h.
Sortida.: Cerbère
Arribada.: Portbou

Vols col·laborar amb el club Pagaia

Us adjunto una circular del Club Pagaia per si algú vol apuntar-se i col·laborar en la competició d'aquest proper diumenge.:

Com ja us hem anat avançant, el proper 22 de juliol celebrarem la 3a etapa de la Lliga Mare Nostrum  a Llançà.

Sota el nom de "Copa Pagaia - Vila de Llançà" ens trobarem davant dos reptes:

•  que a la prova hi hagi una bona participació Pagaia i
•  que puguem atendre els diferents aspectes organitzatius que aquesta comporta.

Per als qui vulgueu palejar: 

Només cal tenir-ne ganes, inscriure's (en breu tindrem la informació a la web) i gaudir de la diada.  A les proves hi pot participar tothom que en tingui ganes i en sàpiga suficient com per complir amb el itinerari que es proposi.  Tant si sou federats, com si no, tant si son d'un club, com si no ho son.

 Per als que vulgueu i pugueu donar un cop de mà, podeu:

- col·laborar posant o buscant  publicitat per a la revista que editarem expressament per aquest esdeveniment 

(Fins al 12 de juny. Demaneu més informació)- suport als aspectes relacionats amb la competició i

- la organització del dinar de germanor que oferirem a qui s'hagi inscrit.

En annex hi ha un detall de les necessitats i ens podeu fer arribar la vostra disponibilitat ja sigui al fil de fòrum  com per correu electrònic (info@pagaia.cat).