La tortuga llaüt

La tortuga llaüt (Dermochelys coriacea):

Aquesta setmana han saltat dues notícies zoològiques destacables al Cap de Creus, la primera i que va tenir un gran ressò a la premsa (TV3, diaris, i xarxes socials), va ser l’albirament de 3 rorquals durant  el cap de setmana passat, fet pels companys de Ninam. La segona, ens l’ha facilitat el nostre amic Marcel (Gregalada). Segons sembla aquesta setmana i davant mateix de Llançà, s’ha vist una tortuga llaüd.

Aquesta tortuga marina és la més gran, pot arribar a superar els dos metres de longitud i pesar més de mitja tona. També té una peculiaritat respecte a la resta de tortugues marines i, és que suporta força bé les aigües fredes, tot i ser un poiquiloterm (de sang freda), és per aquest motiu que la podem trobar àmpliament distribuïda per tots els mars del món. Això sí, a l’hora de criar se’n va als mars tropicals.

Com que s’alimenta d’animalons de cos tou (meduses, ctenòfors, crustacis, etc), pot confondre les bosses de plàstic per meduses i d’aquí, que moltes morin per la ingesta d’aquests maleïts subproductes de la nostra “activitat”.

A Catalunya se’n veuen poquíssimes, de fet hi ha un parell de cites, la darrera va ser un exemplar vist per les costes del Garraf, on s’hi va passar una temporada, però que al final  va ser víctima dels paranys de pesca artesanal.

Esperem que aquest exemplar pugui continuar per molts anys nedant per la Mediterrània i si ho fa per la costa del CdC, millor que millor.

Tercer aniversari.

Avui fa tres anys que se’ns va ocórrer, tot fent una cervesa amb en Manel i la Júlia, crear el blog. La primera publicació va ser una declaració d’intencions.

La veritat que ha estat un plaer fer aquest camí i anar veient com, dia a dia, setmana a setmana, el blog ha anat creixent.

Darrerament hem agafat un ritme, quasi insuportable de publicar a diari, però això no pot durar molt més i, caldrà agafar-s’ho amb més calma si no volem morir. Tampoc cal ser un diari! Tot i que si es vol mantenir  el nivell de difusió alt, cal tenir un elevat nombre de publicacions, o poques però que siguin d’un elevat nivell literari o de continguts (no és el nostre cas).

En el darrer trimestre hi hagut una caiguda d’entrades al blog i això és senyal inequívoca d’un cert cansament per part dels lectors.

 Es per això que us dic que desprès de tant de temps, ara cal fer una parada i una petita reflexió per no perdre el nord. Ens hem obert un període d’unes setmanes per anar pensant si cal continuar, o si s’ha d’aixecar el peu de l’accelerador, o si cal replantejar el projecte, bé, tot allò que fem de tant en tant i que ens ajuda a continuar fent camí per no caure en la rutina i, la pèrdua dels objectius primordials. D’entrada seguirem publicant però amb la freqüència que ens marqui la ment i el cos.

Gràcies a tots per la vostra atenció, per aquells minuts que hi dediqueu a diari i per l’interès de saber alguna cosa d’aquest espai tan estimat que és el Cap de Creus. Un agraïment especial als que us poseu en el nostre lloc i, ens deixeu algun comentari que ens proporciona  la vital escalfor i l’ànim per continuar.

Signar per Thalassa.

És possible que un dels programes més veterans de la Tv de Catalunya desaparegui.

“Tot i tenir una audiència minoritària, amb uns 45.000 espectadors i una quota de pantalla del 2% –superior, però, a la mitjana del 33–, el 'Thalassa' és un dels espais més ben valorats de Televisió de Catalunya: segons l'estudi qualitatiu de l'audiència que elabora l'empresa GfK per a TV3, el programa obté regularment notes que se situen per sobre del 9” (Font Diari Ara).
Comunicat per signar.:
THALASSA és un dels programes més veterans de TV3, un dels més valorats per diverses generacions d' espectadors i un exemple de televisió publica de qualitat , és també l’únic espai dedicat a la cultura marítima a Catalunya.
 Assabentats de que Televisió de Catalunya no segueix la producció del programa volem presentar la nostra disconformitat amb aquesta decisió i demanar que continuï un dels programes més emblemàtics de la nostra televisió.
 Perquè és un programa arrelat al país i un programa de cultura, creiem que és un valor que hem de preservar i que seria una gran pèrdua la seva desaparició.
 PER TOTES AQUESTES RAONS ENS ADRECEM A LA CORPORACIÓ CATALANA DE TELEVISIÓ I A LA DIRECCIÓ DE TELEVISIÓ DE CATALUNYA PER DEMANAR:
QUE NO ELIMININ THALASSA I FACIN UNA APOSTA FERMA PER AQUEST PROGRAMA!
Volem que Thalassa pugui seguir oferint la seva qualitat i pluralitat habitual als ciutadans catalans i obrint-nos finestres al món i a la realitat del país com ha fet fins ara.
Sense programes com Thalassa la nostra mirada col.lectiva també es fa més petita i pobre

Intentem fer-hi alguna cosa signant en el següent enllaç per no perdre’l. 

Gràcies per signar!

Metres cúbics de porqueria retirats de les cales del CdC.

Aquest dissabte una quarantena de voluntaris van utilitzar els caiacs (Escola d’en Mar i Kayaking Cosrta Brava) per desplaçar-se  entre la punta del CdC i Portlligat i així, poder retirar tot tipus d’andròmines que el mar i alguns incívics havien dipositat.

Parlem de metres cúbics i no de quilograms,  perquè un dels materials que més vàrem recollir era el “porespan” també anomenat poliuretà. Aquest material de baixa densitat s’utilitza molt en nàutica i pesca (per fabricar els galls), i realment n’hi ha molt, tan sols hem pogut recollir els trossos grans, les petites boles en que es desfà, aquestes ja s’incorporaran al ecosistema marí i tindran els seus efectes contaminants.

Tan sols una reflexió-proposta, caldria retirar dels mercats les bosses de plàstic i usar altres materials d’embalatge biodegradables. Com això no es farà en dos dies, hauríem de proposar als clubs nàutics i altres usuaris del litoral, que quan es surti a mar, no es faci ús d’aquestes bosses de plàstic, ni dels gots i plats i altres estris d’un sol ús. Molta de la porqueria trobada era d’un sol ús, que moltes vegades acaben tenint un mal final..., un abús.

També dir-vos que vàrem trobar moltes altres coses, les més voluminoses eren les boies, algunes d’enormes, una balconada de ferro!, una roda d’hivern amb tacos metàl·lics (pneumàtic i llanta) d’un Mercedes, bidons de tot tipus, un d’ells amb benzina en el seu interior, sabates amb xapa antirobatori, bombona de butà gran, i un llarg i interminable etcètera.

Al final s’hauria de fer una classificació intentant determinar els diferents orígens, per fer una nota de premsa i que cadascú n’agafés consciència. 

Neteja de Portlligat

Vols arribar aquí?

Ara estem així.:

Si ets usuari del Cap de Creus aquest dissabte tens l’oportunitat de col·laborar amb la seva neteja. Un cop ha passat l’estiu amb l’afluència de milers de persones, entre les que n’hi  ha de molt mal educades  i,  just abans de que arribin els llevants, els quals s’engolirien la porqueria que han deixat els mal educats, tenim l’oportunitat de participar en la neteja d’una molt petita porció de la costa, la mar d’Avall del CdC.

Aquests plàstics i demès andròmines que extraurem del mar, si el mar se les empassa, les anirà triturant i les diminutes partícules poden passar a formar part de la cadena alimentària, tenint uns efectes sobre la salut de la Mediterrània i, si ella emmalalteix, nosaltres també ho farem, d’una forma silenciosa, lenta i inexorablement...,  ens ofegarem en la nostra pròpia merda.

Val la pena evitar-ho! Aquest  dissabte tens l’oportunitat de fer-ho tot passejant amb caiac pel Cap de Creus i no s’ha de pagar!

Concentració a les 9:30 h a la platja de Portlligat. (reserves de caiac gratuït 972773806)

Curs de fotografia nocturna.

El proper 6 d’octubre farem un curs de iniciació a la fotografia nocturna i, dic farem perquè la Conxi Molons fotogràfa professional m’ha proposat de col·laborar en l’execució d’aquest curs, cosa que m’ha omplert d’il·lusió.

El curs tindrà una part teòrica on explicarem els conceptes bàsics per l’execució d’aquesta modalitat fotogràfica  que està en plena explosió. L’aparició de la fotografia digital ha obert grans possibilitats a aquesta modalitat tan creativa de la fotografia. La part teòrica girarà al voltant de l’equip mínim imprescindible per practicar-la, com s’ha de configurar la càmera, com s’ha d’enfocar, il·luminació,  etc, etc.

Posteriorment hi haurà una sortida pràctica, s’anirà a fer fotografies en els llocs que es cregui convenient segons les condicions ambientals de la nit. La durada de la sortida nocturna serà la que el cos ens digui.

Aquests cursos es fan amb un nombre limitat de participants per poder tenir una atenció personalitzada i que siguin el màxim de profitosos.

Si tens una càmera reflex, un disparador i un trípode i vols introduir-te en aquest món de la fotografia, vine amb nosaltres, l’aprenentatge està garantit  i la diversió també.

Marnató 2012.

Divendres no les teníem totes de poder fer la Marnató. La tramuntana sostinguda superava els 35-40 nusos, però sortosament a primera hora del dissabte era de 25-30 nusos, just al límit d’haver de ser suspesa. La decisió presa va ser d’alentir el començament de la prova per incrementar les probabilitats de que la seva intensitat s’anés minorant.

A quarts de deu del matí, vora una setantena de caiacs vàrem sortir de Portlligat per dirigir-nos a cala Jugadora. En proves com aquesta hi va una varietat de palistes molt gran i de molts nivells, i aquest dissabte la cosa pintava malament per nosaltres. Es va demanar als voluntaris que no prenguessin riscos innecessaris i just a la sortida de Portlligat es va produir el primer filtratge, la resta vàrem continuar fins la sortida i vàrem gaudir d’una travessa sentint sobre les nostres cares la força del vent, tal i com ha de ser en aquest palau de la tramuntana.

Un cop arribats a Jugadora no vàrem esperar gaire a que es donés la sortida, aquest és un dels moments de més bellesa plàstica de la prova. Sentir els crits de set-cents nedadors abans de llançar-se a nedar és impressionant i observar les xarbotades d’aigua dels mil quatre-cents braços batent-la és d’una bellesa cristal·lina i única.

Molt aviat el grup es va anar estirant, penseu que els primers fan el recorregut en poc més d’una hora, mentre que els darrers van trigar tres hores i mitja.  A la part del  darrera, al contrari del que molts poden pensar, és on hi ha més feina. A partir de la meitat de la cursa, pràcticament hi hauria d’haver un caiaquista per cada un dels nedadors, però ahir el problema per a nosaltres era la tramuntana, aquesta ens empenyia a una velocitat més gran que la dels nedadors i ens obligava a palejar endarrere, i calia anar fent recolzaments per no ser bolcat pel vent lateral o les onades, tan sols dir-vos que vaig acabar la cursa amb els braços desfets, com cap altra de les sortides que he fet, i n’he fet moltes. Aquesta Marnató 2012 ha estat una de les més dures des del punt de vista del nostre treball i, cal felicitar el comportament de tots els voluntaris, que ahir van demostrar un altruisme i una capacitat envejables, concentrant-se a Portlligat des de les set del matí i finalitzant ja passades les quatre de la tarda és un esforç important.

Felicitats a tots! 

Un llimac marí “tortuga”...

Aquest és el nom que podríem donar a aquest opistobranqui que el 16 d’agost va aparèixer a prop de la platja de la gola de Llançà i que va ser fotografiat per la Laura Insa, però el seu nom comú és inexistent i el científic és Pleurobranchus testudinarius , pot arribar a fer entre 15 i 20 cm, això ve a ser una dimensió notable, la seva forma fa recordar la closca d’una tortuga amb les seves protuberàncies poligonals.

Aquest any i segons informa el blog del GROC se’n estan veien per diferents punts de la Costa Brava, com Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Llançà.

Exemplar trobat a Llançà.: