Fins que no torni a l'aigua...

aqui teniu un video que m'ha fet morir d'enveja

Primera de l’any i premi!

Avui hem fet la primera sortida caiaquera de l’any junt amb en Manel.  Fins l’hora d’anar a l’aigua hem tingut clar des d’on ho faríem i ha estat des de Roses. L’objectiu era fer una passejada  diumengera tot arrossegant els  “rapales” i tenint molt clar que no trauríem res. Un segon al·licient, si és que es pot denominar així, era veure l’operatiu de rescat muntat a la punta de Norfeu per treure l’ULM enfonsat fa tres setmanes.

El mar era un plat; vent zero; el cel ennuvolat es deixava travessar pels feixos de llum solar hivernal, simplement espectacular. Hem gaudit d’una palejada tranquil·la, d’aquelles que et pots oblidar absolutament del mar i concentrar-te en tots els detalls de la costa. Segur que més d’un que conec diria: quin avorriment! ;-)

Pel  que fa a l’operatiu de rescat, tan sols dir-vos que a una milla davant de Norfeu hi havia set embarcacions, entre les de Salvament Marítim, Guardia Civil, equip de rescat privat i la premsa. Estava tot a punt perquè un vaixell de rescat marítim enorme (l’hem vist de lluny) hissés l’avioneta del centenar de metres que es trobava. Fins i tot s’hi ha fet present  un helicòpter! En el temps actual són molts els que treuen profit de les desgràcies dels altres.

El premi l’he tingut durant la passejada i és que fa molt de temps que no treia res digne de ser mencionat i, avui sí, avui tocava i, un preciós dentolet ha acabat al forn de casa per il·luminar el dinar del diumenge.  He de dir que sóc una mala persona i des de fa setmanes que l’enveja em corrou per dins, veient com el company Marc no para de treure bonítols de considerables dimensions i, nosaltres ni ensumar-los. Avui m’hagués agradat poder compartir la taula amb ell ;-)

Noves imatges d'en Noé, kitesurfiste empordanés i internacional

Benvingut hivern.

 

Hivern, sempre seràs benvingut però encara més si ho fas amb dies com el d’avui. Amb un mar plàcid i una temperatura propera als zero graus, ens hem embarcat a la platja del Pas de Port de la Selva. El grup ha estat nombrós, des de que hem decidit treure el fogó, fem un ple cada sortida ;-). Hem tingut la sort de poder comptar amb l’Albert que no hem sabut calcular els mesos que feia que no navegàvem junts, també ens ha acompanyat la Duna i en Pau de Ses Illes i la resta hem estat els habituals, la Carme, en Lluís, en Manel i en Pi.

El resultat  pel que fa a la pesca al curri, un ZERO! i ja massa temps que traiem aquesta nota L. Dir-vos que aquesta setmana passada s’han pescat algunes tonyines grosses i tot l’aviram ha d’estar espantat. Per les tabernes de Port s’explica que una tonyina de més de cent quilos que havia caigut al bolitx, duia una queixalada que no podia ser d’altra cosa que d’un tauró.

Nosaltres hem fet un esmorzar per celebrar poder estar junts i de tornada hem palejat cremant totes  les calories acumulades com uns autèntics “domingueros”.  Alguns hem fet un bany de sol i els més agosarats l’han fet de mar.

Buscant la placidesa

+ fotos

Ves en compte el que toques!

Havia de ser Sau i ha estat La Fosca.

Aquest dissabte havíem planificat fer una sortida fins a Sau, el motiu.., estem una mica farts de tant de vent. En Marc Adroher que segueix les nostres inquietuds caiaqueres, va enviar una OPA amistosa per convidar-nos a navegar pel Baix i la veritat és que l’hi devien la visita.

A les nou en punt (i cinc)  estàvem a la Fosca. El cel era tapat per una translúcida catifa de plom, són d’aquells dies que m’agraden. La platja buida i el mar tot per a nosaltres. Ella, estava planxada arran de costa i fora hi havia mar de fons de nord amb una alçada d’ona de menys d’un metre. El recorregut, el previsible, hem anat de la Fosca a Calella resseguint la costa, a la tornada hem sortit fins les Formigues i allí en Marc no ha resistit fer unes surfejades entre els esculls de l’illot, senzillament impressionant i adrenalínic. Ja de tornada cap a cala Estreta, on hi hem anat per saludar al Quico i companyia, no se li acudeix res més que pescar un bonítol de vora tres quilos, i l’ha tret amb el curri en mà, amb una habilitat digna de tot un mestre pescador..., de fet aquest noi, és un mestre de la pràctica del caiac integral, domina totes les vessants i ho fa fàcil, té una tècnica depurada, no conec ningú de la Costa Brava que surfeigi millor que ell (poder hi ha algú altre però jo no l’he vist) i a més pesca! Avui amb una línia de 0,28 comprada per quatre “xavos” i un peixet del Decathlon, ha tret una bèstia de bonítol. Senyors, hem trec el barret i, espero i desitjo que per a molt  anys segueixi així! (Pi, tu també ets el meu heroi!)

Tranquils abans del tramuntanal

D’una predicció espantosa, a un matí asserenat, és com ha estat aquest diumenge la passejada per la Mar d’Amunt. Era d’aquells dies que si feies cas a les prediccions era millor anul·lar tots els plans de sortir a mar, però finalment l’entrada del nord s’ha retardat i no ha estat fins a mitja tarda que ho ha fet.

Nosaltres hem sortit de Llançà direcció nord, per allò de que si ens sorprenia la tramuntana millor tornar cap a port ajudats per la seva força. Hem anat fent tots els racons i raconets d’aquells lloc que normalment hi passes massa ràpid i hem descobert molts punts deliciosos i més aquest matí en que el mar era tot per nosaltres.

Realment poder viure en aquest entorn és un privilegi i més ara que tot és per nosaltres, ara que la calma ho envaeix i les aigües es tornen cristal·lines, ara que tan sols sents la fressa de l’aigua arrossegada per la fulla de la pala i les branques de les pinedes que filtren el vent. Perdoneu-me si soc massa líric però m’encanta aquestes passejades domingueres sense rumb, són sensacionals.