Aprenentage

Aquest cap de setmana havia de quedar-me en sec, però al final he disposat de les primeres hores del dissabte per fer una escapada. L’objectiu de la matinal ha estat sortir a pescar. El meu coneixement en aquesta activitat és “ un zero absolut”. Tot el que sé, ho he tret de les incursions fetes en els forums de la xarxa. M’estic iniciant en la pràctica de la pesca al curricà, possiblement sigui un dels mètodes més senzills i “fàcils” de posar en pràctica. No precisa de grans inversions, en fas prou amb una línia, un peix artificial i un tros de suro..., però segur que té el seu “intríngulis”.
A punta de clar estava a la platja de l’Almadrava. Tot i ser una platja molt arrecerada, hi havia una mica d’onada, primera senyal de que mar en fora hi havia d’haver moviment.
A l’arribar a Punta Falconera es fa patent una mar de fons de 70-100 cm, les onades cobreixen els esculls del rompent, i en alguns punts els esquitxos s’aixequen diversos metres. Em fa pensar que setmanes enrere i després d’un temporal de llevant vaig disfrutar d’aquesta escena, en aquest mateix lloc però, des de terra estant. Tot i la impressió que fa, la seva força i bellesa és captivadora. Malgrat tot, avui la longitud de l’onada és molt llarga, lo que li confereix una noblesa tranquil•litzadora.
Quan un fa el curricà diuen que s’ha d’anar retallant la costa, però avui l’estat de la mar convida a deixar una distancia prudencial, i així evitar els possibles perills d’alguna onada traïdora. El paleig que he fet era d’una freqüència més aviat alta. Es diu que quan el mar esta mogut: “cada palada és un recolzament que ajuda a mantenir l’equilibri”.
En definitiva, passades les tres primeres hores no havia “tocat” res, havia arribat fins la punta de cap Norfeu i a mig camí de la tornada, havia perdut les esperances de pescar alguna cosa. Arribat aquest punt, penso que el millor és fer una paradeta i, menjar alguna cosa. Perdut l’interès de la pesca, i de camí a la platja, començo a distraure’m amb el zooplàncton que es veu. Ara faig una paradeta per observar una salpa globulosa, ara palejo enrere per que se m’ha escapat un cinta de Venus i, entre tanta paradeta i arrancada, salta la sorpresa, noto una estrebada a la línea i al tocar-la, sento que a l’altre extrem hi ha algú que la tiva, recullo ràpidament i una oblada de més d’un quart de quilo hi està enganxada, i jo que volia plegar! Torno a deixa fil i encara no anava per la meitat, que la història es repeteix. Tivada i ràpidament a recollir, aquesta vegada es tracta d’un esparral. Increïble! el que no havia fet amb tres hores, ara amb cinc minuts m’havien picat dos magnífics exemplars que em permetran preparar un suquet!.
Conclusions que he tret: Primera, cal ser pacient. Segona, per fer el curri no es pot navegar massa ràpid. Tercera, la distància a la vora i/o per sobre dels freus i demés promontoris amagats sota l’aigua és molt important. Quarta, tot moviment anàrquic de l’esquer es torna irresistible pels depredadors.