Cal estar al lloc adequat en el moment adequat.

La sortida d’aquest dissabte prometia i no ens ha decebut gens ni mica. Aquests dies són òptims per l’observació de la fauna marina. Per un costat tenim unes condicions meteorològiques molt bones, tant per la navegació com per la visibilitat a mar obert i per l’altre, tenim el punt àlgid de la migració d’aus, cetacis i túnids. S’hi afegim el fet de que Cap de creus és un punt geogràfic estratègic dins de les rutes migratòries, és un punt de pas obligat pels migrants circummediterranis , tenim uns dels moments més excepcionals per poder albirar la fauna marina.

Aquest cap de setmana ens hem ajuntat un petit grup de 14 caiaquistes amb ganes de disfrutar d’una visió naturalista del mar . La sortida ha estat esglaonada, els primers ho han fet a les set del mati i els darrers a les deu. Hi havia els companys de Cadaquès que tenen en aquesta zona la seva àrea de paleig habitual. L’agrupament s’ha produït al costat nord de Sa Rata, just en el moment en que a unes 2 milles s’ha pogut veure el segon rorqual del matí; es tractava d’una femella acompanyada d’un jove. Eren seguits pel catamarà de NINAM, els quals ens han confirmat l’albirament i aconsellat que desistíssim de seguir-los, ja que la femella havia canviat el rumb i s’havia dirigit mar endins amb una velocitat inabastables per nosaltres.

Sol eixint a Messina i passatge de Malrasa

La jornada ha començat veient sortir el sol; hem sortit de la badia pel estret passatge de Malrasa, entre l’illa de Sa Farnera i l’Illa de Port Lligat, davant nostre ens queda l’illa de Messina. La intenció ha estat donar-li la volta pel costat sud i posteriorment anar mar endins. No han passat gaires minuts que s’han fet els primers albiraments, ens hem creuat amb un parell d’exemplars de bots (peixos lluna) els quals estaven dormint plàcidament mentre esperaven que els sol els escalfés. Un d’ells era manyac i ha permès que en Xavier l’amanyagués (ESCOLA D’EN MAR: magnífica versió de la mateixa sortida). Un dels comportaments observats, ha estat la relació que mantenen els peixos Lluna i els gavians. Resulta que un exemplar que estava plàcidament tombat a la superfície del mar tenia tres gavians al seu voltant que l’anaven picant. Primer he pensat que es tractava d’una atac a un bot ferit, però la sorpresa ha estat descobrir que el que feien era desparasitar-lo. Al apropar-me els gavians s’han apartat i el bot s’ha enfonsat dirigint-se al lloc on estaven els esmentats gavians. Conducta si més no sorprenent!!

Bot saludant amb l'aleta i deaxant-se amanyagar.

Mentre en Salvador Oliu i en Pau Calero (SKKAYAK) escombraven l’horitzó a la recerca d’aus marines, aquest últim ha fet una exclamació “rorqual a la meva una”, ha vist en l’horitzó l’expulsió d’aire i vapor d’aigua d’un exemplar que estava molt lluny. He fet una petita correcció del rumb i he començat a remar amb més intensitat “cap a la una”. Als pocs minuts he vist aquesta magnífica i potent exhalació d’aire, una columna de més de tres metres s’ ha aixecat i durant uns segons s’ha mantingut suspesa, poc desprès s’ha fos. Aquesta visió s’ha repetit un altre cop i posteriorment hem perdut el rastre.

Estol de baldrigues

Hem canviat el rumb per dirigir-nos cap a Massa d’Oros o Sa Rata. Durant el trajecte ens hem anat creuant amb diferents grups de tonyines, bots, i una bona colla d’estols de baldrigues. Aquestes fan uns vols a ran d’aigua que les fa quasi imperceptibles si el mar està picat, però avui és una bassa d’oli, i no poden amagar-se. Per sobre nostre ens sobrevolen diferents grup de mascarells, on s’hi barregen exemplars adults amb alguns de joves. En aquest trajecte i seguint a un grup de tonyines, ens hem creuat amb un estol d’unes 15 gavines menudes! Espècia de gavina molt difícil de veure.

Costat Nord de Sa Rata

Arribats a Sa Rata i aprofitant la terra ferma alguns hem desembarcat per visitar l’illa i descomprimir la bufeta, el que s’agraeix i ens permet allargar la matinal. L’illa està poblada per gavians, trobem alguns nius on s’aprecia que tot just s’ha iniciat la posta. Aquí ha estat el moment del nostre agrupament, just quan s’ha produït l’albirament del segon rorqual. Hem sortit mar endins amb la intenció de poder observar-lo de ben a prop. Tot i que l’objectiu no s’ha complert, fer el camí ha estat molt interessant, ja que ha estat aquesta zona on hi havia la majoria d’ocells de tempesta, espècie molt rara i que viu mar endins, tan sols s’apropa a terra per niar, el trànsit d’exemplars ha estat alt (10-12). Aquesta és una espècie pelàgica, viu al mar i va a la costa a niar. També hem vist com un paràsit gros empaitava a un gavià, per fer-li regurgitar el que havia ingerit i, així robar-li l’àpat. Un altre dels comportaments observats entre espècies “veïnes”, s’ha donat entre un exemplar de baldriga baleàrica i un ocell de tempesta que també s’empaitaven fins que la baldriga ha optat per seguir el seu viatge.

Entre baldrigues, tonyines i un sol que comença a escalfar, de mica en mica hem anat retornant cap a Port Lligat i així s’ha donat per acabat una excel•lent matinal dedicada al paleig i l’observació de la rica fauna marina del Cap de Creus.