--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 6 d’abril de 2010

L’altre problema

L’acidificació del mar o la possibilitat de que les llagostes es quedin sense clova!

Fa molts anys que sentim parlar del problema del CO2, de l’efecte hivernacle, de que ens estem polint totes les reserves energètiques (petroli, carbó, etc.), però és possible que no sapigueu que bona part d’aquest CO2, exactament un 50%, acaba absorbit pels nostres mars i oceans. D’entrada un pot pensar que això és bo, ja que aquest gas no passa a l’atmosfera i no participarà en el seu escalfament, i això és cert, però què passa amb aquest CO2 “engolit” pels mars? Doncs resulta que provoca una reacció química, i es forma àcid carbònic, i això vol dir que redueix el pH de l’aigua del mar (pH del mar 8-8,3) acidificant-la.


I que passa si el pH del mar es redueix? Doncs que una bona colla d’organismes marins tindran problemes, per exemple..., els que tenen estructures dures formades per carbonat càlcic, com és el cas dels corals, els bivalves (musclos, tallarines, cloïsses, etc.), els equinoderms (garotes, estrelles, etc.), els crustacis (llagostes, franquets, gambes, llagstes, etc) i grans grups del importantissim i fonamental plàncton marí.
S’està veient que l’acidificació és asimètrica, això vol dir que no es produeix de forma homogènia per tota la columna d’aigua dels oceans, es veu que afecta a les capes superficials i en les àrees d’aigües càlides (z. temperades i equatorials), que justament són les més productives.
L’afectació del plàncton és un dels fets més preocupants. Com ja sabeu aquest forma la base de les xarxes tròfiques dels mars, que vol dir això? que si les concentracions de plàncton es redueixen significativament, la producció d’altres organismes superiors també es veurà afectada, com és el cas de les pesqueries.
De totes aquestes problemàtiques ambientals, hi ha una cosa extraordinàriament important que fa que aquests processos siguin un maleït experiment autodestructiu a escala planetària; em refereixo al paràmetre de la VELOCITAT en que es produeixen aquests processos. Antigament, fa milions d’anys ja havia passat de tot, però (exceptuant les grans extincions degudes a impactes de cometes, etc.) sempre eren processos que succeïen a unes velocitats molt més baixes. Per exemple, l’acidificació dels oceans ja havia ocorregut anteriorment, durant un període de 10.000 anys, el pH es va reduir unes dècimes i durant aquest període llarg de temps, els organismes varen tenir temps d’evolucionar i adaptar-s’hi. Ara el procés és més accentuat i es pot produir en un període extremadament més curt. Aleshores no hi ha temps perquè molts dels organismes s’hi puguin adaptar, el problema rau en la velocitat dels esdeveniments!!! L’home amb la seva activitat frenètica ha imposat una velocitat que pocs podran seguir, aleshores aquest entorn ric i diversificat, cada vegada s’anirà fent mes pobre i trist. Depèn de nosaltres aturar-ho.
El fet de navegar amb caiac és una petita aportació positiva que cada un de nosaltres fem. La no utilització de barques a motor fa que la nostra activitat sigui respectuosa amb l’entorn, i si el nostre comportament és cívic, la incidència d’ aquesta activitat quedarà absolutament minimitzada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada