Un cap de setmana intens.

Far de s'Aranella.

Dissabte 6 h del mati, d’una forma automàtica els ulls s’obren i miro la finestra. Encara és fosc, els bioritmes són com un rellotge suís, pocs dies fallen... Sortir d’hora per anar al mar és un regal pels sentits, veus com de mica en mica la intensitat de la llum va pujant i tot es va despertant. És com una simfonia creixent i que hores després quedarà trencada pel brogir dels motors dels dormilegues que tenen pressa per arribar no sé on...

Avui provaré de pescar per la zona de S’Aranella. M’estic iniciant en aquesta pràctica, en tota la meva vida tan sols he practicat la recol•lecció de bolets i ara em surt el gen “pescador”. Tinc un antecedent familiar llunyà (besavi) que era pescador de llagostes. Desprès d’un parell d’hores de retallar la costa i els esculls m’emporto el premi d’un magnífic sorell.

A les deu hem quedat amb en Manel i la Rosa a la platja de la Ribera per anar fins al port per assistir al bateig de mar d’en Marcel. A l’arribar ens el trobem a la vora de l’aigua, una mica nerviós al costat del seu “Atlantis” de la casa Dagger. La primera conya que li fem és pel color. És blaugrana!!! Just avui que han de jugar els “eterns rivals”. Bon senyal.

Marcel Gutinell recent estrenat

Prenem la decisió d’anar cap a Portaló. Al passar per davant de la platja del Pas veiem un caiac que està entrant a l’aigua. De lluny es veu que navega amb pala groenlandesa, ha de ser algú de nivell... Sorpresa! Es tracta d’en Marc Adroher. El coneixem per “la xarxa”, és tot un mestre del caiac que ens té impressionats amb els magnífics vídeos de surfejades a les platges de Palamós, els té penjats al youtube. S’afegeix a la sortida i això ens permet enraonar i descobrir a la persona. Ens sorprèn molt gratament la seva senzillesa, de segur que farem més sortides junts!

D'esquerra a dreta: Manel, Marcel, Marc i Rosa.

En Marcel està radiant, tot i tenir un caiac de mida xxl, ell no hi cap de cofoi que està. El mar està fet un mirall, no bufa ni un alè d’aire. Estem eufòrics i és d’aquells dies que t’allunyaries de la costa mar endins.... Passat els Farallons uns grup de tonyines salten molt prop de la nostra posició. Anem ràpidament cap al lloc on han passat, direcció sud, ens agrupem i parlem de les excel•lències de la mar d’Amunt. Posteriorment seguim veient fins a tres grups diferents de tonyines a l’horitzó. La raó també la veurem al cap d’uns minuts, moles de petits peixos estan circulant per aquesta zona. Tenen un diàmetre de desenes de metres i un gruix de com a mínim 3 o 4 metres. L’aigua bull de vida.

Mola de peix petit (Joells?) aliment de les tonyines i dofins.

Mentres estàvem disfrutant de les observacions en Marc que està fen el curri rep una picada i el “bitxo” estira fort, sembla que se li ha anat cap al fons, finalment i de sobte es deixa anar, l’ha perdut!

En Marcel se li ha fet tard i torna sol cap a Port de la Selva, nosaltres seguim fins a Portaló per esmorzar. Allí apareix la Rosa amb una ampolla de cava reservada pel bateig i encara que l’homenatjat ha marxat, per unanimitat l’obrim. Avui tenim moltes raons per fer-ho...

D'esquerra a dreta: Manel, Rosa, Marc i Eduard.

La tornada ha estat molt calmada, en Marc s’ha quedat a Taballera i nosaltres entravem a la platja de la Ribera a les 4 de la tarda. Pràcticament 9 h. de paleig amb aquest “artefacte flotant” i un immens plaer d’haver passat una jornada envoltat de gent amb la que notes un feeling especial i que et fa oblidar el dolor del cul.

Remolcada doble: aissitit amb assistent 

El diumenge tornem a l’aigua, avui hi ha matinal tècnica amb el club Pagaia: “remolcades i palada lateral”. A les deu del mati ens trobem a la platja de Llançà una vintena de pagaies. En José obre la jornada amb unes presentacions i explicacions de com aniran les jornades a partir d’ara. La primera part teòrica la fem a la platja, posteriorment una curta sessió d’estirament i tothom a l’aigua. S’han fet tres grups, a nosaltres ens ha tocat l’Anna, tot i que la coneixen des de l’estiu passat no l’havíem vist actuar com a instructora. Un deu!!! ha fet unes explicacions molt entenedores, ha portat l’activitat d’una forma ordenada i ens ha anat corregint de forma pacient. Aquestes matinals de mica en mica ens van donant la capacitat d’afrontar amb mes seguretat la navegació amb caiac. Tot i el gran interès de la jornada d’avui esperem no haver de posar-ho en practica real mai.