--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 15 d’abril de 2010

El plàncton gelatinós o la sopa llefiscosa (llapó).

Agregacions de salpes fotografiades davant del Retaule
Aquests dies si sortiu a navegar podreu veure un fenomen molt peculiar i que cada any sol succeir en més o menys intensitat. Es tracta de l’aparició d’una sopa d’organismes que tenen el cos d’aspecte gelatinós. L’aparició d’aquests organismes depenen de les corrents marines i els vents. El componen especies que tenen orígens molt variats i diferents.
Aquest fenomen sol ser l’origen de moltes especulacions i confusions. Hi ha gent que diuen que es tracta de postes de cefalòpodes (calamars, sèpies, etc) i és que l’aspecte d’alguns d’aquests organismes colonials ho fa pensar. També diuen si són cries de calamar o/i sèpia, pel fet que tenen un cos format per una bossa que pot fer pensar amb la paperina del calamar o la sèpia.

També hi ha la “llegenda marina”, entre els pescadors esportius, de que aquests “bitxos” son l’aliment de les tonyines. Si l’alimentació de les tonyines depengués d’aquests organismes segurament que estarien molt magres!.
El que en realitat veiem són uns organismes emparentats amb les meduses anomenats ctenòfors i sifonòfors i estan barrejats amb uns altres que pertanyen als procordats, sistemàticament allunyats de les meduses però amb un aspecte gelatinós com elles, i són els “precursors” dels cordats, o que és el mateix, són els nostres avantpassats!!!
Cinyell de Venus. Norfeu.
Els ctenòfors solen ser hermafrodites, posen els ous a principis de primavera. Són un important component del plàncton gelatinós. D’alimentació carnívora, cacen per mitjà de tentacles o filtran l’aigua. Algunes espècies poden arribar a duplicar la seva biomassa en un sol dia. Alguna de les espècies més conegudes són el didal blanc (Beroe ovata), el didal rosat (Beroe forskali) i el cinyell de venus (Cestus veneris) que pot arribar a fer 5 metres.


Didal Blanc (Beroe ovata)
Els sifonòfors són hidrozous (Cnidaris) i tenen una gran riquesa de formes, s’agrupen amb colònies i s’alimenten de petits organismes. La seva vida és pelàgica, viuen flotant a mercès dels corrents, tot i que són capaços de desplaçar-se per si mateixos i poden fer alguns metres a gran velocitat per poder caçar.
Dins del fílum del cordats, tenim els tunicats, destacarem els que millor es veuen aquests dies i donen peu a moltes confusions, es tracta de les salpes. Tenen el cos en forma de bóta, amb una obertura bucal anterior i una de posterior. A la seva estructura interna hi ha una faringe amb un parell d’estigmes, l’estomac i l’intestí formen una massa única o nucli. Poden viure de forma aïllada o formant colònies agregades. Les especies de sàlpides mes comunes son Salpida maxima i Salpa fusiformis. Els pescadors les coneixen amb el nom de llapó. Hi ha una espècie, la Cyclosalpa pinnata, que esta proveïda d’òrgans lluminosos.

Salpa fusiformis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada