--------------------------------------------------------------------------------

divendres, 29 de març del 2013

Buscant vestigis prehistòrics.


Divendres al vespre i desprès d’endreçar tot el material de navegació i donar per acabada la setmana de paleig,  rebo una trucada d’en Manel i m’explica que vol anar a un punt de la mar d’Amunt on hi pot haver vestigis de pobladors prehistòrics, ràpidament li dic que si, som-hi ! Quina manera tan bona de concloure la setmana de paleig.

Desprès d’uns quants anys de navegar i recórrer aquesta costa, encara ens sorprèn cada vegada que li fem una visita fixant la vista amb els detalls.





Dissabte vam fer una caminada per un tram de costa molt poc trepitjat i, tots dos vàrem tenir la sensació d’estar dins d’un museu a cel obert. Els petits detalls ens meravellaven, per exemple veure la resistència dels càdecs als forts vents de Tramuntana que durant dècades els van torturant i, ells es resisteixen a morir, sobrevivint en unes condicions extremes, recargolant-se i agafant les soques unes formes impossibles, però que reflecteixen tot el seu historial de vida sotmesa, i que s’ha quedat amb un aspecte raquític i paupèrrim, però absolutament ple de bellesa. Els més ufanosos són els que busquen la protecció de les roques i, ai! del que s’atreveixi a superar l’alçada de la roca...

Els afloraments rocallosos també ens mostren totes les pressions que han patit al llarg de milions d’anys de vida endògena i, observem com els microestrats, que denoten el seu origen sedimentari, es mostren absolutament entortolligats, plegats i replegats per aquestes pressions rebudes.
Fins i tot, hem pogut veure com el falcó peregrí ja està covant els seus ous, té el niu en un dels lloc més inversemblants que mai havia vist i, els pares ja es preparen per alimentar els pollets aprofitant els pas dels ocells migrants, aquests cauran degollats per les seves urpes d’una forma fulminant i neta..., indolora.
Fins i tot hi ha cales mai vistes per ningú que apreixen als teus ulls i mai més les pots trobar.

Tenim un paradís dominat per la tramuntana, en aquest reialme tan sols hi ha lloc pels més forts i resistents i són aquests els que habiten la mar d’Amunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada