--------------------------------------------------------------------------------

dissabte, 23 de març de 2013

No al fracking a la costa catalana

Aquest passat divendres 22 de març es va fer una xerrada a Figueres sobre què són i quins projectes de prospeccions d'hidrocarburs (de gas i petroli) amenacen la nostra costa. L'acte es va convertir en un crit d'alerta. En un toc d’atenció a la ciutadania en general. Ens va ajudar a totes i tots els assistents a tocar de peus a terra i a conscienciar-nos d'una problemàtica que no pot quedar en l’oblit.

Les aportacions de les i els ponents van ser interessantíssimes. Van intervenir la Marta Ball-llosera de la IAEDEN; la Gemma González, responsable del projecte NINAM; en Rafael Sardà, investigador científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC); i en Ramon Caralt, enginyer i col•laborador de la IAEDEN.
Evidentment, uns quants caiaquistes, perplexos i insegurs, però absolutament compromesos amb el nostre entorn, hi vàrem assistir.
Aquesta sessió la va organitzar la "plataforma Aturem les prospeccions a la Costa Catalana (APCC)", i va comptar amb la col•laboració de la IAEDEN i de l'Ajuntament de Figueres. Val a dir que hi va assistir un nombre important d'espectadors, sensibilitzats i/o encuriosits pel tema del fracking.
Els que no teníem massa ni idea de què era això del fracking ens va quedar clar desseguida que a casa nostra hi estan desembarcant un seguit d'empreses especuladores, al servei dels mercats neoliberals i de les agències d'energia internacionals. Utilitzen el que s'anomena el fracking (o tècnica d'extracció de fractura hidràulica), que consisteix en introduir en el subsòl un tub quilomètric per a injectar a molta pressió fins a 4 milions de litres d'aigua, barrejats amb sorra i altres substàncies, com cianur, arsènic o resines radioactives, per exemple.
Aquesta tècnica invasiva pretén fer més grans les fractures que conté el substrat rocós per tal que els recursos energètics no renovables emergeixin fàcilment cap a l'exterior. L'objectiu és fer aflorar les bosses subterrànies d'hidrocarburs: gas natural i petroli, però també urani.
El cost mediambiental de l'obtenció d'aquest tipus d'energies és elevadíssim: es carreguen els aqüífers, contaminen els cabals dels rius, alteren substancialment tots els ecosistemes, afecten a tota la biodiversitat dels indrets on es fan les proves sísmiques i/o on es perfora, i tenen un impacte negatiu en les explotacions pesqueres i/o forestals, entre d'altres afectacions.
Els projectes que amenacen a la nostra Mar d'amunt i Mar d'avall són varis. Concretament ja hi ha 2 empreses que disposen d'autorització per desenvolupar el fracking. L'afectació però va molt més enllà del Cap de Creus. Per exemple, l'empresa Seabird Exploration FZLCC (multinacional amb seu a Xipre) tindria autorització per fer prospeccions sísmiques en una extensió d'almenys 37.000 km2. per davant de la nostra costa, i la segona empresa, amb seu a Edinburgh, podria actuar en semblant àrea geogràfica, concretament en una zona d'11.549 km2. Acollonant, no ?
Per a introduir el tema del fracking va començar a intervenir la Gemma González, responsable del projecte NINAM. Va centrar la seva crítica en denunciar els efectes que tenen aquestes tècniques de prospecció damunt de moltes espècies animals.
Per a entendre-ho millor ens ha ampliat informació sobre el mètode de treball que utilitzen els vaixells de prospecció sísmica. Segueixen tres fases, ens deia ella: 1. fase de prospecció sísmica, 2. fase de perforació i 3. fase d'explotació.
A la primera fase, aquests vaixells utilitzen uns canons potentíssims, de molta alta intensitat, que disparen ones sísmiques des de la superfície fins al fons marí.
A la segona fase, la de perforació, busquen de forma absolutament perjudicial per l'ecosistema, bosses de combustible fòssil. Poden arribar a perforar fins a 2 Km. de profunditat i 1km. en horitzontal, malmetent totalment el subsòl. En cada milla quadrada es poden perforar la quantitat de fins a 8 pous, la qual cosa representa que convertim el subsòl en un colador. La tècnica del fracking ja s'ocupa de trencar les pissarres i els diversos materials que va trobant a mesura que es produeix el descens, de tal manera que es desprèn el gas que aquests porten impregnats i surt cap a la superfície pel conducte que s'ha foradat salvatgement.
A la tercera fase, la d'explotació (o fase d'operació), és en la qual ens apareixen més riscos: vessaments, transport, etc. I, relacionat amb això, no oblidem que en el Cap de Creus, per les seves característiques geològiques, etc., existeixen unes de les corrents més fortes del Mediterrani, que ajudarien, en cas de vessaments, a escampar els combustibles tòxics vessats a tort i a dret.
L'afectació en la biodiversitat, ens deia la Gemma, afecta, per exemple, i molt, als cetacis. El peak oil (fracking i prospeccions sísmiques) "destorben" als mamífers marins. Els hi fa canviar involuntàriament la ruta d'emigració, o provoca altres tipus de danys com els avaraments massius, s'altera substancialment el llindar auditiu de determinades espècies, etc.
Cap aquí dalt, a la Costa Brava (Cap de Creus, Illes Medes i Palamós -punts geogràfics els quals estan units per un corredor biològic marí-), queden afectats fins a 4 espècies de cetacis. En concret, la Gemma, es centrà en subratllar-nos-en 2: els dofins molars i els rorquals comuns. Però també rep la tortuga marina del tipus careta & careta, tot i que la trobem més cap a les costes de Tarragona. Etc.
Queden afectades també les aus marines, a causa dels inconvenients que causen les plataformes de prospeccions sobre aquestes espècies.
Per descomptat, no podem oblidar els riscos o impactes que ocasiona el fracking sobre els recursos pesquers. Les ones d'elevades intensitats que utilitzen aquestes empreses en els seus treballs de prospecció, per fotografiar el fons i el subsòl marí, afecten greument a les espècies marines fins a una distància o radi d'acció de 33 km., deixant-les desorientades, estabornides o, directament, causant-los la mort.
A partir d'aquí, i quan els assistents a la xerrada ja ens estàvem posant nerviosos respecte a la perillositat que suposa que les empreses que utilitzen el fracking puguin actuar davant de la nostra costa, o damunt del nostre territori (tant és), va intervenir en Rafael Sardà, investigador científic del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC). Va ser brillant. Ens va deixar glaçats.
Ens va parlar de les Directives europees que regulen aquests tipus d'activitats econòmiques/especulatives. Ens va parlar dels Reglaments, de la Jurisdicció marítima, de les Zones de protecció pesquera, de les Aigües transfrontereres i dels Estudis d'impacte ambiental que tota empresa que vulgui fer prospeccions d’hidrocarburs marins ha de portar a terme.
Segons en Rafael, i l'al•legació que des del CSIC ja s'ha presentat i en la qual ell ha participat com a tècnic expert, les empreses que utilitzen el fracking i que han sol•licitat poder fer prospeccions marines a l'Estat espanyol -que és la única administració que té les competències en aquesta matèria-, estarien incorrent, com a mínim (i per tant s'hauria de suspendre d'immediat el permís concedit) en una falta jurídica i/o de forma. Per tant, se les hauria de prohibir de fer extraccions. La raó ? Que en els Estudis d'impacte ambiental que aquestes filials de multinacionals de l'energia estan obligades a realitzar, ni tant sols esmenten les directives europees marc d'estratègies marines (del 2008), ni fan tampoc referència a la legislació espanyola que hi ha dictada al respecte.
Total, un brunyol ! Un desconeixement absolut i una ignorància supina per part del Govern del Sr. Rajoy i del Ministre competent en aquesta matèria, el qual en Rafael ja es va ben ocupar de recordar i de posar al seu lloc.
Res, quedem-nos però amb la idea que en Rafael ens va anar insistint durant el transcurs de la seva intervenció, que per combatre el fracking cal dissenyar una estratègia integrada de prospeccions marines, o que cal fer una avaluació d'impacte ambiental estratègica. Feia un crit a la coresponsabilitat entre les administracions, entre els diferents sectors productius, entre l'opinió pública i els ciutadans, etc.
Ens va deixar clar que aquests tipus d'iniciatives (com el fracking) no són locals, però en canvi sí que hem de tenir en compte que alteren i afecten a tots els agents locals. Repetim, a tots i cadascun.
I per a acabar-ho d'adobar, vam comptar amb el gerro d'aigua freda (aprofitant que ahir mateix era el Dia Internacional de l'Aigua) que ens va llençar al damunt en Ramon Caralt, enginyer i col•laborador de la IAEDEN. Vam quedar ben xops ! Amb les seves aportacions i el seu bany de xifres ens va deixar exhausts.
Va fer unes aportacions molt crues. Realistes podríem dir, malgrat ens pesi. Ens va parlar de l'energia en el context neoliberal en el qual ens ha tocat viure. Ens va explicar, des de l'òptica de la societat de consum, per què és tant necessari aconseguir urgentment més recursos energètics (renovables i no renovables) i per què s'estan fent aquestes captacions d'energies tan invasives com el fracking.
En Ramon ens va fer una demostració de talent exposant algunes idees sobre la relació que existeix entre el creixement i l'energia. En resum, que ens va quedar clar que les reserves de petroli que existeixen en l'actualitat estan baixant. Que s'acaba el petroli. I el pitjor de tot, insistim, des d'un punt de vista de la societat de consum, la màquina no es pot parar. Però, o parem, o decreixem, o el planeta i el propi medi natural ja s'ocuparà de fer-nos parar !
En Ramon, també es va ocupar de fer-nos saber que existeixen dades molt reveladores, com les que proporciona l'investigador Carles Riba, el qual preveu, per exemple, que a escala mundial, el petroli s'acabarà durant l'any 2046 i el carbó cap el 2060.
Per tant, és evident, apunta en Ramon, que a les multinacionals de l'energia les hi cal anar a buscar altres formes de producció d'energia, hidrocarburs nous, per exemple. D'aquí que neix la tècnica del fracking. Però també, apareixen nous invents per produir energia, alguns més o menys acceptables, com poden ser les Centrals tèrmiques solars, o altres que són altament perjudicials pel nostre entorn, com poden ser els Reactors de fusió, per exemple.
En altres paraules, que amb els 86 milions de barrils de petroli (combustible fòssil) que consumim al dia, en tot el planeta, no en fem prou. Ens hem tornat bojos !
A més a més, hem de ser conscients totes i tots que fa temps que en el subsòl terrestre i marí ja no es troben grans jaciments, o bosses de combustible significatives. A més a més, amb les aportacions d'en Ramon i amb la intervenció interessant de la nostra companya Ariana Seglar de la IAEDEN, van ocupar-se de recordar-nos del què és la "tassa de retorn energètic". Aquesta és la diferència entre l'energia que s'obté i la que s'ha de fer servir per obtenir-la. En el cas del fracking es calcula que és d'una relació d'1:1,3. És a dir que, per obtenir 1,3 barrils de petroli, per exemple, se n'ha de fer servir tot 1 per aconseguir aquest 1,3. La qual cosa representa irrisori. Ridícul. Tanta fressa per tanta poca endreça ! ...que dirien els nostres avis.
Un cop ens van deixar clar que el fracking es converteix en el desenvolupament de tot un seguit de projectes de molt baixa rendibilitat energètica, però amb un alt component especulatiu, en Ramon va continuar exprimint les nostres consciències i va sentenciar que les energies renovables, de moment, són unes alternatives que en cap cas arribaran mai a substituir la força del petroli.
Solució ? Només ens queda que consumir menys. Decréixer. Desaccelerar. Regular urgentment l'energia que es consumeix en la mobilitat de les persones i les mercaderies (tant pel què fa en l'àmbit del transport públic com del privat), ens cal intervenir en la quantitat d'energia ingent que la industria consumeix, però també en l'àmbit domèstic.
Ràpidament, en Ramon ens va relacionar aquest excés en el consum d'energia amb el canvi climàtic. Amb l'escalfament global i amb el què ha suposat el fet que el planeta hagi augmentat un parell o tres de graus la temperatura global, només en els darrers anys: com ha afectat al fitoplàncton, a la gestió de l'aigua, a la gestió forestal, a la pesca, a les explotacions ramaderes, a les corrents marines, etc. Ens ha repassat què ha implicat aquest augment desmesurat de les concentracions de CO2 en l'atmosfera.
I, per a acabar-ho d'adobar ens ha mostrat unes gràfiques que demostren el trist paper hi estan jugant amb totes aquestes alteracions algunes potències mundials com poden ser els Estat Units (que gasta energia de l'ordre de 9 vegades més que la mitjana mundial, estimada en 2.500 Watts per càpita/any) o la Xina, per exemple. Etc., etc., etc.
Moralina ("moraleja", en castellà): que la festa s'ha acabat ! Que el canvi climàtic és un fet evident, com així ho és l'esgotament dels recursos energètics i l'endeutament impagable que han contret alguns, molts, països a causa d'aquesta immoral revolució energètica.
Quan la totalitat dels espectadors presents a la platea del teatre de la Catequística de Figueres ja estàvem ben atuïts, la sessió va continuar. Això sí, ho va fer dintre unes coordenades de positivisme i esperança.
Es va obrir un torn de paraules i es va parlar del "decreixement sostenible". Que ens cal un canvi radical de model energètic. I això ja ha començat...

Es va parlar d'un seguit de prioritats a seguir, com ara l'impuls necessari de l'agricultura local, la mobilitat sostenible, l'obtenció d'energia amb fonts renovables (com les centrals tèrmiques solars, la micro-generació eòlica, etc.). Es va parlar de la petjada ecològica. Etc.
I, tornant al fracking, la part positiva de la pel•lícula és que a Catalunya s'està construint un grup de treball molt ben organitzat, entorn de la "plataforma Aturem les prospeccions a la Costa catalana (APCC)". Que la societat civil està prenent consciència d'aquesta amenaça, però que també, cosa inusual en la història recent d'aquest país, ho estan fent les administracions públiques catalanes: Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions Provincials, Parlament de Catalunya, etc. Llàstima que pel tema de les prospeccions d’hidrocarburs marins, les competències que permeten intervenir en aquesta matèria són estatals.
Però vaja, es destacable que les administracions catalanes s'hi estiguin involucrant cada vegada més. Campanyes, actes i mocions en contra les prospeccions, tant marines com terrestres, estan creixent.
Així ja ho han fet, sense anar massa lluny, els Ajuntaments de Roses, de Cadaqués, de Port de la Selva, de l'Escala, de Castelló d'Empúries, de Palamós, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà (CCAE), etc.
A més a més, i pel què fa a les prospeccions d’hidrocarburs terrestres, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que ja ha iniciat l'expedient per denegar els permisos Darwin i Leonardo, sol•licitats per Montero Energy Corporation SL, i que afecten més de vuitanta municipis de diverses comarques de la Catalunya Central i Ponent.
Avui mateix també, dissabte 23 de març de 2013, es signa la Declaració d'Orís, que consisteix en signar un compromís escrit per part d'uns quants alcaldes, amb l'objectiu de denunciar públicament el veritable interès especulatiu de les empreses que han sol•licitat l'autorització per poder portar a terme el fracking en els seus respectius termes municipals. Aquests alcaldes s'han reunit per trobar la manera de com parar els peus a aquests grans gegants econòmics.
Per ajudar a combatre a aquest Goliat (el fracking), i damunt del nostre caiac, també podem donar suport digital a través de la campanya "Aturem prospeccions", que s'organitza des del següent web.
A més a més, us recomanem seguir les accions que s'estan organitzant des de la "plataforma Aturem les prospeccions a la Costa catalana (APCC)", i que es duran a terme durant els mesos de primavera i estiu d'enguany.
Crònica: Daniel Valentí Cruset.
Sant Pere Pescador, dissabte 23 de març de 2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada