--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 28 de març de 2013

La Punta del Fangar.


La badia del Fangar i el seu braç de sorra és un lloc magnífic per la pràctica de la fotografia, tot ell és una postal.
Per aquesta sortida m’havia marcat un objectiu fotogràfic, es tractava de fer una fotografia del far de la punta del Fangar,. Es un far aïllat com són la majoria dels fars i aquest es troba al bell mig del braç nord del Delta de l’Ebre, és el meu lloc predilecte. L’avantatge és que la fotografia la volia fer nocturna, això significa que ens quedaríem a dormir per aquesta zona i això sí que pot ser un problema, per aquesta època les nits són fredes i durant aquests dies amenaça de ploure, per la qual cosa optem per portar una tenda de campanya, però al mig de la sorra no serà fàcil plantar-la . Per sort vàrem escollir un lloc elevat i ens vam lliurar de quedar envoltats per l’aigua en plena nit.


La Mediterrània té petis canvis de nivell de l'aigua que en un lloc planer pot significar extenses inundacions.
L’objectiu de fotografiar el far no va ser el reeixit que esperava, un cel ennuvolat es va interposar i m’obligarà a tornar-hi, serà un plaer pels sentits tornar a intentar-ho.
Al mati següent quan marxàvem navegant ens vàrem creuar amb en Ramon, ell és un marisquejador de Sant Carles que cada dia es guanya la vida recollint cloïsses i navalles. Havia estat enrolat en un vaixell tonyinaire, reconeix que varen esquilar la població fins la pràctica extinció, ara té molt clar que les explotacions han de ser sostenibles. Ens explica que els 8 marisquejadors amb llicència de la zona tenen una reglamentació pròpia més exigent que la oficial, que s’entenen molt bé i que el mar és la seva vida i l’han de cuidar. Tot els estris que porta són fets per ell de forma artesanal, ens ha impressionat molt la duresa de les condicions del seu treball i la seva filosofia de vida.



4 comentaris:

  1. No conec aquest far, però pel que dius ha de ser un lloc maco !

    La història d'en Ramon està molt bé, no se si fas fer fotos d'en Ramon, de les seves arts, si es així espero que algun dia en facis un article, la pesca artesanal, les seves arts, la bona manera de fer, es una cosa que m'encanta i la respecto, com a filosofia i com a manera de viure, així que si tens fotos, guarda-les !!
    Bones cròniques Eduard, s'em fan curtes !

    ResponElimina
  2. En Ramon és el que surt amb la plantxa de winsurf adaptada per navegar (en les imatges de picassa). M'hagués agradat poder-lo acompanyar i veure la manera com treballa, pensa que s'està 4 hores sota l'aigua empaitant cloïses i navalles a 2-3 metres de fondària i a pulmó.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Felicitats pel post!!
    Està genial!!

    T´invitem al nostre blog!!
    Salutacions!!

    ResponElimina