Avui fa tres anys que se’ns va ocórrer, tot
fent una cervesa amb en Manel i la Júlia, crear el blog. La primera publicació va
ser una declaració d’intencions.
La veritat que ha estat un plaer fer aquest
camí i anar veient com, dia a dia, setmana a setmana, el blog ha anat creixent.
Darrerament hem agafat un ritme, quasi
insuportable de publicar a diari, però això no pot durar molt més i, caldrà
agafar-s’ho amb més calma si no volem morir. Tampoc cal ser un diari! Tot i que
si es vol mantenir el nivell de difusió
alt, cal tenir un elevat nombre de publicacions, o poques però que siguin d’un
elevat nivell literari o de continguts (no és el nostre cas).
En el darrer trimestre hi hagut una caiguda d’entrades
al blog i això és senyal inequívoca d’un cert cansament per part dels lectors.
Es per
això que us dic que desprès de tant de temps, ara cal fer una parada i una
petita reflexió per no perdre el nord. Ens hem obert un període d’unes setmanes
per anar pensant si cal continuar, o si s’ha d’aixecar el peu de l’accelerador,
o si cal replantejar el projecte, bé, tot allò que fem de tant en tant i que ens
ajuda a continuar fent camí per no caure en la rutina i, la pèrdua dels
objectius primordials. D’entrada seguirem publicant però amb la freqüència que
ens marqui la ment i el cos.
Gràcies a tots per la vostra atenció, per
aquells minuts que hi dediqueu a diari i per l’interès de saber alguna cosa d’aquest
espai tan estimat que és el Cap de Creus. Un agraïment especial als que us poseu
en el nostre lloc i, ens deixeu algun comentari que ens
proporciona la vital escalfor i l’ànim per continuar.


























