--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 27 de setembre de 2012

Tercer aniversari.



Avui fa tres anys que se’ns va ocórrer, tot fent una cervesa amb en Manel i la Júlia, crear el blog. La primera publicació va ser una declaració d’intencions.
La veritat que ha estat un plaer fer aquest camí i anar veient com, dia a dia, setmana a setmana, el blog ha anat creixent.
Darrerament hem agafat un ritme, quasi insuportable de publicar a diari, però això no pot durar molt més i, caldrà agafar-s’ho amb més calma si no volem morir. Tampoc cal ser un diari! Tot i que si es vol mantenir  el nivell de difusió alt, cal tenir un elevat nombre de publicacions, o poques però que siguin d’un elevat nivell literari o de continguts (no és el nostre cas).
En el darrer trimestre hi hagut una caiguda d’entrades al blog i això és senyal inequívoca d’un cert cansament per part dels lectors.

 Es per això que us dic que desprès de tant de temps, ara cal fer una parada i una petita reflexió per no perdre el nord. Ens hem obert un període d’unes setmanes per anar pensant si cal continuar, o si s’ha d’aixecar el peu de l’accelerador, o si cal replantejar el projecte, bé, tot allò que fem de tant en tant i que ens ajuda a continuar fent camí per no caure en la rutina i, la pèrdua dels objectius primordials. D’entrada seguirem publicant però amb la freqüència que ens marqui la ment i el cos.
Gràcies a tots per la vostra atenció, per aquells minuts que hi dediqueu a diari i per l’interès de saber alguna cosa d’aquest espai tan estimat que és el Cap de Creus. Un agraïment especial als que us poseu en el nostre lloc i, ens deixeu algun comentari que ens proporciona  la vital escalfor i l’ànim per continuar.

10 comentaris:

  1. Entenc el cansament, però no us deixeu influir pels resultats. Ja sabeu que la gent mar el setembre fem una espècie d'hibernació? Ens quedem sense l'escalfor del sol, ens mirem el mar atramuntanat, la pluja... però a l'octubre ens tornem a posar les piles!! No defalliu!!

    ResponElimina
  2. Hola companys i amics, teniu tot el nostre suport i respecte per prendre la decisió que cregueu més oportuna. Sabeu que soc una fidel seguidora, perque en aquest blog hi he après moltes coses i no pas totes científiques. M'hi he emocionat i m'ha vingut la pell de gallina. L'he compartit amb els meus fills, amb la família i amb els amics i l'última decisió és vostra, però mentre hi sigueu ... JO TAMBÉ !!
    Rosa S.

    ResponElimina
  3. Me suelo pasar por este blog porque desprende pasión por una tierra (Cap de Creus) y amor por su naturaleza utilizando el kayak como vehículo de esta pasión y amor, ... vamos que el kayak de mar es una especie de medio que sirve para abrir los ojos y estar atento a la vida.

    Además .... es didáctico ... yo me entero de bastantes cosas curiosas del mar por este blog.

    Además .... transmite valores medioambientales de verdad (cuando digo de verdad es porque se predica con el ejemplo ;-) )

    Además .... es original .... hay una propuesta de concursos interesantes

    Además .... demuestra que hay vida más allá del Club Náutico ... más que nada porque deja patente que el kayak es sostenible, natural y encaja como guante en mano en entornos naturales como el Cap de Creus siendo otras realidades náuticas las que quedan como elefante en cacharrería http://acms.sl.nsw.gov.au/item/itemLarge.aspx?itemID=23304

    ... y por último ... tiene bastantes seguidores ;-)

    Respecto a la caída de entradas al blog en el último trimestre si puedes obtener el histórico de más tiempo (últimos 2 años) es posible que haya información curiosa sobre la posible existencia de un patrón de entradas al blog.

    A lo dicho el resultado del blog es excelente ;-)

    Enhorabuena por el blog y felicidades por su tercer cumpleaños !!!!

    ResponElimina
  4. I per cert, MOLTES FELICITATS !!!
    Rosa S.

    ResponElimina
  5. Felicitats pel tercer aniversari, jo soc un viciat del blog fa un any més o menys, i dic viciat, perquè no m'en se estar, la manera d'escriure, els continguts, els sentiments, els comparteixo i em deixen bocabadat molts cops, em poso a la vostre pell i sento enveja sana de vegades, el mon de caiac, l'amor per la natura, la descripció de sortides, paisatges, tot tot m'agrada, el concurs de foto-identificació va ser genial, no tinc paraules... Si fas més o menys entrades, es igual, continuaré estant viciat, així que Eduard moltes felicitats, i expentives també a la resta de colla de la mardamunt, ja que sense companys, sense fotos, sense sortides, sense experiències amb tota aquesta gent que t'envolta, segur que no seria el mateix, felicitats a tots, i a seguir amb el bloc, al ritme que calgui :-)

    ResponElimina
  6. Hola,
    jo també sóc un viciat del bloc. No suporto les sèries ni els concursos de la tele, però en canvi estic completament engantxat al vostre bloc :P Per molts motius, però un és, certament, la freqüència amb la que publiqueu. La resta és conseqüencia de la vostra dedicació i estima al CdC i el seu entorn.

    Per a mi, que estimo el mar, és una referència ineludible i quasi quotidiana.

    Us animo a continuar, però en tot cas, sentiu-vos lliures de prendre el camí que desitgeu i sentiu, no ho feu per nosaltres.

    Moltes gràcies i una abraçada.

    Santi




    ResponElimina
  7. Feliç aniversari !

    Jo no entro al blog quasi mai ja que amb la suscripció m'arriba al correu tots els articles diaris.

    Artur

    ResponElimina
  8. A veure si em fareu caure la llagrimeta! Gràcies a tots pels vostres ànims sou molt bona gent. Visca la mar que ens va engendrar ara fa un grapat de M.A.!

    ResponElimina
  9. Ai, sí. Sí que és veritat que a vegades he tingut la sensació que tanta informació diària converteix cada entrada en una cosa excessivament fugaç, efímera. Tant que et deu costar de redactar i produir, perquè quedi tapada de forma immediata per l'entrada següent. Però aquest allau d'entrades que es trepitgen les unes a les altres, per altra banda fa que sigui l'única web que et manté de forma constant en contacte amb el cap de Creus, com qui mira per una webcam a veure com està el mar, amb l'afegit que no només t'ofereix imatges, sinó que a més a més te les comenta i explica. I t'explica en real time si hi ha excés de barques, qui surt, qui no surt a mar, quins peixos hi ha, quina olor fa el mar aquell dia, tot de coses que només trobem en aquest bloc i que el fan tant només com aquest bloc mateix. Que publiquis tant em sap greu per a l'autor que s'hi esforça en cada entrada, però per altra els continguts i la freqüència fan que em conecti a aquest bloc i no me'n vagi a d'altres.

    I coincideixo amb en Carlos que és fer una mica de trampa comparar-ho amb les dades de l'últim trimestre, on segurament hi entren els concursos de fotos, amb màxims d'audiència i el final d'estiu. Hi ha una caiguda d'entrades al bloc cada final d'estiu? o normalment pugen i aquest any resulta que baixen??

    Ja que hi som, afegir que sí, els concursos de foto estan molt rebé. Tot un repte personal! i també està molt rebé aquestes cròniques del bategar del dia a dia del Cap de Creus que com ja he dit no el trobo en cap altre bloc. Però a mi m'agradava especialment l'encant i exotisme de quan explicaves els naufragis, de quan et trobaves una ampolla amb un missatge i intentaves localitzar qui l'havia llençada o intentaves reconstruir la història d'un flotador de vaixell... tot això era molt aventurer i exòtic!

    ResponElimina
  10. Moltes felicitats, arribar al tercer aniversari no és tasca fàcil.
    Hi ha un detall que no sé si teniu en compte, els suscriptors via lectors de noticies, tipus google reader, com ara jo, acabo de mirar l'estadistica i la del vostre bloc diu que en teniu 88 i que feu unes 5,4 entrades setmanals, així que multiplica.
    Si publiqueu amb més o meys frequència, igualment, aquí teniu un fidel lector.
    Gràcies per fer-nos conèixer el medi que tant ens estime'm

    ResponElimina