--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 30 de març del 2010

Pobre Manuel !

Canarias
La vida es plena de coincidències i casualitats, destins que es creuen…

El Manuel era un vaixell mercant, amb propulsió a vapor, construït a Hamburg, que va navegar per primer cop el 1873. A l’inici de la Guerra Civil era propietat d’una família d’armadors valenciana, els Illueca, però va ser incautat per la UGT per a ser destinat al transport de mercaderies d’avituallament per l’exèrcit republicà, cobrint regularment la línia Alacant-Valencia-Seta-Marsella, encara que sota de l’etiqueta de mercaderies varies també podia ser transportat material de guerra. Un de tants vaixells sense gaire historia.
D’altra banda, el Canarias es, desgraciadament, mes conegut. Era un creuer pesant, de lo bo i millor de la Marina de Guerra espanyola.

diumenge, 28 de març del 2010

Jornada quasi perfecta.


La sortida d’avui diumenge ha estat molt agradable. Sortim del Port de la Selva en direcció a Port Lligat amb lleugera mar de fons de nord, onada noble i regular. Fins i tot el malèvol Puig Gros es presenta avui assequible. Una passejada sense dificultats fins el Cap de Creus, tant és així que l’allarguem una mica més donant la volta a la Massa d’Oros. Embarcacions a motor ? Fantàstic, una o cap. Ja a Port Lligat, ens trobem amb en Pau Calero (SK Kayak) i en Xavi Hernández (Escola d'en Mar) que comparteixen coneixements amb caiaquistes desitjosos de millorar la seva técnica. Sota el sol que ja comença a escalfar per primer cop, ja que fins ara el cel era enteranyinat, i sobre una aigua netíssima, s’inicia una conversa amb ells que de bon grat hauríem fet durar hores, però que hem de finalitzar perquè tenim una cita molt important. Si, tenim taula reservada al restaurant del Cap de Creus  i la cita és amb un arròs de marisc (amb entrant i begudes 20 € p.p.). Que mes se li pot demanar a un matí de diumenge ?

dissabte, 27 de març del 2010

El corb marí emplomallat

La tranquil•litat s’ha acabat! Així de clar i així de contundent. Si fa uns dies teníem les temperatures més baixes de l’hivern, ara és primavera i amb ella ens ha arribat l’anticicló, el sol, les temperatures suaus i els heliòfils, aquests “organismes” que venen de passar el llarg hivern i estan necessitats de torrar-se al sol. Si fa uns dies quan navegaves per qualsevol tram de la costa del cap de Creus, l’ única companyia que tenies era la dels gavians i els corbs marins o la d'algun jubilat fent el curri, aquest dissabte al matí el brunzir dels motors de les llanxes trencaven el silenci d’aquest reducte de serenor. S’ha acabat la tranquil•litat i d’una forma progressiva i resignada ens hi haurem d’acostumar. Malauradament aquest espai no és exclusiu...

Albirament de dofins a la badia de Roses

Aquest divendres a l vespre l'equip de rem d'Empuriabrava, mentres feia l'entrenament setmanal, ha vist un nombre indeterminat de dofins a la bellmig de la badia de Roses.  Podria tractar-se de l'espècie dofí mular (Tursiops truncatus) que l'altre cap de setmana s'havia vist a Palamós.
Martí Paola (sms 23:15 h. 26/03/10)

dimecres, 24 de març del 2010

Noticies d’en Loulou !!!

El que es comenta de l’immediatesa que ens dona Internet, la connexió global del mon, etc, es cert. Quan encara no fa dos dies que trobes un missatge en una ampolla, ja has pogut parlar amb la vídua d’en Loulou, la senyora Yvonne, de Perpinyà. S’ha emocionat en saber que algú ha trobat el missatge; per uns moments en Loulou ha reviscut per ella. M’ha explicat que era una home fora del comú, molt especial, bohemi, apassionat de la vida i del mar, sobre tot del mar. Ambdós varen néixer a Oran (Algèria), ell d’origen italià i ella descendent d’espanyols. Al produir-se la independència d’Algèria respecte de França, l’any 1962, abandonaren el seu país natal i es varen establir provisionalment a Mazarrón (Murcia), un lloc prou a prop, tot esperant l’ocasió de tornar. De fet, a Alacant i Murcia encara ara hi ha molts “pieds noirs” (ciutadans francesos residents a Algèria que es varen veure obligats a abandonar el país) o descendents seus. Es característic d’ells d’establir-se a llocs propers al mar, la seva possibilitat de retorn.

El Cap de Creus a la Wii de Nintendo.


Aquesta setmana ha saltat la noticia de que la Wii, videoconsola mundialment coneguda de Nintendo, traurà un nou vídeo-joc anomenat “ Dive: The Medes Islands secrets”. Aquest joc agafa el nom de les illes Medes i entre els 10 escenaris (nivells) en que es desenvolupa hi ha el Cap de Creus.
Tot el sector turístic de la Costa Brava balla amb un peu de lo contents que estan, això pot representar una difusió mundial de la nostra Costa Brava, actualment força esbravada. Esperem que els valors que ressalti aquest joc siguin fidels a la realitat del nostre entorn.

dimarts, 23 de març del 2010

Primer intent d'eliminació de la vegetació al·lòctona del club-med

Pas de dofins pel port de Palamós el dissabte passat


"Des del port de Palamós, avui dia 20 de Març, diverses persones hem pogut observar com sobre les 11 h del matí, entraven un grup de 14 dofins mulars (Tursiops truncatus) per la bocana del port en direcció a la platja, davant de les mirades de sorpresa dels pescadors i vianants que transitaven per l'espigó. Els dofins, després de voltar molt a prop de la platja i fins i tot de fer alguns salts espectaculars, algunes barquetes s'han acostat a l'espectacle, per a fer fotos i vídeos. Sembla ser que tantes embarcacions han acabat cansant als animals que cap a les 12.30 han tornat a sortir per l'entrada del port i han marxat en direcció nord. Cal tenir present que tot i que antigament era comú que els dofins, i sobretot el dofí mular, s'acostessin molt a les platges durant l'hivern, avui dia és molt rar, i de fet el propi dofí mular és molt difícil d'observar fins i tot embarcat, éssent molt més comunes les observacions de dofí llistat (Stenella coeruleoalba). Molts dels presents a l'observació eren pescador veterans i comentaven que no havien vist mai una cosa així ".

Adjunto algunes de les instantànies que he pogut obtenir,
Miguel Angel Fuentes