--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 24 de març de 2010

Noticies d’en Loulou !!!

El que es comenta de l’immediatesa que ens dona Internet, la connexió global del mon, etc, es cert. Quan encara no fa dos dies que trobes un missatge en una ampolla, ja has pogut parlar amb la vídua d’en Loulou, la senyora Yvonne, de Perpinyà. S’ha emocionat en saber que algú ha trobat el missatge; per uns moments en Loulou ha reviscut per ella. M’ha explicat que era una home fora del comú, molt especial, bohemi, apassionat de la vida i del mar, sobre tot del mar. Ambdós varen néixer a Oran (Algèria), ell d’origen italià i ella descendent d’espanyols. Al produir-se la independència d’Algèria respecte de França, l’any 1962, abandonaren el seu país natal i es varen establir provisionalment a Mazarrón (Murcia), un lloc prou a prop, tot esperant l’ocasió de tornar. De fet, a Alacant i Murcia encara ara hi ha molts “pieds noirs” (ciutadans francesos residents a Algèria que es varen veure obligats a abandonar el país) o descendents seus. Es característic d’ells d’establir-se a llocs propers al mar, la seva possibilitat de retorn.

L’espera s’allarga i finalment, veient que la situació convulsa del seu país anava per llarg, s’estableixen definitivament a Perpinyà. Ell alterna la corredoria d’assegurances amb el disseny de vaixells, un dels quals construeix ell mateix. Li guardava tant bon record que abans de morir, decideix construir una maqueta de 80 cm. del seu vaixell estimat, perquè, quan ell mori, transporti les seves cendres vers el seu Oran natal. No te problemes econòmics, i podia permetre’s encarregar a les seves filles que portessin les seves restes a Algèria, però s’ha estimat mes navegar, fins i tot mes enllà del darrer moment.
Mor plàcidament als 86 anys d’edat. Prèviament havia comprat 3 ampolles de 5 litres de xampany de la Veuve Cliqot perquè tothom s’acomiadés d’ell amb una copa a la mà. Quan la família repassa fotos d’ell en vida, s’adonen que no n’hi ha cap en les que ell mateix no tingui també una copa a la ma. Ha celebrat la vida i la mort.
Mig any desprès del seu traspàs, la família s’embarca en un vaixell de la filla, i salpant de Port Vendres, naveguen mar endins per acomplir el somni de Loulou. Quan la maqueta es fa a la mar, porta com a única tripulació les cendres d’en Loulou i el tendre missatge de comiat que li escriu la seva neta i que posa dins del tub de vidre que coneixem.
Quan li comento a la senyora Yvonne la possibilitat de tornar al mar el missatge, li sembla molt bé, i ho agraeix sentidament, sense amagar l’alegria que li ha produït tornar a tenir noticies del marí .
Bon voyage, Loulou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada