--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 30 de març de 2010

Pobre Manuel !

Canarias
La vida es plena de coincidències i casualitats, destins que es creuen…

El Manuel era un vaixell mercant, amb propulsió a vapor, construït a Hamburg, que va navegar per primer cop el 1873. A l’inici de la Guerra Civil era propietat d’una família d’armadors valenciana, els Illueca, però va ser incautat per la UGT per a ser destinat al transport de mercaderies d’avituallament per l’exèrcit republicà, cobrint regularment la línia Alacant-Valencia-Seta-Marsella, encara que sota de l’etiqueta de mercaderies varies també podia ser transportat material de guerra. Un de tants vaixells sense gaire historia.
D’altra banda, el Canarias es, desgraciadament, mes conegut. Era un creuer pesant, de lo bo i millor de la Marina de Guerra espanyola.

Es va començar a construir el 1928, el 1931 va ser llançat a l’aigua, les primeres proves mar, encara sense artilleria, varen ser el 1934, i va entrar en servei, en el bàndol dels rebels, el setembre de 1936. De 194 metres d’eslora,i 19,5 metres de manega, una potencia de 90.000 CV i una tripulació de 1200 homes, la seva primera acció de guerra, el mateix setembre, va ser gloriosa per a la seva reputació. A la batalla del Cabo Espartel, a la tercera salva que dispara i a la increïble distancia de 20 Km, li clava un obús a les calderes del destructor republicà “Almirante Ferrandiz”, enviant-lo a fons. Amb aquesta acció la armada feixista pren el control de l’Estret de Gibraltar, i deixa el pas lliure perquè l’exèrcit feixista de l’Africa entri a la Península. Podia navegar a 33 nusos i va ser el malson de l’exèrcit republicà durant tota la guerra. Va ser l’amo indiscutit de la costa mediterrània espanyola. Entre d’altres accions, participà en el bombardeig de Màlaga del 1937, provocant una massacra. Va enfonsar el mercant rus Komsomol, fet que va provocar que l’estat rus fos mes reticent a enviar material cap a Espanya. El 30 d’octubre del 1936 bombardeixa Roses, el 17 de novembre, Palamós, el 8 de novembre ho fa a Almeria, incendiant els dipòsits de la CAMPSA i també va ser el responsable del bombardeig naval que va patir la ciutat de Barcelona el 12 de novembre de 1936. Aquell dia abandona a tota presa Barcelona, abans que les defenses portuàries no el localitzin, i enfila cap el Nord, amb la missió d’interceptar mercants que aprovisionessin l’exèrcit republicà. Ja al vespre, a la badia de Roses, un mercant confiat, amb els llums encesos, avança en la seva direcció, es el pobre Manuel. El Canarias se li acosta, l’obliga a detenir-se i ordena a la tripulació que l’abandoni.
I llavors intervé l’atzar. El reflector del Canarias, que il•lumina tota l’escena pateix una avaria i la tripulació del Manuel no s’ho pensa dos cops, apaga les llums del vaixell i emparada en la foscor fuig a tota maquina. Ha estat de sort el Manuel ?. Doncs no, el reflector es reparat i quan torna a funcionar el pobre Manuel encara es tir. El foc granejat de canons i metralladores l’enfonsa a l’est de Punta Falconera. Abans però, la tripulació te temps de posar a l’aigua dues embarcacions salvavides amb d’intenció d’arribar a Roses, de mentre son metrallats des del Canarias. Però en acostar-se a Roses la seva mala sort es fa mes palesa, les defenses de Roses els confonen amb un comando feixista i també els metrallen, tot seguint el comportament clàssic en les guerres, primer dispara i després pregunta. Quan pregunten ja nomes queden 5 homes vius dels 21 que tripulaven el Manuel.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada