--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 27 d’abril del 2011

Flor de sal, la mar al sol.

Escrit enviat pel mestre Martí Q.
Quan aneu a pescar des de les roques, no us heu mirat mai aquells clots on es queda la sal del mar i heu pensat com quedaria una amanida amb allò per sobre? Si la quantitat de sal del clot és generosa, porteu a mà una bossa i no la deixéssiu allà. Senyores i senyors. Per a tots vostès, us presento en rigorosa exclusiva l'anomenada sal de cocó, tant i tant apreciada a les illes Balears (per exemple).
Un cocó és un clot a la roca, i la sal de cocó, els cristalls que hi resten després que lentament, el sol hagi dessecat l’aigua de mar que hi va quedar atrapada.
És una sal de baix contingut sòdic i molt rica en Magnesi, amb un gust més suau i agradable que les sals refinades i depurades a les que estem habituats. Una sal apta per a aquells a qui el metge els ha prohibit la sal, però sucumbeixen terranalment al celestial plaer del delicat cruixir d’un cristall de sal sobre el torrat d’una costella a la brasa...
Utilitzeu-la en cru per a les verdures, carns o marisc a la brasa o a la planxa, amanides i entrants. Tanqueu els ulls i sentiu el delicat cruixir de les fines escates de flor de sal, escampades sobre el que més us agradi. La llista de possibilitats és molt llarga i aquesta etiqueta, molt petita. Podeu buscar idees a Internet, entre les receptes de la famosa sal maldon.
Diu el saber popular que hom s’acostuma fàcilment a les coses bones i que una vegada descobertes, costa molt tornar enrere. Amb la millor de les intencions doncs, espero que les làmines de flor de sal de cocó us obrin de bat la porta a aquells petits plaers que ens fan la vida tan agradable.
Que tingueu molts bons àpats i millors sobretaules!
Martí

3 comentaris:

  1. Carai! Aquest en Martí és un niu de coneixement!

    Val la pena parlar amb aquest bone home. Cada vegada que comparteixes una sortida o quedes amb ell, sempre, aprens alguna cosa nova.

    Gràcies per explicar-ho Martí. Tots hem vist la sal aquesta en vàries ocasions i no n'hem fet ni cas.

    ResponElimina
  2. Dani! però que sigui un clot de sal neta, eh?! ves no acabis menjant sals úriques d'algun altre pescador de canya que prèviament havia omplert aquell forat!!

    ResponElimina
  3. A la nostra costa del CdC hi ha pocs forats amb condicions per poder fer una microexplotació salina..., al menys en els trams que he estat.
    Més aviat hi ha d'haver risidus úrics.

    ResponElimina