La temperatura està pujant

I no em refereixo a la temperatura ambiental que això és una obvietat, si no que l’ambient a mar s’està posant calent, calent.
Aquest dissabte els companys de l’escola d’en Mar de Cadaquès varen ser premiats amb l’albirament de tres rorquals i, és un premi a la constància i la perseverança d’estar sortint per la mar d’Avall, cada dimecres i cada dissabte, de cada setmana ,de cada mes, de cada any. Ells saben anar amb caiac i fer una cosa molt important, mirar per poder-hi veure. Veure rorquals no és fàcil, però al Cap de Creus, no és impossible, cada any, des de fa mil•lennis passen a ran de la punta del cap de Creus, en una migració per anar cap al mar de Ligúria. Tan sols cal estar esperant i anar a trobar-los i mirar per poder-los veure. FELICITATS COMPANYS!
Dissabte a la tarda hi va haver una reunió maratoniana de moltes hores del comitè organitzador del III Simposi de Caiac de Mar, aquests incombustibles membres de la junta del Club Pagaia estan arranjant els darrers detalls d’aquesta trobada que, ajuntarà el proper cap de setmana, part de lo bo i millor del món del caiac de mar a Llançà.
Diumenge vaig traslladar-me fent un “arriscat” viatge fins al Baix Empordà, exactament a La Fosca, allí hi havia una concentració anual dels “amics de la Fosca”. M’agradaria felicitar als organitzadors per la seva iniciativa, ja que van aconseguir ajuntar a unes quantes desenes de practicants del caiac de mar en aquesta trobada. Part d’aquests integrants érem el resultat del fenomen d’internet, que ens permet relacionar-nos i coneix-se’ns dins dela xarxa i com deia una de les companyes “quan ens trobem físicament sembla que ens coneixem de tota la vida”. L’origen dels que ens vàrem ajuntar era molt heterogeni i, personalment em va saber greu no poder-me quedar a dinar, per poder disfrutar de la companyia d’un grup tan animat de gent. Si bé la sortida se’m va fer curta, vaig trobar molt interessant poder anar coneixent a una petita part dels que composaven aquesta trobada. És ben bé, que quan et quedes tancat dins de la teva zona de paleig et perds la possibilitat d’ampliar les amistats. D’ara en endavant prometo fer un exercici d’obertura de fronteres geogràfiques i mentals. I es què els de l’Alt Empordà som molt nostres!
L’activitat caiaquera està amb una salut envejable, esperem que duri per molt temps.

Clica la imatge per veure-la més gran.