La perseverància del pescador.

Diumenge vàrem sortir a pescar per Roses, va ser una sortida curta d’unes tres hores, i és que estem una mica desesperats perquè aquest any no tenim els resultats de l’any passat. Diuen que es generalitzat però, n’hi ha que es fan un fart de treure peix -bisos i sorells-.
Som tossut i vam anar a fer el curri de superfície i, ves per on que, després de dues hores de palejar altre cop vam descobrir el motiu d’aquets migrats resultats, just davant de Falconera una formosa tonyina ens va delectar amb uns espectaculars salts. Nosaltres amb aquest espectacle ens vàrem sentir pagats i vam tornar aviat cap a casa satisfets per l’espectacle de compartir aigües amb aquests “peixets” d’argent.
Bé, al darrer tram un espet va voler clavar-se al meu artificial i va acabar al forn de casa rodejat d’unes patates tallades a llesques fines, un parell de cebes de Vilasacra i tres tomates de l’hort. Molt millor que un pollastre a l’ast, típic dinar d’estiu...
Estimats lectors, que el cap de setmana el visqueu intensament i sigueu feliços amb allò que més us agrada.