Per ser un bon caçador o pescador s’han de tenir moltes qualitats, s’ha de tenir el do de l’observació, ser coneixedor del medi, dotar-se de molta paciència i, òbviament, una bona dosi de sort. Si tens tot això podràs ser el rei, encara conjuminar-ho tot és pràcticament impossible. Nosaltres no som grans caçadors, ni pescadors, però ens agradaria poder capturar un rorqual amb les nostre càmeres digitals. Sabem per allà on passen, sabem en quina època ho fan, però ens fa falta la sort. Els dies que hi podem anar ens fa mal temps per l’observació d’aquest “animalons”, i ens hem de carregar de paciència i seguir esperant. L’abril va passant i, els rorquals també, les probabilitats de veure’n són cada cop més minses però, nosaltres esperarem el moment i algun dia ens trobarem navegant al seu costat.
Dissabte hem sortit per la punta del cap de Creus amb l’heterogeni i enriquidor grup de l’escola d’en Mar. Hores abans ha bufat la tramuntana amb molta força, però a l’hora de sortir ha mancat. El cel està guarnit per quatre núvols que filtren el sol i li donen aquell valor afegit de la plasticitat visual que tant m’agrada. Com que l’aigua està remoguda, no s’ha pogut veure molta fauna planctònica, tot hi això, a la llunyania un gran grup de tonyines es mouen per Messina i són empaitades per dues llanxes neumàtiques. Els mascarells pesquen vora de la costa empesos pels vents i des de la punta del CdC, una vintena d’aprenents d’ornitòlegs són alliçonats en l’art de la identificació de les aus marines per en Ponç i en Gerard.
Nosaltres, com sempre, immersos en una viva conversa hem devorat les milles nàutiques d’aquesta passejada matinal i, ens hem enriquit amb aquest temps dedicat al coneixement de la mar, que aquest dissabte ens ha permès endinsar-nos més enllà de s’Encalladora saltant per la maregassa residual deixada per la tramuntana .Un autèntic plaer pel que encara no s’ha de pagar.
Dissabte hem sortit per la punta del cap de Creus amb l’heterogeni i enriquidor grup de l’escola d’en Mar. Hores abans ha bufat la tramuntana amb molta força, però a l’hora de sortir ha mancat. El cel està guarnit per quatre núvols que filtren el sol i li donen aquell valor afegit de la plasticitat visual que tant m’agrada. Com que l’aigua està remoguda, no s’ha pogut veure molta fauna planctònica, tot hi això, a la llunyania un gran grup de tonyines es mouen per Messina i són empaitades per dues llanxes neumàtiques. Els mascarells pesquen vora de la costa empesos pels vents i des de la punta del CdC, una vintena d’aprenents d’ornitòlegs són alliçonats en l’art de la identificació de les aus marines per en Ponç i en Gerard.
Nosaltres, com sempre, immersos en una viva conversa hem devorat les milles nàutiques d’aquesta passejada matinal i, ens hem enriquit amb aquest temps dedicat al coneixement de la mar, que aquest dissabte ens ha permès endinsar-nos més enllà de s’Encalladora saltant per la maregassa residual deixada per la tramuntana .Un autèntic plaer pel que encara no s’ha de pagar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada