Quina sopa!

Si algun dia heu anat a menjar la sopa de peix al restaurant del far del Cap de Creus, us haureu adonat que és una sopa densa, consistent, de gust intens, que no et deixa indiferent. Doncs els que ahir dissabte ens vàrem posar a navegar pel litoral del Cap de Creus, ho vàrem fer, en una sopa densa, plena de vida, sorprenent i encisadora. Tot el grup ens vàrem quedar bocabadats observant tot allò que es movia sota els nostres caiacs, un veritable “brou de vida”.
Vàrem sortir catorze caiacs de Portlligat, després del típic caos dels preparatius. Ahir també hi havia cares noves, nova gent que venien a passar el matí amb nosaltres i descobrir el batec d’aquest mar primaveral. Desconec si existeix algun altre club que faci una tasca divulgadora de la pràctica del caiac com ho fa l’Escola del Mar, però posaria la mà al foc que pocs clubs, treballen tal i com ho fa aquesta escola de Cadaquès. Si vols introduir-te dins d’aquest món, crec que és el millor lloc per començar.
A la sortida ens marquem com objectiu d’anar fins el Pla de Tudela. Quan enfilem pel recte, ja veiem que a l’alçada des Jonquet i, més enllà, a Ses Ielles, hi ha denses concentracions de gavines i baldrigues, senyal inequívoca que les tonyines estan actives. Durant tot el matí, a tots ens han saltat en un moment o altre, aquests preciosos animals i, és que aquests dies la mar bull de vida.
Cal dir que també hem vist llanxes neumàtiques matrícula de Port Vendres empaitant aquestes tonyines, i això, fa molta ràbia. Ells es mouen impunement pel nostre litoral i els nostres guardes no poden treballar, segons es diu, l’administració està arruïnada i no poden reparar o posar benzina a les seves barques de vigilància. Que trist que és tot el que ens està passant. Potser ens hauran d’habilitar com a guardes voluntaris a nosaltres (o donar caiacs de mar als guardes), de manera que tinguem l’autoritat de poder emetre una trucada de telèfon i denunciar a aquests pirates que actuen sense cap vergonya i esquilen el patrimoni natural del Cap de Creus.
Quan hem entrat a les aigües somes de sa Coua de S’infern, la llum entrava verticalment, il·luminant el fons i tenyint-lo d’un blau turquesa, l’aigua estava guarnida de llargs collars i rosaris de gelatina cristal·lina, tal i com si fossin pedres precioses. Semblava com si entressis dins de la cova d’Alí Babà i et trobessis envoltat de tresors meravellosos. Una mica més enllà, al racó conegut com S’Estravioli, una mola gegant de centenars de milers de seitons (?), estava presonera del relleu de la costa. Possiblement l’empait de les tonyines l’havia arraconat fins aquest punt i, ara no sabien com sortir. De fet, en una mola de centenars de milers de peixos, qui és el que comanda el grup?
En definitiva, hem gaudit d’un matí en que hem sentit el batec del cor del nostre litoral, que aquests dies està accelerat per l’esclat de vida. Amb en Nardo, ens hem preguntat, com seria la nostra costa si durant un període d’uns anys deixéssim d’esquilar-la? Imagineu-vos que no hi pesquem ningú, que deixem que el ecosistema faci el seu camí i trèiem l’impacte de la nostra activitat humana (abocaments, etc.)..., SERIA UNA LITORAL BRUTAL!