Diumenge autèntic.

Diuen que el diumenge és el dia més radiant de la setmana perquè el dediquem al descans, però això no sempre passa...

Aquest diumenge i, desprès d’uns  caps de setmana d’aturada obligada sense poder sortir a mar, finalment hem pogut disfrutar d’un matí autèntic.  A les nou ens hem trobat a la platja de Llançà en Manel, en Pi i l'Albert, el qual no l’havíem vist mai. A l’arribar al parking i trobar-lo descarregant el seu caiac ens hem apropat  i l’hem convidat a acompanyar-nos en una sortida que buscàvem la placidesa de la navegació.  En Xavi fa dos o tres anys que navega i porta un caiac nou de disseny esquimal fet amb fibra, tota una preciositat que ens ha fet dentetes a més d’un.

El  recorregut ha estat  fàcil i, es que el mati ho demanava,  anar fins Portbou i tornar. Allí hem esmorzat tranquil·lament sota un dels penya-segats més imponents de la Costa Brava, just abans de la Punta del Falcó i que desconec quin nom té (algú pot ajudar-me a trobar el nom?). La menja estava garantida perquè amb en Pi mai es passa gana..., ni set! La pesca també estava garantida, perquè en Manel tenia els astres de cara,  amb el seu killer ha omplert el sarró de peix de roca pescat al curri. L'ùnic mal punt del dia ha estat la picada d'un parell d'agulles (Belone belone) que han estat tornades a l'aigua.
Amb tot, el temps ha passat volant i massa aviat s’ha fet l’hora de plegar.