Darrerament fem les sortides caiaqueres en diumenge, sembla que ens vulguem entrenar a la nova setmana laboral que aviat ens imposaran. Encara que el motiu real ha estat el meteorològic.
Aquest diumenge ens hem desplaçat fins a Portlligat en un mati radiant, una lleugera tramuntana que ja anava de baixa ens ha acompanyat. Tan sols sortir de la badia hem decidit fer una navegació resseguint totes i cada una de les cales d’aquesta costa. Fent aquest tipus de navegació pots anar descobrint detalls que perdem quan anem a fer pur paleig.
Arribant a la cala Talla dofins, ens ha sorprès veure un parell de martinets rossos (Ardeola ralloides) que descansaven del seu viatge migratori. Més tard, a Guillola hem trobat al nostre amic Toni, ell és tot un llop de mar ( i de muntanya), durant els darrers anys ha restaurat el refugi de Galladera, ho ha fet amb les seves mans i pagant tots els materials de la seva migrada butxaca. En Toni, és un home esquerp i desconfiat a primer cop d’ull, la vida no li ha posat les coses fàcils, el poc que té s’ho ha guanyat a pols. A nosaltres ens agrada trobar-lo i conversar amb ell. Amant de la natura, hi viu el més a prop que pot, el mar i la muntanya són la seva llar, encara que de tant en tant es passa per la casa de Selva de Mar. El podreu identificar quan el veieu perquè navega amb una petita barca, porta sempre l’estelada penjant i un gos com a companyia. L’ interior de la seva barca és plena de versos d’autors catalans. Tot un personatge.
Arribats a la Punta del Cap de Creus hem enfrontat el canal de Sa Claveguera per anar a trobar la mar d’Amunt, allí hi havia un mar ple de blancalls, però per sort les onades estaven perdent força i alçada. L’hi hem donat la volta a l’illa de s’Encalladora per fora, avui era un d’aquells dies que, tot i la tramuntana, es podia fer amb una certa seguretat i calia aprofitar-ho. Pel costat de fora es veien moltes agrupacions de gavians que marcaven la presència de grups de tonyines, el corrent entre sa Rata i s’Encalladora era molt fort i no ens hi hem entretingut gaire.
En definitiva, seguirem a l’espera de que la temperatura nocturna pugi una mica per poder començar a fer sortides a la “belle étoile”.
Avui a les Formigues hi havia una activitat de superficie increïble, bullia l'aigua!
ResponEliminaTinc ganes de Cap de Creus, fins molt aviat!
Ja he vist els sorells, que us aprofitin!!!
ResponEliminaJo he fet de dominguero a Vilaüt a primera hora. Solitud i tranquil·litat cristal·lines, gaigs blaus i cigonyes atents a un tractor que rampinava,ranuncles i lliris grocs ja de capa caiguda, pollets de fotja acollonits per l'arribada dels gavians (bé, les seves mares), dos xibecs i també un parell de martinets rossos que a quarts de deu han decidit marxar cap al nord: seran els mateixos que heu vist a cap de Creus? Si més no, és bonic creure-s'ho!
ResponEliminaSalut!
Realment ha estat un mati lluminós i Vilahut és un gran lloc per la contemplació del pas de la primavera...
ResponEliminaEduard