--------------------------------------------------------------------------------

dilluns, 9 de setembre del 2013

Altra vegada a la Prona.









Pràcticament feia un parell de mesos que no anàvem a la Prona i això és molt de temps, durant  el pic de l’estiu millor alliberar aquest espai pels passavolants. Durant aquestes setmanes ens hem amagat per la mar d’Avall. També direm que han estat molts divendres de tramuntaneta, i aquest ha estat el motiu principal de buscar el recer del sud del CdC. 
Divendres vàrem sortir amb en Lluís i en Manel, les tardes s’escurcen i ja quasi no queda temps d’arribar i pescar per sopar. En l' itinerari d’anada ens vàrem creuar amb dos nois que duien un “caiac” transparent, és un dels meus somnis, poder navegar amb un caiac tot veient el fons marí. Malauradament amb les presses no vam poder enraonar amb ells i que ens expliquessin que tal els hi va..., un altre dia serà.
A l' arribar a Furallons he prioritzat la fotografia sobre la pesca, he deixat als meus companys que pesquin el sopar i en un acte de pur egoisme, m’he enfilat pels Furallons per poder fotografiar la posta. Per sort els companys també són uns bons amics i no els hi sap greu que m’escaqueigi.  Mentre vaig fent el muntatge, un falcó peregrí és posa en una de les agulles de la pegmatita que forma aquest conjunt geològic tan peculiar. El capvespre s’omple de silenci, tot el golfet d’en Gou és nostre. Quin regal!
El sopar ha estat a base de peix de roca i complementat per uns ous ferrats, una mica de vi i cervesa per hidratar-nos. A aquella hora han aparegut per fer la xefla, tres joves de Port, i més tard han tornat cap al poble. Ells també reivindiquen el dret a gaudir d’aquest espai un cop ha passat l’estiu.
Dissabte al matí hem tornat a pescar, els companys ho han fet a fondo i jo he anat a fer el curri. En plena pesquera ha aparegut una mola de centenars de llampugues de bona mida. Aquesta espècie és estacional i cada cop es veu més en aquesta època..., serà pel canvi climàtic? possiblement.
Un cop esmorzats, i haver recollit i endreçat l’espai, ens hem anat a fer la cabussada al Ravaner, un altre petit paradís submarí ple de grans roques que creen forats, coves i passadissos submarins  amb una molt rica i variada ictiofauna.
Com podeu veure, res de nou, immersos en la rutina d’aprofundir en el descobriment i coneixement dels racons d’aquest litoral...., un “suplici” bo de patir ;-)


4 comentaris:

  1. Trobo a faltar prona i el CDC i aixó que vaig ser-hi dissabte per la zona :-(

    Eduard aquests dies hi ha unes meduses de mida petita/mitjana de un color verd fosc molt intens, saps que son? Les he vist en més nombre al baix empordà però a Cadaqués també en vaig veure alguna, no tinc foto em sap greu, si no saps quines dic demano una foto que en Marc si la va immortalitzar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres Dani, si no les veig no puc dir-te que poden ser, soc un neòfit. Mira aquest enllaç.:http://www.cibsub.com/biofamilia-cnidaris-1617

      Elimina
  2. Sí, sí, tot dins de la "normalitat"!

    ResponElimina