Ara ens toca a nosaltres.

Alguns dels que treballem durant l’estiu, aquests dies comencem a pensar i, fins i tot, verbalitzem aquesta frase.: “Ara ens toca a nosaltres”, i és que ja en tenim ganes de que arribi el setembre!

De fet no em puc queixar, perquè he pogut fer festa la majoria dels caps de setmana però, ja tinc moltes ganes de navegar sense haver d’estudiar l’estratègia del lloc, l’hora i el dia per poder tenir una certa tranquil·litat. No entenc, com en un país que viu del turisme, no tinguem més ben repartits els períodes de vacances.

Aquest dissabte he sortit amb la intenció d’omplir la tarja de memòria de la compacta amb imatges del fons del litoral. Com que feia tramuntaneta la sortida ha estat per la mar d’avall, i l’objectiu ha estat ses Iellles, un lloc que vull conèixer bé el seu fons submarí. Navegar amb tramuntana sense cap companyia és molt diferent, noto la manca de la referència visual dels companys per dosificar l’esforç i no cansar-me. Ho trobo més cansat.

Un cop arribat a ses Ielles m’he enfundat la protecció de neoprè, és protecció tèrmica i dèrmica, imprescindible pels organismes urticants. La cabussada ha estat de vora dues hores i he disfrutat molt. La primera sorpresa ha estat trobar-me el cadàver d’un bot (Mola mola), ell no ha superat l’estiu. També he vist molts llocs amb concentracions de llimacs marins, exemplars adults, joves i postes. Uns dels que fan molta via de créixer aquestes setmanes, són els joves de les castanyoles però, així com creixen perden el color L

Ara ens toca als locals de disfrutar de l’aigua escalfada durant aquestes setmanes estiuenques, esperem que tot s’assereni i de mica en mica cada cosa es posi al seu lloc. Ens queden per davant deu mesos de tranquil·litat, tota una “eternitat” que no podem deixar perdre i que prometo beure-me-la a xarrups.  Apali!