Quan bufa
tramuntana el millor lloc per palejar és Portlligat, avui tocava si o si. Hi hagut la coincidència de que avui es celebrava l triatló de
Cadaqués i hem pogut retrobar-nos amb molts amics. A primera hora hem ajudat
als companys de l’Escola d’en Mar a guiar els nedadors per dins de la badia, s'hi feia un recorregut de 750 metres nedant, posteriorment s’han fet una
vintena amb bicicleta i cinc a peu. Per cert aquesta prova també es feia per
equips i els segons classificats han estat el Miquel Hormigó (natació), en
Josep Parada (bicicleta) i en Jordi Rotllan (a peu) tots ells de l’Escola d’en
Mar i bons amics. Moltes felecitats, la vostra és una història de lluita, preparació i molt bon rotllo. l'Enhorabona companys!!!
La resta del matí l’hem
passat a l’obra, en Josep Flor ens ha ajudat en el transport de material, junt
amb en Manel han carregat unes lloses per poder estar més còmodes quan mengem per aquelles cales.
L’operació la podríem qualificar d’alt risc, per sort ha tingut final
feliç...., no entraré amb detalls ;-)
Ha estat una
matinal de retrobament amb molts estimats companys com, Maria Giró, Pilar, Susana,
Natalie Corcoll, Nardo, Javier S., Diego..., Un bon
senyal de que el llarg hivern ja s’ha acabat.
La practica del
caiac m’ha donat l’oportunitat de cabussar-me en llocs únics, allunyats de la
gent i farcits de vida. Aquest fet m’ha obligat a intentar reconèixer les
diferents espècies animals que allí hi viuen i, per una qüestió estètica, m’he
vist atret pels opistobranquis, tots sabeu que són uns llimacs marins molt
espectaculars però, igual que em va passar a terra que vaig deixar en un segon
terme a les plantes, ara al mar m’està passant el mateix amb les algues i les
fanerògames. Per mirar d’evitar-ho aquesta setmana la biblioteca de casa s’ha
incrementat amb una nova guia feta per gent de casa. Avui us deixo la imatge de la
portada i més endavant us en faré cinc cèntims.
No sé si era el
matí gris i fresc de primavera en que esperes veure-ho tot de color però, avui
veia la part negativa de la vida.
Hem sortit de Port
de la Selva per anar a la Prona a esmorzar i observar el que s’està couen al
mar aquests dies. Ja fa unes setmanes que tinc la mosca al nas de que n’està
passant alguna de grossa. El mar està buit, no hi ha res, moribund. Aquest any
no es veuen les explosions d’organismes gelatinosos tant típiques de la
primavera, el qual mengen les tonyines i peixos lluna. Si no hi ha plàncton, no
hi ha menjar i no hi ha peixos. El motiu? La manca de pluges? La manca de forts
tramuntanals d’hivern? Els pescadors artesanals tampoc veuen peixos a les
xarxes, Què està passant? Avui l’únic que he pescat han estat plàstics, és
aquesta la raó.
Tres observacions
més em fan creure que no anem pel bon camí, la primera ha estat l’aparició de
cadàvers d’ocells marins, es tracta de baldrigues. Mai havia vist una baldriga
morta i avui hem trobat quatre cadàvers surant. Què els hi esta passant a les
baldrigues? Es que no troben menjar i moren de inanició?
Si mires a la costa
també veus com les espècies invasores van avançat per sobre de les autòctones,
us deixo un parell de fotos que ho demostren. En una es veu una taca marró de
carpobrotus que cada vegada és més gran. Suposo que des del Parc Natural no
tenen pressupost per controlar-ho. L’altra és d’una cabra del grup abandonat
pel pastor que hi va haver al mas Puignau i que segueixen menjant pels
penya-segats i afectant a les espècies vegetals que allí hi viuen, algunes d’elles
úniques. Tot desequilibris provocats per la nostra ma. Espero que aviat surti
el sol.
Aquest dissabte ens
hem atrevit a fer la primera sortida a “la belle etoile”, la ubicació de
l’hotel a cala Bona, el sopar amb
productes pescats una estona abans. Tot i que la nit ha estat fresca i ens ha
obligat a entrar al sac completament vestits (no porttem tenda), ens hi hem
trobat la mar de bé.
Han estat unes
hores d’estreta comunió amb la natura. Al sortir de Portlligat un martinet ros
ens ha acompanyat de s’ Alqueria fins la cala i s’ha quedat amb nosaltres! Al
matí hem anat a fer la salutació al sol i ens ha regalat un parell de postals
que s’han imprès a la retina. Estàvem tant integrats que fins i tot, un grup de
fotògrafs del paisatge que viatjaven amb la Sant Isidre, ens han cosit a fotos.
Al tornar a cala Bona per preparar l’esmorzar,
ens hem trobat al Lluís comunicant-se amb un grup de polls de corbs marins emplomallats,
espectacular! No em direu que el caiac no és la practica esportiva més ben adaptada
a l’entorn natural marí. Com a colofó
ens han visitat per compartir menjar i inquietuds,
els companys de l’Escola d’en Mar de Cadaqués. Tot un plaer i una bona sintonia.
Malauradament la
nostra cultura ha vinculat a certes espècies d’animals els qualificatius de perillosos,
malèvols, agressius i que la millor manera d’observar-los és quan estan morts i
fins hi tot en fem escarni, penjant-los de la cua o del coll. Això es fa des de
temps immemorials amb els animalons que competeixen per l’aliment amb nosaltres.
Això, a dia d’avui no té cap sentit, i fins i tot, s’hauria d’evitar i revertir.
Amb els habitants
de la mar, a sobre s’hi ajunta el gran desconeixement que tots en tenim, i quan
la seva mort o captura és esbombada per la premsa, es creen grans confusions o
informacions errònies que posteriorment no són corregides i d’aquesta manera
seguim sent els mateixos ignorants que abans de llegir, escoltar o veure la
notícia.
Vull refereir-me al
desproporcionat ressò mediàtic que ha tingut la captura el diumenge passat a
cala Taballera d’un tauró guilla (Halopias vulpinus) i que en molts mitjans es
parlava d’un tauró pelegrí. La notícia va córrer per totes les xarxes, ampliant-se
l’esbombament però sense aportar, en
molts dels casos, d’una informació ben contrastada i correcta des del punt de
vista zoològic.
Tant sols afegir a
tot el que s’ha dit sobre aquest pobre tauró de longitud desproporcionada (si
es mesura fins la punta de la cua) que amb certa freqüència pot aparèixer mort
per les nostres costes i, la major part de les vegades el veiem perquè ha mort
enganxat a les xarxes dels pescadors, com va passar a Cadaqués el 2011, a Roses
amb 2 exemplars el 2012 o ara a Port de la Selva. També hi ha vegades que s'observa viu com va passar fa poc a Mataró. La notícia no es nova,
simplement la gran allau de informació que rebem no crea pòsit cultural a l’actual
societat de la desinformació. Els nostre discs durs tenen una capacitat molt
limitada L Amb sort a alguns ens quedarà alló de la captura d'un tauró decua llarga.
Divendres passat, dia 9, va tenir lloc a la Sala "La Cate" de
Figueres una xerrada-debat organitzada per l'IAEDEN, centrada en el
controvertit projecte de la Bulli Foundation a la Cala Montjoi.
Els ponents,
prestigiosos professionals en les seves matèries , van ser els advocats Benet
Salellas i Eduard de Ribot, el biòleg Mikel Zabala, el consultor ambiental
Josep Mª Mallarach i la arquitecta Itziar Gonzalez. Davant un públic que omplia
la sala de gom a gom, van defensar, des de les seves òptiques respectives
i amb arguments contundents i
magníficament exposats, la inconveniència de la ubicació del projecte .
En l'aspecte
jurídic, és un escàndol que el projecte es vulgui aprovar modificant la Llei
del Parc Natural del Cap de Creus . Al ser aprovat per mitjà d'una llei del
Parlament, no hi haurà recurs possible. Simplement es vol evitar que la
ciutadania pugui al·legar contra el projecte i recórrer a instàncies judicials,
és un atemptat contra el dret de control per part de la ciutadania i de les
instàncies judicials sobre les decisions del polítics, i comportaria una gran
pèrdua de qualitat democràtica, a més del greuge comparatiu envers la resta de
projectes que puguin sorgir i que no tindran aquest tracte de favor , i que
hauran de passar per un calvari de tramitacions.
Pel que fa a la
vessant mediambiental, el deteriorament
constant i sistemàtic del nostre patrimoni natural, fins i tot dins dels espais
protegits, i la eliminació de recursos destinats
a la protecció de la natura ,fa els espais naturals més fràgils i vulnerables.
L'esperit proteccionista que va permetre la creació de Parcs Naturals, es veu
amb aquest projecte enterrat quan hi ha pel mig
grans inversions i interessos econòmics poderosos. I sense oblidar la
gran amenaça que suposa obrir la porta a aquest tipus d'actuacions
"puntuals", que, un cop oberta
, serà un precedent per a posteriors mossegades a un espai ja ara precari i
sense dotació pressupostària. Aquí es adient fer un incís per comentar la
escandalosa absència al debat de la directora del Parc, o potser no es un tema
d'interès pel Parc del Cap de Creus ?
Entre el públic
assistent hi havia en Jordi Sargatal, que darrerament s'ha posicionat a favor
del projecte i que va apel·lar a la seva trajectòria com a defensor de la
natura i al seu pragmatisme, per
defensar que el projecte podria suposar una publicitat a nivell mundial del
Parc, i que això de retruc possibilitaria una major protecció del Parc.
També hi va
assistir l'arquitecte redactor del projecte Enric Ruiz Geli, que va defensar la
cura en la defensa dels valors ambientals del seu treball, el qual no va ser
qüestionat en el debat i que fins i tot va ser alabat, ja que les crítiques es
varen centrar en la inconveniència de la seva ubicació a la Cala Montjoi.
El debat entre
partidaris i detractors del projecte va ser civilitzat i amable, fins i tot
quan va intervenir un representant del projecte, que va elogiar la figura d'en
Ferran Adrià i la seva generositat en fer donació a la Generalitat dels
terrenys a on s'ubica El Bulli, i de l'aportació a la Bulli Foundation del 90 %
dels seu patrimoni personal. Les crítiques al projecte, en general, es varen
desvincular de la figura d'en Ferran Adriá per centrar-se en la necessitat de protegir Cala Montjoi.
L'acte, que va
ser seguit amb gran interès, va donar als assistents , majoritàriament
contraris al projecte, una visió de conjunt del moment polític i social que
permet que projectes com aquest puguin ser aprovats per uns polítics que han
perdut tota connexió amb la ciutadania. La oposició no va ser contra el
projecte en sí mateix, sinó contra la seva ubicació, contra aquesta manera de
fer dels nostres representants polítics, aquest menyspreu cap els votants, als
que en el programa electoral se'ls promet una ampliació i millora dels Parcs
Naturals, i un cop governen, donen prioritat a projectes que en res afavoreixen
l'interès general. La corrupció del sistema es tan palesa, que no s'amaguen
d'afavorir projectes que, com el de BCN World, vulneren tota legislació
ambiental, urbanística i tributària.
Es va convidar
als assistents a visitar el Palau Robert a Barcelona, a on serà presentat
durant el mes de juny, a conèixer en profunditat el projecte i fer les
aportacions i les crítiques que es creguin convenients.
Aquest dissabte hem
fet una sortida, com la majoria dels dies d’hivern, per la costa de Roses, és una
costa molt espectacular però que tant sols la utilitzem quan hi navega poca
gent. També ho aprofitem per fer el curri i de vegades fins i tot pesquem algun
peixot! ;-)
En Manel va venir tot emocionat, la nit del divendres
havia assistit al debat de la IAEDEN sobre el projecte de la Butlli Foundation,
després d’escoltar-lo atentament no he pogut fer altra cosa que demanar-li que
en faci un article que publicarem ben aviat.
Aquest projecte
se’ns ha entravessat a molts dels que vivim i ens estimem aquestes terres i no
és perquè tinguem mania al geni d’en Ferran Adrià, ni res d’això. A molts de
nosaltres se’ns fa molt difícil digerir que per realitzar un projecte privat,
es vulgui canviar la llei que protegeix un espai declarat Parc Natural pel
Parlament de Catalunya. Creiem fermament, que si s’han de canviar les lleis de
protecció dels Parc Naturals, s’ha de fer per ampliar els nivells de protecció
i no per retallar-los. Canviar la llei del PNCC seria un precedent que ens pot
fer entrar en una espiral de pèrdues dels
precaris nivells de protecció actuals. Si es fa per aquest projecte qualsevol
altre pot seguir el mateix camí. Hi ha ratlles que no es poden passar, no és ni
lícit, ni legítim, ni ètic fer-ho.
Ahir la costa de
Roses era un anar i venir de barques, iots, jets-ski, etc. etc, és una costa
sobre freqüentada. Els nostra polítics i prohoms haurien de promoure l’ordenament
de tot l’àmbit marí del Cap de Creus. Perquè no canvien l’actual legislació del
PNCC i regulem aquesta navegació? Perquè no limitem la velocitat de navegació?
Perquè no limitem el soroll que emeten els motors de les barques? Perquè no restringim el nombre de barques per
cada cala? Perquè no ampliem la distància de navegació amb la línea de la
costa? Perquè no .....
Un sol exemple, aquest
mes d’abril una parella d’una espècie de gavina raríssima i superprotegida,
estava feliç i contenta en aquest tram de costa de Roses a tocar del Bulli, es
tractava d’una aparella de gavina corsa (Larus aoudouinii). Vaig arribar a
fotografiar-les copulant! Doncs després de l’allau de visitants dels dies de
Setmana Santa han desaparegut. Aquets espai desprotegit no és apte per aquesta,
això és un bioindicador del deficient grau de protecció del CdC.
L’actiu més
important que tenim com a territori són els recursos naturals i el paisatge, és
de sentit comú que els conservem i millorem per les properes generacions. Això
és fonamental per l’economia d’aquest territori. Algú pot entendre que invertir en protecció i
salvaguardar el recursos naturals és la millor aposta de futur? Tant difícil
és?