Visions efímeres

Al setembre hi ha el llevant anomenat de les “botes”, el nom li ve perquè s’emprava per rentar les botes de fer el vi. Com li direm al llevant d’aquest principi de juliol? El del “Canvi climàtic”? Amb quaranta-cinc anys de registre no es té coneixement de cap altre amb un onatge de tanta entitat com el que acaba de passar, caldrà veure si es torna a repetir en un futur.

Malauradament la sortida de divendres va haver de ser ajornada i ha acabat sent un passeig de dissabte al matí, l’encert ha estat que ens hem trobat un magnífic grup que anaven amb el Dani Gras. Ens fa molt il·lusió conèixer nova gent d’aquest món del caiac, compartir experiències, xerrameca i visió del món, sempre és molt enriquidor.

La sortida ha començat molt forta, al sortir de la badia de Port de la Selva hem trobat un bot o peix lluna que navegava a pocs metres sota nostre, als pocs minuts i mentre estava distret, un peix volador ha passat molt a prop meu fent una llarga volada i minuts més tard, en Dani de l’Escala ha cantat uns dofins, nedaven paral·lels a nosaltres, als minuts els hem tornat a veure molt més mar endins..., a l’entrada del Golfet no ens ha fallat la visió de l’àliga cuabarrada. L’emoció ens ha posat la pell de gallina per aquest instants viscuts, encara que fossin visions efímeres. Sortir al mar sempre té una recompensa.  

A cala Prona havien penjat el cartell de complert. Cada cop són més els grups de joves de la comarca que utilitzen aquest lloc per contactar amb la natura. Esperem que a cap il·luminat o il·luminada se li passi pel cap de tancar el refugi.

La tornada ha estat en la línia de sempre, una processó de barques tradicionals amb gent molt educada que et saluden i entre mig alguna motora que passa a una velocitat que sembla que arribi tard a no sé on.